Llibertats

La persecució dels CDR: una causa general contra la protesta

Dijous està citada a declarar l’única persona investigada pel tall de vies de l’AVE a Girona. A l’espera de com es materialitza l’amenaça de la fiscalia d'obrir accions penals per les darrers mobilitzacions, continuen els procediments per desordres
Mobilització al voltant de l'Estació de Sants contra el procediment pel tall de les vies del 8 de novembre
Victor Serri
04/04/2018

Primer va arribar l’informe de la Guàrdia Civil amb una llista de "responsables" dels Comitès de Defensa de la República per al jutge Llarena. Després, les declaracions de PSOE, PP i Ciutadans comparant els CDR amb la kale borroka o titllant-los de moviment violent. I acte seguit, l’anunci, per part de la Fiscalia de l’Audiència Nacional espanyola, de diligències prèvies pels talls de trànsit i l’obertura de peatges de les autopistes del passat cap de setmana. La nota pública els acusa de pretendre la “subversió de l’ordre constitucional” i apunta que podrien constituir delictes de “rebel·lió”, “malversació” i “altres delictes contra l’ordre públic”. Els CDR han respòs ràpidament al que consideren "intents de criminalització" amb un comunicat on subratllen que "els fa por que practiquem el pacifisme actiu com a mètode de transformació social".

Fins ara s’havien obert diversos procediments pels talls de carreteres i vies de tren durant les vagues i aturades del 3 d'octubre i el 8 de novembre, però en tots els casos per "desordres públics"

Tot i que la mateixa Constitució espanyola, en el seu article 21, recull el dret a reunió i manifestació, sempre que sigui "pacífica i sense armes", per primera vegada, s’obren diligència prèvies a l’Audiència Nacional espanyola contra els CDR, per accions pacífiques i sense armes. Fins ara s’havien iniciat diversos procediments pels talls de carreteres i vies de tren durant les vagues i aturades del 3 d'octubre i el 8 de novembre, però en tots els casos per "desordres públics". El Codi Penal atribueix aquest delicte a qui "actuant en grup o individualment però emparats en ell, alteressin la pau pública executant actes de violència sobre les persones o sobre les coses, o amenaçant altres amb fer-ho". Els Comitès no es cansen de repetir que en cap cas hi ha hagut violència, i els donen la raó diverses interlocutòries judicials. Norma Pedemonte, portaveu d’Alerta Solidària, organització antirepressiva que dóna suport a algunes de les persones investigades, recorda que tots els talls es van produir en el marc d’una vaga i que en cap cas hi ha hagut ni danys materials. Històricament, durant les vagues com en mobilitzacions diverses, com les de miners o la pagesia -amb les tractorades- s’ha utilitzat el bloqueig de la circulació com una eina de protesta.
 

Els talls a l’AVE i als Túnels de Vallvidrera

Demà dijous 5 d’abril a les 11 del matí, està citada a declara l'única persona que, de moment, està sent investigada per coaccions i desordres públics per l’ocupació de les vies de l’AVE a Girona, el 8 de novembre, durant la vaga. L’advocat Benet Salellas no tanca les portes a cap possibilitat. Amb l’obertura de diligències per part de la Fiscalia de l’Audiència Nacional, explica, tant podria ser que acabessin demanant la inhibició a tots els jutjats per concentrar els casos, com que la Fiscalia fixés una data d’inici que exclogués els fets de novembre. Per demanar l’absolució del gironí, avui han convocat una manifestació a la plaça del Vi a les set de la tarda.

Talls de les vies de l'AVE a Girona el 8 de novembre / Ariet

 

Malgrat els dubtes, cal assenyalar que el procediment que afectava més persones per talls de vies ha acabat arxivat. Eren 51 membres dels CDR d’Igualada, la Conca d’Òdena i el Bruc les que havien estat citades a declarar pels talls a l’A-2 durant les manifestacions dels dies 3 d’octubre i 8 de novembre. Atès l’antecedent, l’advocada d’Irídia Anaïs Franquesa espera que el procés que afecta 16 persones més de La Floresta acabi igual. El mateix atestat policial especifica que només es va tallar l’accés als Túnels de Vallvidrera durant una hora no hi va haver cap tipus de violència. Una de les persones que va participar a l’acció matisa que van convocar el tall des de Bloc Florestà, un col·lectiu que aglutina veïns i veïnes de la zona, però que a la pancarta també hi apareixia CDR Sant Cugat. Sis de les investigades ja van ser citades a declarar i la resta ho estan pel mes de maig. La participant assegura que tot va ser pacífic i que in situ no van identificar ningú, sinó que "les identificacions s’han fet a partir de matrícules aleatòries d’alguns vehicles que estaven al pàrquing".

Com en el de La Floresta, el cas del tall de vies a l'Estació de Sants de Barcelona la interlocutòria dona per acreditat que no va haver-hi cap tipus de violència i de danys

Com a Girona, a Barcelona el 8 de novembre també es van ocupar les vies de l’AVE de l’Estació de Sants. El jutjat d’instrucció 24 va sobreseure la causa contra nou persones per desordres públics i coaccions, però la fiscalia va recórrer i s’ha reobert. L’advocat Jordi Busquets concreta que la interlocutòria es remet a l’article 385 del Codi Penal específic sobre vies fèrries, que atribueix penes de presó de sis mesos a dos anys per a qui "originés un greu risc per a la circulació", "col·locant a la via obstacles imprevisibles, abocant substàncies lliscants o inflamables o mutant, sostraent o anul·lant la senyalització o per qualsevol altre mitjà" o "no restablint la seguretat de la via, quan hi hagi obligació de fer-ho". La majoria de les investigades citades a declarar el passat 26 de març no ho van fer i la jutge no ha dictat ordre de detenció, sinó que ha fixat una nova data, el pròxim 3 de maig. Com en el cas de La Floresta, la interlocutòria dona per acreditat que no va haver-hi cap tipus de violència ni de danys, però la jutge ha sol·licitat una valoració econòmica per part d’Adif i Renfe dels endarreriments dels trens.

Des de que van néixer poques setmanes abans de l’1 d’octubre, els CDR han posat èmfasi en la naturalesa no-violenta de les seves accions. De forma pacífica, van aconseguir protegir els col·legis electorals el dia del referèndum i van convocar, juntament amb altres organitzacions i entitats, la mobilització del 3 d’octubre i del 8 de novembre. Organitzats assembleàriament, funcionen amb autonomia a cada poble, barri o ciutat, tot i que en moltes ocasions realitzen accions coordinades, com l’aixecament de barreres als peatges de diferents autopistes durant l’operació tornada de Setmana Santa.

 

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: