Política

Feixistes de Blanquerna: la impunitat elevada al poder

Un dels ultradretans condemnats per l'assalt a la Llibreria Blanquerna de Madrid durant la Diada del 2013, ara amb l'ordre d'ingrés a presó en suspens, té vincles de parentiu amb el ministre Méndez de Vigo i l'exministre Morenés
Iñigo Pérez de Herrasti, condemnat pels fets de la Diada del 2013 a Madrid, és un veterà de la ultradreta que ja va ser condemnat a 14 anys de presó per intentar atemptar amb explosius contra un autobús de familiars de preses d'ETA
30/11/2017

Aquest passat 22 de novembre, sis dels catorze condemnats per l'agressió a la llibreria Blanquerna (que forma part de la Delegació de la Generalitat a Madrid) la Diada de 2013 havien d'ingressar a presó, però el Tribunal Constitucional va admetre el recurs d'empara dels seus advocats. D'aquesta manera, els sis ultradretans –quatre dirigents de la Falange i dos d'Alianza Nacional– han aconseguit esquivar l'ordre d'engarjolament que el Tribunal Suprem havia dictat setmanes abans.

No és la primera vegada que els implicats en l'atac al centre cultural de la Generalitat han evitat l'ingrés a presó. Tot i que havien d'entrar-hi el mes de setembre per complir penes que van dels dos als quatre anys, l'Audiència de Madrid els va posposar la data al 10 d'octubre, el Tribunal Suprem va demorar-la fins a l'1 de novembre i, més tard, va traslladar-la als dies 14 i 15 del mateix mes.

Pérez de Herrasti és cunyat de l'actual portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, casat amb María Pérez de Herrasti i alhora germà de Beatriz Méndez de Vigo, exsecretària del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) entre el 2012 i el juny d'aquest 2017 / Diario de Madrid


La decisió del TC, que justifica la mesura pels suposats "perjudicis irreparables" que tindrien els encausats i per la necessitat d'abordar el recurs d'empara, contrasta amb altres casos relacionats amb delictes d'odi, on l'alta instància ha ordenat el confinament sense dilacions. Un fet que, segons alguns juristes, només s'explica per l'evident pressió mediàtica a què es veu sotmès l'alt tribunal, afavorit pel parentesc d'algun dels condemnats amb representants del Govern espanyol. És el cas d'Iñigo Pérez de Herrasti Urquijo, contra el qual el Suprem ja havia decidit executar la pena de presó.


Secrets de família

Vetarà falangista de 58 anys, Pérez de Herrasti arrossega un llarg historial delictiu, del qual destaca la condemna a 14 anys de presó a mitjans del 2000 per tinença d'armes i explosius, amb les quals pensava atemptar contra un autobús de familiars de preses d'ETA que es dirigien a Madrid a visitar els empresonats.

També el 2006, Pérez de Herrasti i Pedro Pablo Peña, el seu lletrat i amb qui milita al partit neonazi Alianza Nacional, va organitzar un dejuni en protesta pels beneficis que, segons ells, la justícia dispensava a les activistes d'ETA dispersats en les diferents presons de l'Estat.

Molt menys conegut, en canvi, és el fet que Pérez de Herrasti és cunyat de l'actual portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, casat amb María Pérez de Herrasti i alhora germà de Beatriz Méndez de Vigo, exsecretària del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) entre el 2012 i el juny d'aquest 2017.

Un altre personatge que apareix en la causa és Manuel Andrino (al centre de la imatge), cap nacional de La Falange, habitual orador en l'homenatge que la ultradreta tributa a la bandera espanyola cada 12 d'octubre a Barcelona


Curiosament, Iñigo i María Pérez de Herrasti són fills del matrimoni format per Ramón Pérez de Herrasti y Narváez, catorzè marquès d'Albayda, i Begoña Urquijo y Álvarez de Eulate, filla dels marquesos de Bolarque, emparentada amb els marquesos d'Urquijo i extresorera d'Alianza Popular quan Manuel Fraga n'era el president. Com es desprèn del seu cognom, per tant, la mare d'Herrasti és familiar de l'exministre de Defensa, Pedro Morenés Eulate, la qual cosa fa que el militant ultra en sigui cosí segon.

A parer d'algunes advocades, el fet que Morenés estigui emparentat amb Pérez de Herrasti, condemnat per possessió d'armes, hauria sigut motiu suficient perquè Mariano Rajoy no l'hi hagués confiat de nou la cartera de Defensa quan va ser reelegit president, ara fa un any, atès que incorreria en un risc de "vulnerabilitat" respecte a informacions que tenia el seu abast. Però ni el president espanyol ni tampoc el CNI –on treballava la germana de Méndez de Vigo– ho van tenir en compte. Això fa pressuposar, indiquen aquestes fonts, que els aparells de l'Estat podríen haver fet els ulls grossos amb l'agressor ultra.


Complicitat extrema

L'episodi de Blanquerna s'escapa de qualsevol causa similar arbitrada fins al moment. No sols pels vincles de Pérez de Herrasti amb els aparells de l'Estat. També perquè altres personatges implicats en l'agressió tenen una gran incidència dins del moviment ultra, cosa que ajudaria a interpretar les vacil·lacions d'una justícia massa permeable a l'opinió pública i a possibles consignes del poder executiu.

Entre aquests personatges, cal destacar Pedro Chaparro, de 30 anys, vicepresident de Democracia Nacional (DN), número 7 en la llista d'aquesta formació a les passades eleccions al Parlament Europeu i candidat al Congrés dels Diputats per Guadalajara el 2011, a qui la fiscalia va demanar quatre anys de presó per haver agredit físicament a algun dels congregats aquell dia a la delegació de la Generalitat a Madrid.

Com és sabut, Chaparro va ser condemnat aquest octubre a un any de presó per un delicte contra l'exercici de drets fonamentals i les llibertats públiques, en haver coaccionat i proferit amenaces al fotoperiodista Jordi Borràs durant la manifestació del Dia de la Hispanitat celebrada a Barcelona l'any 2015.




Un altre personatge que apareix en la causa és Manuel Andrino, cap nacional de La Falange, habitual orador en l'homenatge que la ultradreta tributa a la bandera espanyola cada 12 d'octubre a Barcelona i contra el qual el col·lectiu d'advocats Drets va presentar una querella el 2013 per haver cridat a afusellar Artur Mas i Oriol Junqueras a l'acte d'aquell any a Montjuïc, una denúncia que finalment va ser arxivada. La resta d'encausats ja ocupen càrrecs de menor responsabilitat en les seves organitzacions, per bé que tampoc no són desconeguts per la policia ni la justícia espanyola. Molts han participat en batusses contra joves d'esquerres i en actes de clara exaltació feixista.

La mare d'Iñigo Pérez de Herrasti, Begoña Urquijo y Álvarez de Eulate, va ser tresorera d'Alianza Popular en temps de Manuel Fraga

Tot plegat ha fet que la instrucció pels incidents a Blanquerna s'hagi dilatat més del previst i que les penes imposades estiguin lluny del que havia sol·licitat l'acusació particular, representada per la Generalitat, CiU i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. D'exigir 16 anys de presó per un delicte d'atemptat contra l'autoritat i ultratge a la senyera, l'Audiència de Madrid va decretar penes que oscil·len entre els sis i vuit mesos de reclusió, si bé el gener d'enguany el Tribunal Suprem va introduir l'agreujament de discriminació ideològica per elevar-les als dos i quatre anys segons el grau de participació de cada assaltant.

Al decalatge final entre la petició i la sentència, s'hi suma ara la suspensió que el Constitucional han dispensat a Pérez de Herrasti i la resta d'agressors. Un fet que, segons han denunciat molts sectors, evidencia la impunitat que gaudeix la ultradreta al conjunt de l'Estat.

 

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: