Porreres

Com cada any, entitats del Molinar i de la societat civil reten homenatge a Aurora Picornell, Catalina Flaquer, Antònia Pascual, Maria Pascual i Belarmina González; les dones que lideraven el Grup Femení del Radi de Palma del Partit Comunista d’Espanya

A Mallorca, cap dels intents de sufocar el triomf dels colpistes l'any 36 no varen donar resultat. La repressió indiscriminada de la població mallorquina va ser brutal i, tanmateix, no foren poques les que lluitaren per defensar els seus ideals i plantar cara als feixistes que perpetraren tortures i assassinats a tota persona sospitosa de lliurepensament.

La 'Directa' visita l'excavació arqueològica del cementeri d'aquesta localitat mallorquina, d'on ja s'han desenterrat 55 cossos les primeres setmanes. Es creu que, durant la guerra, hi van afusellar 120 antifranquistes

Teniu la sensació d'estar fent la Transició que mai va fer-se? "Categòricament, sí. S'estan tancant moltes ferides". Lourdes Herrasti és al capdavant de l'equip de la fundació Aranzadi, que treballa en l'exhumació de la fossa de Porreres. Es tracta de la primera actuació d'aquesta mena subvencionada amb doblers públics i és l'excavació més gran que pot obrir-se a Mallorca, ja que n'hi ha una altra més gran que no es pot exhumar per raons tècniques.

Quatre testimonis expliquen les històries de familiars que van patir la repressió franquista i, en tres dels casos, van ser assassinats. Esperançades, esperen poder identificar els cossos a la fossa mallorquina de Porreres

Aproximadament 2.000 persones van ser assassinades en mans de falangistes a Mallorca. Els seus cossos quedaren dispersos per diferents indrets de l’illa, molts en fosses comunes. A la fossa accessible més gran del territori mallorquí, ubicada a Porreres, es creu que hi varen enterrar uns 120 civils provinents de més de trenta municipis.

Per l'Associació Memòria de Mallorca, la troballa de projectils en la fossa de Porreres confirma "assassinats pel feixisme"; la seva presidenta recorda que les famílies van rebre la notificació que les víctimes van ser alliberades de la presó

La presidenta de l'Associació Memòria de Mallorca i portaveu de la Comissió Tècnica de desapareguts i fosses, Maria Antònia Oliver, enfronta amb "moltíssima il·lusió" les primeres jornades de l'exhumació de la fossa de Porreres: "és un fet històric perquè a la fi s'ha aconseguit seguir les investigacions sobre aquesta fossa i perquè es duu a terme amb transparència, com ha de passar en democràcia".

Durant el mes d'excavació, l'associació Memòria de Mallorca i l'equip liderat per l'antropòleg Francisco Etxebarria esperen trobar uns 120 cossos procedents de 30 pobles mallorquins a la fossa més gran de les Balears

Només unes hores després de la roda de premsa que anunciava l'inici de les excavacions per exhumar la fossa comuna de Porreres, l'equip de treball va trobar ahir les primeres restes humanes. Es tracta d'un crani i d'un braç dels aproximadament 120 cossos que l'associació Memòria de Mallorca espera trobar a la fossa més gran de les Balears (amb possibilitats d'exhumar-se).

Coloma Martorell tenia tres anys i mig quan el seu pare va ser detingut, acusat de treballar per la República. Llorenç Martorell Suárez no pertanyia a cap partit polític, si bé col·laborava a la revista d’ideologia comunista *Nostra Paraula. El 24 d’octubre de 1936, un home amb qui tenia negocis el va delatar. Es va presentar a casa seva acompanyat d’un membre de la Falange i això va fer que Llorenç fos enviat a la presó de Can Mir de Palma, fins que, el 8 de febrer de 1937, la família va rebre la notícia que l’havien alliberat.

Subscriure a Porreres