Qui persegueix els manters de Barcelona?

El grup especial contra la venda ambulant creat durant l’etapa de Xavier Trias ha protagonitzat la majoria d’incidents que els manters qualifiquen de “racistes”. Una vintena d’ells han patit el trencament de braços o cames
05/04/2016

“Vinga, una, dos, tres i a per ells”, va cridar un comandament del grup antimanters de la Guàrdia Urbana el dijous 24 de març al migdia, abans d’iniciar la persecució d’una quinzena de joves senegalesos que havien plantat la manta a la sortida de l’estació de metro de Drassanes. “S’han amagat aquí darrere; anaven de paisà i els han començat a perseguir”, confirmava el testim­oni d’un paradista de la Fira Nova Artesania, situada a tocar d’on van passar els fets. L’escena va ser calcada a la del dia anterior, quan un grup d’agents de paisà va emboscar els venedors, amb la porra extensible a la mà, i va provocar una estampida escales avall de la boca de metro. El balanç de tots dos dies va ser d’un manter i diverses vianants contusionades per topades i caigudes, segons fonts de l’hospital Pere Camps. La Guàrdia Urbana de Barcelona assegura que un dels agents també va quedar lesionat. El modus operandi de l’envestida per sorpresa contravé el protocol Víctor Alfa, dissenyat pel Comissionat de Seguretat de l’Ajuntament de Barcelona, Amadeu Recasens, per combatre la venda ambulant. La guia d’actuació assenyala que només preveu càrregues “en cas de conductes violentes”.

Agents de paisà després de la persecució del 24 de març a Drassanes/JESÚS RODRÍGUEZ
Agents de paisà després de la persecució del 24 de març a Drassanes / JESÚS RODRÍGUEZ

 

La contundència d’aquesta unitat policial especialitzada s’ha intensificat durant les últimes setmanes, paral·lelament a la presentació unilateral de les conclusions de la Taula de Ciutat sobre el fenomen. El grup especial de la Guàrdia Urbana contra la venda ambulant, però, es va crear l’estiu de 2011. Compta amb la participació d’agents de paisà i uniformats pertanyents a les unitats territorials de Ciutat Vella i l’Eixample i també amb els antidisturbis de les Unitats de Suport Policial (abans UPAS). El mes d’octubre del primer any de mandat de Trias, els caporals Lucas o Orta, així com el seu superior, l’inspector Benito Granados, ho explicaven amb tot detall a la revista del cos: “La col·laboració amb Mossos i CNP també és fonamental per tancar el cercle de la venda ambulant, posant setge a les xarxes i punts de distribució dins i fora de Barcelona i perseguint els venedors il·legals també per la seva condició d’immigrants sense papers”. Els comentaris deixen entreveure un dels objectius finals de les intervencions policials. La persecució del top manta, avui dia, recau en els mateixos comandaments que van publicar l’escrit. 0Algunes fonts del consistori neguen que existeixi aquest grup d’agents especialitzat, però el testimoni de nombrosos manters i el material gràfic que hem pogut recollir ho certifica. També continua sent una pràctica habitual que els antidisturbis que hi participen no duguin el número d’identificació a la veta adherent de l’uniforme. Ho va demostrar el regidor de la CUP Josep Garganté amb proves fotogràfiques. Recasens es va comprometre a investigar i a esmenar aquesta conducta.

Ferits durant les persecucions

“Són ells, els racistes; són els mateixos des de fa anys”, asseguren alguns venedors, tot i reconèixer que han percebut una disminució de la violència policial des de l’arribada de Barcelona en Comú al consistori. En un sondeig ràpid entre la cinquantena de venedors que s’han instal·lat al vestíbul de l’estació de metro i tren de la plaça de Catalunya, constatem una vintena de víctimes d’aquests episodis, que han acabat amb la cama o el braç trencat. Caigudes i atropellaments involuntaris per creuar carrers transitats durant una persecució, per cops de porra o per l’envestida d’un vehicle policial. La casuística és molt diversa. En un dels casos, el consistori va ser condemnat a indemnitzar el manter per responsabilitat civil subsidiària. El rescabalament econòmic mai no es va dur a terme, ja que el denunciant va ser deportat. Quan mostrem la fotografia de l’agent que va liderar la persecució del 24 de març a les Drassanes a una integrant de l’Espai Immigrant, l’activista reacciona així: “Ah, és clar, és el matón que pegava menors marroquins al carrer Robadors fa tres o quatre anys”.

Un dels policies de la unitat antimanters llueix la samarreta de ‘Gunfighters’ /JESÚS RODRÍGUEZ
Un dels policies de la unitat antimanters llueix la samarreta de ‘Gunfighters’ /JESÚS RODRÍGUEZ

 

L’estètica agressiva dels ‘Gunfighters’

Support your local Gunfighters MC Spain, es podia llegir a la samarreta que vestia un dels agents de la unitat antimanters durant una intervenció el setembre de 2015. Els Gunfighters (pistolers) són un escamot de motoristes format per agents i exagents de la Guàrdia Urbana de Barcelona. Molts dels que persegueixen els manters simpatitzen o participen en aquest grup, tal com expliquen als seus blocs i perfils de Facebook. Es tracta d’un cercle d’afinitat per a homes que manté nuclis actius a Girona i Barcelona. Durant les festes de Nadal, és habitual que entreguin obsequis de la Guàrdia Urbana a criatures ingressades a l’Hospital de la Vall d’Hebron. Malgrat la seva estètica agressiva, amb il·lustracions de pistoles i calaveres, el ritual s’ha normalitzat.

 

-------------------------------

ENTREVISTA Aziz Saye i Lamine Sarr
“No som màfies i no tenim caps. Som família i ens ajudem entre nosaltres”

Els dos portaveus del sindicat viatjant en autobús / ANGEL GARCIA
Els dos portaveus del Sindicat Popular de Venedors Ambulants viatjant en autobús / ANGEL GARCIA

 

Vau sortir de l’última reunió de la Taula de Ciutat amb la impressió que s’havia arribat a un acord?

No, va ser quan ens vam sentir més lluny. Hi havia prop de vint participants i això va limitar molt la nostra intervenció. A més, els participants van parlar successivament, els uns darrere els altres, sense un diàleg real. Posteriorment, les autoritats de la mesa van fer el seu propi resum, que va ser exposat en una roda de premsa, sense tenir en compte la nostra opinió.

Esteu disposats a acceptar les ofertes laborals i la cooperativa que proposa l’Ajuntament?

"L’Ajuntament parla d’una cooperativa, però només contempla deu places per a manters i som 180 venedors al sindicat. Què farem els que no entrem al pla?"

Clar que ens agradaria acceptar les ofertes i la feina de què parlen... Diuen que són 40 plans d’ocupació que arribaran algun dia, però sembla que són ofertes fantasma. Fins ara, no han trucat a cap dels nostres companys i els serveis socials tampoc no en saben gaire. Per això creiem que només és una trampa per fer creure a l’opinió pública que el govern municipal està oferint sortides i nosaltres no les volem. A més, des de la presentació de l’informe, s’ha triplicat el nombre de policies i secretes. A molts de nosaltres, ens han decomissat el material. Per altra banda, parlen d’una cooperativa, però només contemplen deu places per a manters i això no és una solució real. Som 180 venedors al sindicat. Què farem els que no entrem al pla? No podem quedar-nos a casa esperant un suport del govern, hem de treballar per poder menjar, pagar el lloguer i enviar diners a les nostres famílies. Tant de bo algun dia arribin aquests llocs de treball de què parlen per a tots els nostres companys i, d’aquesta manera, puguem canviar les nostres vides

Considereu que s’està avançant cap a una situació que us ajudarà a deixar la venda ambulant?

La veritat és que sentim que anem enrere i que cada dia és més complicat mantenir un diàleg i una negociació amb aquest Ajuntament. D’una banda, declara bones intencions a la premsa; de l’altra, omple els carrers de policies i secretes. Abans només ens multaven, però, ara, amb el nou acord entre la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra, se’ns acusa de delicte contra la propietat industrial, que ja és una causa penal. Ara, si el jutge vol, ens pot condemnar tant a un any de presó com a l’expulsió. És impossible que considerem que s’està avançant. De fet, no veiem la diferència entre aquest govern i els anteriors: tots han intentat eliminar-nos, ja sigui per la via repressiva o per la judicial. Al carrer, hi ha una guerra contra nosaltres.

Què us sembla que el president de la mesa us exigeixi “responsabilitat”?

El president, Jordi Coronas (ERC), ens ha mentit molt i ho sap. No ens pot mirar als ulls, no és un home de paraula. Al principi, era maco i amable, semblava que li interessàvem, però, a poc a poc, ens vam adonar que només volia fer teatre perquè, amb el temps, ell fos l’únic que hi guanyés. Li han deixat fer la feina bruta de l’Ajuntament i ell està molt còmode en aquest paper. Si aconsegueix netejar Barcelona de pobres amb la policia, guanyarà vots i amics entre els grans empresaris, que són els que li interessen. Si el camí de la repressió no li surt bé, la responsabilitat recaurà sobre Ada Colau, que no és del seu partit.

Noteu que rebeu suport dels col·lectius veïnals?

Sí, sentim que tenim més suport i que estem menys sols. Abans ens trencaven les cames i les mans, ens torturaven i ningú no deia res. La policia tenia impunitat total i els jutges sempre estaven del seu costat. Ara, amb els veïns i les veïnes que ens ajuden i vigilen la policia (estan amb nosaltres tot el dia per filmar els abusos i el racisme que vivim), ens sentim més forts. Estem aprenent d’ells, sobretot dels més grans. Mentre els polítics es reuneixen per continuar reprimint-nos, nosaltres anem als barris a fer xerrades perquè coneguin qui som. Perquè sàpiguen que no som màfies i que tampoc no tenim caps. Només som família i ens ajudem entre nosaltres.

Penseu que aquest Ajuntament canviarà la seva estratègia?

“Creiem que podem guanyar aquesta lluita, que no només és nostra: és la lluita dels pobres de Barcelona, independentment del color de la seva pell”

Si només fos decisió seva, no ho creiem: ja ens van entregar a la policia i als Mossos. Ens diuen que són minoria, que l’oposició els controla, que els mitjans no els deixen fer res... Ja miren cap a una altra banda, per això nosaltres ara parlem i ens organitzen amb els veïns i els col·lectius, amb les seves bases. Són els únics que poden fer veure al govern municipal que s’equivoca, que no es guanyarà la policia, els rics o els mitjans si deixa que se’ns tracti amb mà dura. Nosaltres sabem que hi ha molta gent honesta que ens dóna suport i que sap que només volem treballar dignament. A aquestes alçades, esperem poc de l’Ajuntament, però sí que esperem molt dels col·lectius. Amb ells, creiem que podem guanyar aquesta lluita, que no només és nostra: és la lluita dels pobres de Barcelona, independentment del color de la seva pell.

 

 

 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: