Llibertats

"Quan vius en un règim avalat per un cop d'estat, la crítica té legitimitat"

Un concert a favor de la llibertat d'expressió aplegarà artistes com Albert Pla, Che Sudaka o Lágrimas de Sangre i serà el tret de sortida del moviment No Callarem, que denuncia condemnes com la imposada al raper Valtònyc. Conversem amb dos dels impulsors
Per a Adriano Galante i Fernando Paniagua, dos dels impulsors de la campanya No Callarem "la ironia artística compensa la manca de reflexió sobre el nostre passat franquista"
Victor Serri
15/05/2017

La plataforma No Callarem està ultimant l'organització d'un concert a favor de la llibertat d'expressió per al pròxim 21 de maig al barri de Llefià de Badalona, amb una quinzena d'artistes confirmats. Entre aquests, hi ha el raper recentment condemnat a presó Valtònyc, Albert Pla, Che Sudaka i Lágrimas de Sangre. La campanya que ara comença aglutina el grup de suport Llibertat Valtònyc, promotores musicals i entitats de defensa dels drets humans.

"No Callarem neix de la mala llet i la ràbia per una sentència injusta: la condemna al raper Valtònyc", exposa Fernando Paniagua, que també és coordinador del programa cultural de l'Ateneu de Nou Barris. L'acompanya Adriano Galante, cantant de Seward i membre del Sindicat de Músics. Tots dos expliquen que el motiu que els ha conduït a endegar una campanya de micromecenatge és recaptar diners per costejar la multa de 3.000 euros que ha de pagar Valtònyc. Però no es tracta només d'això, com ens explica Galante: "volem dotar-nos d'un fons d'ajuda social que pugui finançar la posada en marxa d'un projecte de llarg recorregut que vol acabar amb la repressió que molts artistes pateixen".

"No Callarem neix de la mala llet i la ràbia per una sentència injusta: la condemna al raper Valtònyc", exposa Fernando Paniagua

No Callarem ha vingut per quedar-se. Com a mínim, diuen, fins a aconseguir que la conscienciació ciutadana operi una transformació social. "El concert és el primer acte i punt de connexió entre ciutadans, entitats, artistes i periodistes per aconseguir aturar les condemnes", exposa Galante. Paniagua afegeix que la iniciativa va sorgir en veure que la condemna a Valtònyc no era un cas aïllat, sinó quelcom molt més gran que també ha afectat la tuitera Cassandra, el cantant César Strawberry o el grup de titellaires Títeres desde abajo. "Vivim en un moment en què qualsevol artista que digui alguna cosa més o menys provocadora es pot trobar davant l'Audiència Nacional", conclou Paniagua. És per això que la campanya s'ha presentat amb el lema "Demà pots ser tu".


Defensa del dret a la reflexió crítica

La conversa es converteix en un debat sobre els límits de la llibertat d'expressió. "Tot és una qüestió de context", apunta el coordinador de Nou Barris, "i la ironia, encara que traspassi els límits del bon gust, ha d'estar permesa en un context de creació". Galante és de la mateixa opinió i es remet a la història de la música rap: "el hip hop és nascut en una base de llenguatge de carrer i per això és contestatari i parla de violència. No hem de pensar que aquesta reacció, nascuda en un context determinat, és apologia de la violència".

Per a No Callarem, el pes de la memòria franquista és determinant. "En aquest país no hi ha hagut una reflexió profunda sobre el nostre passat franquista. Però avui disposem d'eines, com la ironia o la provocació artística, que contraresten el silenci i la manca de reflexió". No Callarem pensa que la protesta artística és adequada. "Quan vius en un règim avalat per un cop d'estat, la crítica contra aquest règim té un element de legitimitat". A més, afegeixen que "hi ha pocs genocides condemnats, però molts artistes represaliats".

"Extreure un tuit i descontextualitzar-lo és molt fàcil", pensa Paniagua.  Galante afegeix que "vivim en un moment preadolescent d'esclat de les xarxes socials de comunicació en què, a tot el que s'hi diu, se li dóna més valor que el que té en realitat / Victor Serri



El cantant de Seward assenyala que és important defensar la lluita contra un pensament instaurat. "Hi ha una manca de coneixement col·lectiu, també. No ens plantegem perquè determinats símbols franquistes continuen essent presents -cita el Valle de los Caídos-, però sí que llancem dards contra aquells que critiquen la seva pervivència". "El més gran triomf d'un règim totalitari", esgrimeix Paniagua, "és instal·lar un policia dins nostre que automàticament aprova l'status quo".

Les xarxes han democratitzat l'accés a una tribuna des d'on formular respostes polítiques. "Extreure un tuit i descontextualitzar-lo és molt fàcil", pensa Paniagua. Galante confirma aquesta impressió i afegeix que "vivim en un moment preadolescent d'esclat de les xarxes socials de comunicació en què, a tot el que s'hi diu, se li dóna més valor que el que té en realitat. No podem confondre unes paraules escrites al ciberespai amb accions reals".

No Callarem ha nascut "amb un pressupost zero" i la seva estratègia es basa en "connectar moviments i projectes socials i ciutadans"

A més, s'han creat espais de participació ciutadana on les persones se senten empoderades per defensar els seus criteris. Una qüestió que tractem és el cas del cantant Matisyahu i el seu conflicte amb el festival Rototom, arran de les crítiques del moviment BDS (Boicot, Desinversions i Sancions contra Israel). "Un grup de persones afins amb un festival que sempre ha volgut defensar uns certs principis van considerar que la posició del cantant vers algunes qüestions no era acceptable per a aquell esdeveniment", opina Paniagua, "a més, el que demanaven era que no l'incloguessin al cartell, no que el posessin a la presó".


Una plataforma amb voluntat ciutadana

No Callarem ha nascut "amb un pressupost zero" i és independent de partits i afiliacions polítiques. Els organitzadors pensen que aconseguir el suport de partits afins amb la causa podria contribuir a fer més visible la iniciativa però, en aquest moment, la seva estratègia es basa en "connectar moviments i projectes socials i ciutadans". La plataforma confia en la resposta ciutadana i és per això, com expliquen Paniagua i Galante, que van decidir organitzar un concert d'entrada lliure que es finançarà amb aportacions voluntàries.

El cartell del concert impulsat per la plataforma per al pròxim 21 de maig encara resta per tancar i està previst que inclogui el doble d'artistes. El format escollit per a l'esdeveniment es basarà en actuacions curtes i col·laboracions. També s'instal·larà un micròfon obert per donar veu a poetes, periodistes i activistes que complementin el discurs musical.

 

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: