#OnSónLesDones, sis mesos de recompte

Amb motiu del Dia internacional de la dona treballadora, el col·lectiu On són les dones exposa els resultats de l'informe sobre les firmes i les veus de dones que participen als mitjans de comunicació

#OnSonLesDones va néixer per comptar. Volíem documentar el que sap tothom: que als espais d’opinió dels mitjans -de la majoria dels mitjans- els homes hi són majoria i les dones encara no hi són benvingudes. No n’hi ha prou amb ser igual, o millor, amb saber-ne més o menys, ni tan sols amb estar al costat dels que hi manen. Perquè als diaris i tertúlies, l’opinió de les dones és sistemàticament menystinguda, ignorada, infrarepresentada. No sabíem, però, fins a quin punt. I volíem documentar-ho amb dades: sense explorar continguts, sense buscar-ne els motius. Això, més endavant. O unes altres. Nosaltres volíem documentar, si se’ns permet dir-ho així, les dimensions de la tragèdia.

I hem passat sis mesos repassant cada dia les seccions d’opinió de diaris en paper i digitals, escoltant tertúlies a la ràdio i a la televisió, anotant els noms de totes i tots els que firmen o apareixen, i fent creuetes un per un, base de dades en mà, per saber exactament quantes de les firmes i les veus que hi participen són de dones. I ja ho tenim. Dit ras i clar, dels 18.478 actes d’opinió publicada o emesa als mitjans que hem seguit, només 3.997 han estat fets per dones. O el que és el mateix: exactament un 21,6%. Poc més d’un de cada cinc. Una altra dada: cap dels diaris, digitals o tertúlies seguits ha arribat, en cap mes de recompte, al 50% de dones. Cap. Ja tenim aquí, doncs, la primera conclusió del nostre recompte: efectivament, l’opinió de les dones està clarament infrarepresentada als mitjans catalans.

Dit ras i clar, dels 18.478 actes d’opinió publicada o emesa als mitjans que hem seguit, només 3.997 han estat fets per dones. O el que és el mateix: exactament un 21,6%. Poc més d’un de cada cinc

Naturalment, aquest no és el total absolut. No hem repassat tots els mitjans, només disset. Per arribar aquí hem comptat des de l’1 de juliol al 31 de desembre de 2016 els articles d’opinió publicats a La Vanguardia, El Periódico, l’Ara i El Punt Avui; els apareguts a Vilaweb, Nació Digital i El Nacional, i les tertúlies d’El matí de Catalunya Ràdio, Catalunya Migdia, Catalunya Vespre, El Món a RAC1, Via LLiure,  Els matins de TV3, Divendres, Més 324, 8 al dia de 8TV i L’Illa de Robinson, a El Punt Avui TV. A aquests, hi vam afegir, els mesos de novembre i desembre, el digital Catalunya Plural i i la tertúlia setmanal d’El debat de La 1, a TVE Catalunya. Mitjans fets aquí i sotmesos, excepte TVE, a la llei catalana. Entre ells, els de més audiència al nostre país. N’hauríem volgut recomptar més, però aquest seguiment el fem una trentena de voluntàries i anem afegint mitjans a mesura que entren més mans. Es tracta, bàsicament, d’anotar els resultats al blog d'On són les dones, fer-ne informes mensuals i difondre’ls per les xarxes.

I aquí en teniu els resultats. Individualment i per grups de mitjans: premsa en paper i digital, ràdio i televisió. Aquell 21,6% d’opinions de dones publicades o emeses del que hem parlat n’és el total, però no és uniforme: per desgràcia hi pesen més els diaris en paper, perquè els tradicionals publiquen molts més articles d’opinió cada dia que no pas tertulians i tertulianes tenen les ràdios i televisions.

I diem “per desgràcia” perquè justament els diaris en paper són els que menys opinions signades per dones  publiquen: del juliol al desembre, només un 18% dels articles publicats als quatre diaris d’abast nacional eren firmats per dones. Curiosament, no hi ha massa diferències entre els diaris: La Vanguardia, 17%; El Periódico, 17%, El Punt Avui, 20% i l’Ara, 21%. Uns percentatges dramàtics que, amb l’excepció d’El Punt Avui, s’han mogut poc durant sis mesos. Només aquest últim diari ha augmentat de 12 a 21% –9 punts– el seu percentatge d’opinadores entre juliol i desembre.

Els mitjans escrits, sobretot els de paper, són els més reticents –no ja indiferents- a la pressió social a favor de la igualtat. La premsa tradicional també és incapaç d’adaptar-se als canvis socials

Segona conclusió: els mitjans escrits, sobretot els de paper, són els més reticents –no ja indiferents- a la pressió social a favor de la igualtat. La premsa tradicional també és incapaç d’adaptar-se als canvis socials en aquest àmbit, com en molts altres. També els diaris més nous han adoptat les més antigues tradicions i semblen paralitzats, incapaços d’enfrontar-se a les inèrcies del sector.

Els diaris digitals no presenten –amb l’excepció de Catalunya Plural– un panorama gaire millor. A Nació Digital, un 31% d’opinadores, a Vilaweb, només un 22%; a El Nacional… un 9%!!! El digital dirigit per José Antich ha estat, durant tots aquests mesos, el mitjà on menys dones han pogut opinar. Dels quatre digitals recomptats, només Catalunya Plural ha estat, els dos mesos que l’hem seguit, del tot paritari… tècnicament paritari, diríem, amb un 41% d’articles firmats per dones.

Tercera conclusió: tampoc la modernitat atribuïda als mitjans digitals es tradueix amb una representació justa de l’opinió de les dones. Modernitat tecnològica i contingut tradicional: una combinació que explorarem en el futur, incorporant nous digitals al recompte.

I diem paritari “tècnic”, parlant del 41% del Catalunya Plural, perquè d’acord amb la nostra legislació, un mitjà es considera paritari quan cap dels dos sexes està representat en més d’un 60 ni en menys del 40%. Alguns –massa pocs– dels mitjans i tertúlies que hem recomptat hi arriben. La paritat real estaria en dos punts per damunt o per sota el 50%, però aquest ja és un ocell estrany: de tots els que hem recomptat, només Més 324, al canal 324 de Televisió de Catalunya, hi ha arribat el mes de desembre, amb un 48%. Alguns programes de TV3 i Catalunya Ràdio sí respecten la paritat tècnica, al voltant del 40%, però cap de privat.

A l’hora de representar l’opinió de les dones, el factor més clar de diferenciació és la titularitat del mitjà. Només la titularitat pública sembla garantir que tendeixin a la paritat

Quarta conclusió: a l’hora de representar l’opinió de les dones, el factor més clar de diferenciació és la titularitat del mitjà. Només la titularitat pública sembla garantir que tendeixin a la paritat.

I és que Televisió de Catalunya és un mitjà públic, com ho és Catalunya Ràdio, i encara que la llei 17/2015 d’igualtat efectiva entre dones i homes del Parlament de Catalunya obliga tots els mitjans catalans a tendir a la paritat en els seus espais d’opinió, només els mitjans públics s’ho prenen seriosament, perquè no hi ha controls ni sancions pels privats que la ignoren. Al contrari: hi ha grans ajuts econòmics institucionals per aquests mitjans privats, en forma de publicitat institucional i subvencions diverses. I tots aquests ajuts contravenen la llei de forma flagrant. Cinquena conclusió, doncs: aquí s’està incomplint la llei, de forma continuada, tant per part dels mitjans que l’obvien com de les administracions que ho permeten. I amb recursos que són de totes i de tots.

S’està incomplint la llei, de forma continuada, tant per part dels mitjans que l’obvien com de les administracions que ho permeten. I amb recursos que són de totes i de tots

Continuem amb els percentatges. Entre juliol i desembre de 2016 hem seguit les principals tertúlies de RAC1 –El món a RAC1 i Via Lliure– i de Catalunya RàdioEl matí de Catalunya Ràdio, Catalunya Migdia i Catalunya Vespre. En conjunt, en totes aquestes tertúlies hi ha intervingut un 32% de dones, que vindria a ser una dona per cada dos homes. Però la dada és enganyosa, perquè mentre a les de RAC1, l’emissora del Grup Godó, el percentatge de dones és del 25%, a les de la Catalunya Ràdio, pública, ha estat del 35%. I més encara: si escoltem els programes insígnia de cada emissora, la diferència creix: a la tertúlia d’El món, dirigit i presentat per Jordi Basté, el percentatge semestral de dones ha estat del 25%. Mentrestant, la tertúlia d’El matí, dirigit i presentat per Mònica Terribas, ha estat pràcticament paritària, amb un 39% de dones.  

Cal dir, però, que al llarg d’aquests sis mesos la diferència s’ha anat escurçant. Mentre que El món va tenir al juliol un 17% de dones, al desembre ja en tenia un 30%. Molt baix encara, certament, però gairebé ha doblat el percentatge de dones. El matí de Catalunya Ràdio va començar amb un 33% i ha acabat al desembre amb un 39%, del terç a gairebé la paritat “tècnica” en sis punts.

Mentre a les de RAC1, l’emissora del Grup Godó, el percentatge de dones és del 25%, a les de la Catalunya Ràdio, pública, ha estat del 35%

A la ràdio, doncs, hi ha hagut dues bones notícies: la quasi paritat del segon programa més escoltat de Catalunya, El matí de Catalunya Ràdio, públic, i l’augment destacable de dones a El Món, de Rac1. Alguna cosa es mou a la ràdio, i tot i  que és petita, sembla que permet ser una mica -mica mica- optimistes. També, i més clarament, a la televisió, on la bona notícia es diu Televisió de Catalunya.

A la TV pública els percentatges són més alts, probablement perquè el control institucional és encara més estricte que a la ràdio: a les tertúlies d’Els matins, un 42%; a les de sobretaula de Divendres, un 35% (que al desembre era ja del 41%) i a la nocturna de Més 324, un 44% (que al desembre ha pujat fins al 48%).

La televisió pública manté una diferència aclaparadora amb les dues privades de les quals n’hem recomptat les tertúlies principals: 8 al Dia, a 8TV, del Grup Godó, i L’Illa de Robinson, d’El Punt Avui TV. La tertúlia del programa 8 al dia amb Josep Cuní ha assolit el segon semestre de 2016 un percentatge del 24% de dones (si bé pujant lentament fins el 28% de desembre). La de L’Illa de Robinson, d’El Punt Avui TV, està en un 21%. Un apunt final, gairebé anecdòtic: el resultat dels dos mesos de recompte d’El debat de La 1, de TVE, pública no sotmesa als controls de les institucions catalanes: 13% i 28%.

Davant aquesta situació de discriminació de l’opinió de les dones, infrarepresentada, infravalorada i clarament menystinguda, fem una crida a les institucions catalanes perquè condicionin els ajuts als mitjans infractors al compliment  de la llei

A la vista d’aquests resultats, #OnSónLesDones no pot més que expressar indignació per la pràctica dels mitjans que, rebent abundosos recursos públics en forma de publicitat institucional i subvencions, incompleixen la llei catalana d’igualtat. Davant aquesta situació de discriminació de l’opinió de les dones, infrarepresentada, infravalorada i clarament menystinguda, fem una crida a les institucions catalanes perquè condicionin els ajuts als mitjans infractors al compliment  de la llei. No és acceptable que amb milions d’euros de diners públics se subvencionin mitjans que discriminen més de la meitat de la població. Ni un euro més pels mitjans que discriminen l’opinió de les dones.

Als consells editorials, les direccions i les i els professionals dels mitjans, els demanem que assumeixin el compromís de reflectir i promoure l’opinió de les dones, no tan sols per imperatiu legal sinó també per responsabilitat social i per ètica i bona praxi professional. Un mitjà periodístic que exclou l’opinió de la meitat de la població no reflecteix la realitat.

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: