Un amo ‘voltor’ en espera del lucre

A través de la societat Antartic Vintage SL, Manuel Bravo Solano és l’actual propietari del local on s’ubica el Banc Expropiat i el responsable de la denúncia que ha provocat el desallotjament
31/05/2016

Comprar barat i vendre car. Aquesta frase resumiria en poques paraules l’activitat de les set empreses en què participa Manuel Bravo Solano, totes elles dedicades a la compra-venda de finques rústiques i urbanes i a la promoció immobiliària. A través d’una d’aquestes societats, Antartic Vintage SL, Bravo va adquirir un lot de sis oficines bancàries de Catalunya Caixa ubicades a la Vila de Gràcia l’abril de 2014. El preu de compra, molt per sota del valor de mercat perquè el venedor era una entitat rescatada amb fons públics –un objectiu conegut dels fons voltor–, permetria que el nou propietari pogués revendre els locals per separat i treure’n un bon profit. Abans de formalitzar la transacció, Bravo ja sabia que un dels espais estava okupat i albergava un centre social. Va decidir continuar amb la denúncia que ja havia interposat Catalunya Caixa a finals de 2011.

Les manifestants contràries al desallotjament duien caretes amb la imatge del propietari del local / V. S.

 

Segons fonts municipals, es calcula que el local on s’ubicava el Banc Expropiat hauria costat prop de 80.000 euros al comprador. El propietari ja hauria recuperat bona part d’aquesta inversió amb el cobrament dels 65.000 euros ingressats per un contracte d’arrendament signat per Joaquin Forn en nom de l’Ajuntament liderat per Xavier Trias. Cal recordar que l’anterior govern municipal abonava el lloguer del local, que el consistori de Barcelona en Comú va deixar de pagar el mes de gener de 2016.

Bravo va adquirir l’espai dins d’un lot de sis oficines bancàries. El preu de compra estava molt per sota del valor de mercat perquè el venedor era una entitat ‘rescatada’ amb fons públics

Comprar immobles a preu de saldo no és res nou per a la família Bravo Solano. La germana de Manuel –Cristina Bravo Solano– i els seus pares –Francisco Bravo Rodríguez i Isabel Solano Pallarés– també formen part dels consells d’administració d’aquest conglomerat d’empreses dedicades a la promoció de finques, que segons el registre mercantil sumen un capital social de vora set milions d’euros. La seu social de la majoria de les societats que el composen està ubicada a la cinquena planta de l’edifici Boulevard dels Antiquaris, en ple passeig de Gràcia. Per altra banda, Niki Gestion SL –la societat amb més antiguitat i més capital social– té la seu al número 25 de l’Avinguda de Borbó, al districte de Nou Barris.

Entre 2009 i 2011, Manuel Bravo també figurava com a apoderat de l’empresa Bokia Trade SL. Durant aquest període, aquesta societat va ser condemnada per la secció tretzena de l’Audiència de Barcelona a indemnitzar la societat Piedraland Group SL amb 121.512,40 euros per uns impagaments durant la construcció d’un edifici ubicat a Sant Joan Despí.

Un soci de Bravo, acusat d’estafa immobiliària

Miguel de los Santos Humet, soci de Manuel Bravo a la societat Gramer Development SL entre 2013 i 2015, va ser denunciat per estafa, suplantació de personalitat, apropiació indeguda i falsificació de document mercantil els anys 2002 i 2012 per part de sis veïnes del Masnou. Segons les denunciants, Humet hauria falsificat la seua identitat per demanar préstecs hipotecaris per un valor de 27.340 euros a l’entitat Caixa Penedès. Els immobles en qüestió complien el perfil de segones residències, principalment apartaments situats en zones d’esquí (Port del Compte i La Coma).

Segons fonts municipals, es calcula que l’oficina on s’ubicava el Banc Expropiat hauria costat prop de 80.000 euros al comprador, que ja n’hauria recuperat 65.000

L’agost de l’any 2000, les afectades –la majoria d’elles majors de 70 anys– van començar a rebre notificacions d’impagament pels préstecs sense haver tingut mai cap contacte amb aquesta entitat bancària ni mostrar cap intenció de compra sobre els immobles. El nexe comú de totes elles era la part venedora, l’empresa Construcciones Ecológicas Rústicas SL, i el seu gestor administratiu, Humet. Tot i que les veïnes van decidir denunciar-lo, l’edat i la situació de les afectades les va empènyer a acceptar l’acord proposat per Caixa Penedès: signar la dació en pagament –tot i que mai no havien disposat dels immobles– per paralitzar els processos judicials oberts contra elles. Aquest acord suposava acceptar la legalitat de les escriptures de compra i dels préstecs hipotecaris contractats. Actualment, les denúncies presentades contra Humet han prescrit.

 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: