Arrenca la campanya de solidaritat amb les 27 imputades de la UAB

Amb el lema "Som 27 i més" comença la campanya de suport a les 27 persones que aniran a judici per tancar-se al rectorat de la UAB la primavera de l'any 2013, després d’una vaga estudiantil
La sala va quedar petita per acollir l'acte d'inici de la campanya solidària
Clara Jorquera
Dani Font 20/11/2015

L’acte de presentació de la campanya solidària "Som 27 i més" es va celebrar dijous al teatre de la Plaça Cívica de la UAB, que es va quedar petita per a l'ocasió. Hi van participar algunes de les imputades com ara Eudald Calvo, alcalde d’Argentona i aleshores estudiant de la UAB o Ermengol Gassiot, professor de la UAB i Secretari General de la CGT-Catalunya. A més de demanar l’absolució de les imputades, les persones que van prendre la paraula van criticar la gestió i l’actuació de l’equip de govern de la UAB durant l’ocupació per la seva negativa en tot moment a parlar amb els estudiants. En especial es va assenyalar a Sílvia Carrasco, Vicerectora d’Estudiants i Cooperació quan van succeir els fets, responsable d'acusar davant dels Mossos a 10 de les 27 encausades.

Totes les participants en l’acte van mostrar la seva solidaritat amb les encausades, entre les quals es troben dos delegats sindicals, diversos regidors de Santa Coloma de Gramenet, Igualada i l’alcalde d’Argentona. El portaveu de la Coordinadora d’Assemblees de Facultat (CAF) durant l'okupació, Javier Rubio, va destacar que l’objectiu de la tancada era assegurar l’execució d’unes mesures aprovades en el Claustre, màxim òrgan de representació de la comunitat universitària, entre les quals hi havia la retirada de les mesures que afectessin les condicions laborals de les treballadores de la UAB o que la universitat desobeís la pujada de taxes del 66%.

"No va haver-hi mediació, ningú aixecava el telèfon al rectorat. Es va matar la lluita i el mediador" va afirmar Anna Gabriel

Entre les participants hi havia Anna Gabriel, diputada i professora a la UAB, que va recordar també els desallotjaments del Casal Tres Lliris de Gràcia i l’amenaça contra el casal autogestionat Espai pels Somnis d’Igualada, afirmant que "fem el que fem, nosaltres molestem i se'ns persegueix". En al·lusió a l’informe elaborat per la UAB on s’assenyalava a la CAF, el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), la CUP i la CGT com a autors intel·lectuals de la tancada, Gabriel va parlar de "falta de rigor i anàlisi, que recorda més al passat d’aquest país, acompanyat d’un llenguatge inquisidor i d'apriorismes on s’identifiquen culpables per Twitter". La diputada va fer palès que "en l’obsessió per perseguir i criminalitzar, ni una sola línia de l’informe analitza que és el que demanen les estudiants". Ella va ser una de les persones a qui les estudiants van demanar que mediessin amb el rectorat quan aquest va cridar els Mossos d’Esquadra per desallotjar-los. "No va haver-hi mediació, ningú aixecava el telèfon al rectorat. Es va matar la lluita i el mediador".

En la mateixa línia es va pronunciar Ermengol Gassiot reconeixent que la seva voluntat era dialogar "ho vam dir el 2008 i la resposta van ser porres i repressió, estudiants denunciats i assenyalats per la seva activitat. L’abril de 2013 volíem ser part del debat sobre com ha de ser la nostra societat, la UAB i el país, perquè volem ser persones que puguem projectar la nostra manera de ser. La resposta de la UAB va ser allò que ha assumit com a normal, la policia".

Pressió policial al campus

Durant l'acte es va explicar que els darrers anys la presència de Mossos d’Esquadra s’ha normalitzat al campus de la UAB. "Quan el 1986 i 1992 entren per primer lloc els antidisturbis al campus, allò ens recordava un règim dictatorial, avui això és una situació normalitzada que ens neguem a assumir", va reblar Gassiot.

Xavier Pellicer, membre d’Alerta Solidària, recordava que "malauradament la UAB és un dels espais on més feina hem tingut, però això vol dir que és també un dels espais que més ha lluitat. Parlem d’una repressió que vol que s'abandonin les lluites. No només dels 27 i més, l’acció repressiva ve d'anys i anys on la UAB ha estat punta de llança, amb un rectorat 'progre' que s'exaltava quan va entrar la policia del govern d'Aznar i ara demana que entrin els Mossos". Pellicer va assenyalar a Sílvia Carrasco i va afirmar que "el rectorat és un dels principals inquisidors del moviment estudiantil. Han fet llistes negres d’estudiants, i ells ho revesteixen dient que han provocat danys, desordres, lesions i no es preocupen pel motiu de fons, tan sols busquen justificar la seva actitud repressiva".

El Secretari General de la CGT, Ermengol Gassiot, és una de les persones imputades / Clara Jorquera

 

Una de les persones imputades és l’alcalde d’Argentona, Eudald Calvo, que va bromejar amb l’obsessió que semblava tenir per ell la Vicerectora Sílvia Carrasco: "Quan es parlen de llistes negres, la senyora Carrasco em situa sempre. La seva funció a la universitat és denunciar els seus propis estudiants". La repressió no succeeix tan sols a les universitats tal com va descriure Lluís Blanco, membre de la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), sinó que forma part "d’una estratègia general contra les lluites socials, com les detencions recents de companyes anarquistes". El sindicalista va destacar que moltes entitats en lluita com la seva es troben molt ofegades per multes econòmiques de grans xifres com les que es demanen a algunes de les 27 imputades.

Visions oposades del model d'universitat pública

Un altre dels fils que es va desenvolupar durant l’acte va ser el xoc entre dues visions oposades del que és o hauria de ser la universitat: la dels estudiants amb capacitat crítica de pensament i la de l’equip de govern de la UAB. Miriam Ferrandiz, regidora de Sabadell per la Crida, va lamentar que les universitats han deixat de ser "espais on es fomenti pensament crític, per fomentar el pensament únic". Segons Calvo, "també lluitem per uns mínims democràtics de funcionament de la UAB, que funciona per estaments, com en l'època medieval, on el rector d'avui no és el més votat", en al·lusió al 21% dels vots totals aconseguits per l'actual cap de la UAB en les darreres eleccions al rectorat.

"Les aules no són espais de poder, sinó d'aprenentatge compartit. Probablement per tot això la UAB ens denuncia i ens vol veure entre reixes"

"No som clients de la universitat, som els propietaris perquè són part del nostre patrimoni col·lectiu i així les hem defensat" afirmava Carles Escolà, alcalde de Cerdanyola per Compromís. També es va exigir una universitat sense jerarquies, tal com explicava Gassiot denunciant que "no és cert que un professor valgui més que un PAS (Personal d’Administració o Serveis) o un estudiant. Les aules no són espais de poder, sinó d'aprenentatge compartit. Probablement per tot això la UAB ens denuncia i ens vol veure entre reixes".

L’acte es va cloure recordant el nou repte que tenen obert les estudiants, l'aplicació del model 3+2, i recollint autoinculpacions i adhesions a favor de les encausades en aquest procés judicial.

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades