Llibertats

El web de delació impulsat per Felip Puig rep l'aval del Tribunal Suprem i enfila el camí al Constitucional

El TS considera que l'eina virtual que van activar els Mossos per identificar persones presumptament implicades amb aldarulls durant la vaga general del 29-M de 2012 no va vulnerar els drets a la pròpia imatge, la intimitat i l'honor
El 24 d'abril de 2012 l'aleshores Director General dels Mossos d'Esquadra, Manel Prat, i els comandaments del cos Joan Miquel Capell i Eduard Sallent, presentaven el web denunciat
Robert Bonet
31/01/2018

Han passat gairebé sis anys d'ençà que, el 24 d'abril del 2012, el director general de Mossos d'Esquadra va autoritzar la publicació de la pàgina web que es es va anomenar "Col·laboració ciutadana contra la violència urbana", amb 231 fotografies i tres vídeos, on apareixien 68 persones –incloses menors d'edat–, presumptament implicades en els aldarulls durant la vaga general del 29 de març de 2012. Després d'un periple per diferents instàncies judicials, finalment, el Tribunal Suprem avala aquest web de delació que va impulsar l'aleshores Conseller d'Interior Felip Puig. L'advocat Benet Salellas, que portava el cas, en representació d'una de les persones que apareixien a les imatges, assegura que recorreran la decisió al Tribunal Constitucional.

Tot i que, a través d'un formulari anònim, qualsevol podia aportar informació sobre les identitats de les persones assenyalades al web del Departament d'Interior, el Suprem nega que això vulnerés drets fonamentals com el de la pròpia imatge, l'honor i la intimitat. A la sentència, 41/2018, amb data del 26 de gener, la Sala Primera especifica que aquests drets fonamentals "no requereixen d'una autorització judicial prèvia perquè la seva restricció sigui legítima". Alhora, descarta que la publicació de les fotografies fos una mesura desproporcionada, ja que els fets de la vaga "varen provocar una greu alarma social, per la destrucció de béns públics i privats i inclús les lesions en les persones, i pel caràcter tumultuós i multitudinari".

El fet d'exposar els rostres de 68 persones va generar un ampli rebuig i finalment, al cap d'un mes de funcionament, Interior la va tancar, puntualitzant que quedava en hibernació i que podria tornar a activar-se

Des d'un inici, quan van interposar la denúncia, explica el lletrat Benet Salellas, han tingut clar que, si cal, arribaran a organismes internacionals. L'objectiu del procediment, que amb el Tribunal Constitucional esgotaria les instàncies judicials espanyoles, és evitar que es puguin crear eines "desproporcionades, sense control i que afecten la privacitat de les persones". Salellas insisteix que "s'han de respectar els drets de les persones més enllà de si, finalment, acaben tenint relació amb uns fets delictius o no".

Quatre militants independentistes que apareixien en la que popularment es va anomenar "la llista de Puig", en roda de premsa a la plaça de Catalunya de Barcelona el 27 d'abril de 2012


El fet d'exposar els rostres de 68 persones va generar un ampli rebuig i finalment, al cap d'un mes de funcionament, Interior la va tancar, puntualitzant que quedava en hibernació i que podria tornar a activar-se quan fos necessari. Les crítiques s'havien disparat des de molts fronts: Jutges per la Democràcia, l'Associació Catalana per la Defensa dels Drets Humans, el Col·legi de Periodistes i d'Advocats o el Síndic de Greuges van demanar-ne la retirada per considerar que podia vulnerar drets relacionats a la pròpia imatge i la presumpció d'innocència. Precisament, el Suprem, per justificar la "proporcionalitat" de la mesura, argumenta que la publicació es va fer de forma "restringida, en el web policial" i "per un temps molt limitat (un mes)".


"Donem la cara"

Finalment, a través del web, es van "identificar" 22 persones. Tres –un membre de la Coordinadora Obrera Sindical (COS) i dos militants d'Arran–, van iniciar la campanya Donem la cara el novembre del 2016. La policia els havia requerit sotmetre's a un reportatge fotogràfic, però la defensa va aconseguir que l'Audiència Provincial ho tirés enrere. Això no obstant, en una segona ocasió, va donar la raó al jutjat d'instrucció i se'ls ha tornat a requerir que s'avinguin a fer-se unes proves biomètriques. Per a l'advocat Eduard Cáliz, que defensa les activistes, l'aval del Suprem al web de delació, "suposa un pas més en la política estigmatitzadora i criminalitzadora cap a tot allò que representi un desafiament a l'actual model econòmic, social i nacional".

L'avocat Benet Salellas explica que, des d'un inici s'ah tingut clar que l'objectiu de la denúncia és arribar a instàncies judicials internacionals

Xavier Muñoz, d'Arrels Advocats i lletrat d'una persona processada a partir del web, alerta del perill de llançar imatges sense estar validades judicialment. Muñoz afegeix que les informacions aportades de forma anònima poden estar "viciades" i ser "malintencionades". El web, per a l'advocat, no és una eina vàlida en un procediment judicial, com va succeir en el cas del seu client que finalment, va ser absolt. Així i tot, durant un mes, la seva imatge va estar exposada públicament amb tots els perjudicis personals que implica. A més, Muñoz subratlla que el web pot amagar l'ús d'arxius policials polítics per dur a terme una investigació.

Amb dades de finals del 2016, a partir del web de delació s'havien obert un centenar de procediments, dels quals, la meitat havien acabat amb absolucions, un 25% estava a l'espera de judici i l'altre 25% s'havia resolt amb sentències lleus.
 

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: