Un canvi de materials per abaratir costos hauria provocat filtracions tòxiques a l’abocador de Menorca

La constructora, amb l’autorització del Consorci de Residus, hauria retallat els costos utilitzant material de pitjor qualitat en un projecte finançat per la Unió Europea i que ha resultat un fracàs
Xavi Bosch 24/03/2015

Antonio Gomila S.A., l’empresa que va cobrar 2,6 milions d’euros per l’ampliació de l’abocador de Milà, va utilitzar un tipus de material impermeable de pitjor qualitat del que es contemplava en el projecte inicial. Així, la constructora hauria reduït gairebé a la meitat els costos gràcies al canvi autoritzat pel consorci de Residus Urbans un cop les obres ja havien començat. La Directa ha tingut accés a informacions del Buzón X de Xnet que apunten que aquest canvi en el projecte hauria estat fonamental en les filtracions de líquids tòxics que estan contaminant els aqüífers de la zona.

Entre el que va cobrar Antonio Gomila per l’ampliació i el que val la reparació de tots els errors detectats, l’abocador costarà 8 milions d’euros d’un projecte inicial de 2,6

Aquesta mania d’estalviar en costos és el que ha provocat, finalment, que Menorca es quedi sense lloc on dirigir els seus residus urbans i obligui a enviar-los en vaixell fins a Mallorca per cremar-los a la incineradora de Son Reus. Les menorquines hauran de fer front a la reparació dels danys amb diners públics, uns 5,3 milions d’euros, el doble del cost de l’ampliació. De fet, ho notaran directament en les tarifes de recollida de la brossa, que augmentaran considerablement al llarg dels pròxims anys.

L’assumpte està en mans de la Fiscalia de Medi Ambient i, paral·lelament, la Unió Europea ha iniciat una investigació al respecte, ja que l’ampliació va ser finançada en un 80 per cent (2 milions d’euros) amb el Fons Europeu pel Desenvolupament Regional (FEDER). Només dos mesos després de la inauguració es van detectar les primeres filtracions contaminants en les noves cel·les excavades. Tot i així, no va ser fins al passat desembre que es va paralitzar l’activitat de l’abocador per les clares filtracions de lixiviats als aqüífers de la zona per culpa d'una sèrie de ruptures en el material que cobreix el fons de les noves cel·les.

Abocador Milà
L'abocador de Milà està molt aprop de s'Albufera des Grau, una de les zones humides més importants de les illes
 

 

Antonio Gomila, líder en adjudicacions

Les obres d’ampliació de l’abocador de Milà, al nord del port de Maó, van ser adjudicades al principal constructor de l’illa, Antonio Gomila, qui disposa de la major part dels contractes públics del Consell de Menorca: des de la construcció d’infraestructures (com la reforma de la carretera general, per la que ja va demanar tres milions d’euros més del pressupostat) passant per serveis de neteja fins al subministrament d'aigua potable.

Gomila va comprar quatre anys abans la finca familiar de l’actual conseller de Medi Ambient Fernando Villalonga per 1,3 milions, qui va acabar per adjudicar-li la construcció de l’abocador a la seva empresa, Antonio Gomila S.A. Una adjudicació que es va tirar endavant tot i que la direcció general de Recursos Hídrics del Govern va desaconsellar el 2008 l’excavació de 13,5 metres de profunditat per a la construcció d’un dels contenidors.

 

Material més barat, pitjor qualitat

Com que el projecte contemplava excavar travessant el nivell freàtic del terreny, la peça clau de l’ampliació era la utilització del Trisoplast. Es tracta d’un material impermeable que es ven exclusivament a l’estat espanyol per l’empresa Terratest, la mateixa que va elaborar el projecte sotmès al concurs públic convocat pel Consell de Menorca amb fons FEDER d’Europa. L’aplicació d’aquest material suposava un 60 per cent del projecte i havia de servir, teòricament, per impermeabilitzar l’abocador i evitar filtracions en els aqüífers de la zona.

Els tècnics del consorci de residus van autoritzar la utilització del 'Bes', un material molt més barat que ha acabat trencant-se provocant les filtracions tòxiques

Però durant l'execució de l'obra els tècnics del Consorci de Residus de Menorca –presidit pel conseller Villalonga– van autoritzar substituir aquest producte per un de similar, el Bes. Això sí, molt més barat i, segons els estudis tècnics, amb pitjors prestacions. Tot i que aquest canvi de material significava una reducció important dels costos, l’empresa tampoc va realitzar algunes de les millores que li van permetre guanyar el concurs al·legant “un pressupost molt ajustat”.

 

Exportant residus a Mallorca

A l’escàndol mediambiental que signifiquen les filtracions de lixiviats a l’abocador de Milà s’hi afegeix l’elevat cost que haurà de pagar el Consell per fer front a les reparacions i el trasllat via marítima dels residus que es cremen a Mallorca, a la planta incineradora de Son Reus.

Mitjançant els plans directors sectorials elaborats pel Govern Balear, dues empreses, MAC Insular i TIRME –participada en un 60 per cent per Florentino Perez–, tenen el monopoli de la gestió de residus a Mallorca. Aquest fet eleva considerablement el preu de les tarifes que es paguen a l’illa (131,85 euros per tona) en relació a la resta de l’estat espanyol. Ara, aquestes tarifes les hauran de pagar també els menorquins, que multipliquen per quatre les actuals, a més dels costos de trasllat. En total, 320.000 euros cada mes per la gestió per part de l’empresa TIRME dels residus de Menorca l’illa veïna.

Mostra'l en portada

Notícies relacionades