Política

Què en pensen (algunes) llibertàries de la consulta?

Diversitat d'opinions en el si de l'anarquisme català, que planteja tres camins possibles de cara el 9-N
La Via Llibertària va aplegar 1.742 anarquistes per la Diada.
Anna Celma

Som a la vila de Gràcia. Entrem a la llibreria Aldarull, que és tot un referent de la difusió de l'ideari anarquista i un punt de trobada de totes aquelles que es mouen dins l'antagonisme social i polític que bull a l'històric barri barceloní. Allà ens esperen alguns membres del col·lectiu de llibreteres que dóna vida a l'espai, amb la intenció de xerrar sobre la omnipresència del procés –als mitjans de comunicació, però també als carrers–, i destriar les diverses opcions que es presenten davant la cita del 9 de novembre.

Un dels entrevistats ja ens avisa; diu: “nosaltres, com a col·lectiu, no hem definit una postura concreta al voltant de la consulta del 9N”. Tot i així, engeguem la gravadora i comencem la conversa: “El sentiment independentista, en general, té un punt d'irracionalitat, similar a l'enamorament. Però, en aquest cas, estimes algú que no coneixes: és totalment platònic. A partir d'aquí, considero que el procés és un engany. S'ha portat tot com una farsa, en què les CUP li han fet el joc a CiU i altres forces de dreta. No crec que així es pugui canviar la realitat”, comenta l'activista, que defensa l'abstenció activa de cara al diumenge.

No està sol en el seu plantejament; un altre integrant del projecte, que també aposta per la opció abstencionista, afegeix: “No crec que l'ocasió suposi un procés constituent que porti a la formació d'un nou marc polític o social. Sota el mateix paradigma politicoeconòmic global, les mateixes elits fan que la gent de sota s'enfronti en la lluita per transformar un govern autonòmic en un d'estatal. Hi veig, a la vegada, un element desmobilitzador de processos de caire social i de base –com son les vagues generals, les jornades de lluita o les okupacions del carrer...– que permet reconduir qualsevol moviment contestatari urbà cap a mobilitzacions en clau nacionalista i transversal”.

“El que no pot ser és que, si hi ha una majoria de gent que vol votar, no se l'hi deixi fer"

Si bé hi ha una coincidència general en l'anàlisi de la conjuntura, no totes les membres d'Aldarull actuaran igual davant de l'urna: “El que no pot ser és que, si hi ha una majoria de gent que vol votar, no se l'hi deixi fer. Fins i tot, s'hauria d'anar als col·legis, a plantar cara als agents de policia que hagin d'executar l'ordre de prohibir la votació i tocar-los el crostó, si es dóna el cas” –ens etziba un altre dels llibreters. Pel que fa al posicionament dels col·lectius llibertaris entorn la cita electoral, comenta: “Ens ha faltat iniciativa per defensar l'abstenció activa pel 9N, la qual, per a mi, suposa una opció ideal: hem arribat força tard. És per això que el concepte del No-Sí té un paper didàctic,; volem poder establir un diàleg amb les que defensen el Si-Si i parlar del què és ser realment independent, que, per a nosaltres, clarament no passa per la construcció d'un nou Estat. Respecte la idea de votar el Sí-Sí per tal de desestabilitzar la societat i crear una situació favorable als canvis... em fa pànic el fet que el nacionalisme en pugui sortir reforçat.” La conversa ja ens fa veure que, dins l'anarquisme, trobarem un gran ventall de posicionaments i matisos al voltant del que suposa la consulta. Si mirem arreu del territori, veurem que hi ha un gran ventall de col·lectius llibertaris que aposten per l'abstenció activa. S'hi posicionen bona part de les assemblees llibertàries de les universitats catalanes, així com moltes federacions locals de la CNT-AIT .

Entre l'abstenció i el vot tàctic

Malgrat que el posicionament clàssic de l'anarquisme sobre les eleccions sempre ha sigut abstencionista i molt crític amb qualsevol mecanisme que limiti la participació popular a la votació, també és una realitat que moltes llibertàries, en determinades ocasions, han utilitzat les urnes amb finalitats tàctiques. El procés consultiu del 9-N no ha estat una excepció. El Grup de Reflexió per a la Autonomia (GRA), al costat d'altres persones i col·lectius, ha articulat una declaració, plasmada al Manifest pel No-Sí, en què exposa el rebuig frontal a què cap procés d'alliberament col·lectiu a Catalunya passi per la creació d'un altre Estat. Les partidàries del manifest, deixen la porta oberta tan a l'opció abstencionista, com al vot pel No-Sí -que es considerarà nul, doncs la consulta no contempla la via de la independència antiestatista- i, fins i tot, a la proposta de votar Sí-Sí com a “mal menor per evitar el mal major que ens sembla el manteniment de l'statu quo de l'Estat espanyol.”-comenta un membre del GRA.

Entre els col·lectius llibertaris que defensen el Sí-Sí hi trobem l'Ateneu Llibertari de Reus i la secció local de la CGT del Baix Camp. Des de l'Ateneu es prioritza aquest vot davant la possibilitat –gairebé segura– que les paperetes que demanin el No-Sí esdevinguin nul·les. Per a les anarcosindicalistes, es tracta d'un doble afirmatiu “per motius tàctics, per seguir lluitant per un món sense opressors ni oprimits”.

Moltes llibertàries se senten identificades amb el concepte del No-Sí, tot i que no està contemplat a la doble pregunta

Anem ara cap a Sants, un altre dels feus llibertaris barcelonins. Allà ens trobem amb Oriol Rigola, activista i membre de Negres Tempestes, veterà col·lectiu anarcoindependentista català: “El meu vot serà pel Sí-Sí, ja que la meva opció política, que s'assimilaria al No-Sí, no està representada en cap de les combinacions permeses. No obstant això, em veig en la necessitat d'incidir en una acció que qüestiona l'statu quo que sempre he qüestionat”. Rigola assegura que “aquells qui diuen ser els nostres governants han quedat en evidència: els de Madrid, per continuar amb l'Una, Grande y Libre, i els d'aquí per portar-nos d'un referèndum cap a una consulta i finalment cap a una enquesta”. L'activista no veu pas, en el curs dels esdeveniments, “res que no poguéssim esperar dels unionistes de CiU, Un altre cop, haurà de ser la gent qui haurà de seguir amb el procés, més enllà del diumenge. Només espero que les llibertàries hi puguem incidir, i així poder arribar algun dia a una anhelada confederació de pobles lliures dels Països Catalans” -conclou el membre de Negres Tempestes-.

X. Oural, que participa al Procés Embat, projecte que “treballa per construir una organització política de caire llibertari que permeti revitalitzar l'anarquisme social i organitzat a Catalunya”, també opina per la Directa: “M'inclino per un Sí-Sí tàctic. Les llibertàries hem d'estar atentes als moments de ruptura: tot el que suposa una escletxa en el poder de l'Estat pot obrir una finestra d'oportunitat. Tot i que el procés estigui dirigit -o s'intenti dirigir- des de les elits, no està tot collat, sempre hi ha marges. I les llibertàries hauríem de ser allà, en aquests marges, per facilitar o forçar trencaments amb les forces establertes”.

Per concloure, només recordar que, tradicionalment, el moviment llibertari no ha vist amb massa bons ulls la intervenció de tropes o forces de seguretat espanyoles en els afers polítics d'aquí. A hores d'ara, encara no sabem si la imposició del govern de Madrid podria obligar a treure la pols al fet diferencial català que, segons l'historiador Xavier Díez, no és altre que l'antiautoritarisme i una certa avidesa per la insurrecció. 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: