La detenció de Puigdemont a Alemanya reviva les protestes arreu de Catalunya

El SEM ha atès cent persones ferides per les càrregues policials, la majoria als voltants de la Delegació del Govern espanyol a Barcelona. A més, s'han tallat diverses vies durant hores, com l'AP-7, la C-17 o la N-II
Milers de persones concentrades davant de la oficina de la UE a Barcelona
Sònia Calvó
Redacció Directa 25/03/2018

Nova jornada de protestes i mobilitzacions arreu de Catalunya, contra les ordres d'empresonament i detenció de la gran majoria de membres del Govern de la Generalitat per la organització del referèndum independentista del passat 1 d'octubre. Les diverses accions previstes (algunes de les quals ja estaven convocades des d'ahir) han pres un nou caire des que, a mig matí d'aquest diumenge, s'ha conegut la detenció per part de la policia alemanya del president exiliat Carles Puigdemont, quan ha entrat a aquest país des de Dinamarca, mentre viatjava en cotxe –suposadament– des de Hèlsinki, havent creuat Dinamarca i Suècia, en direcció a Brussel·les-Waterloo, on té fixada la residència des de finals d'octubre.




La detenció de Puigdemont ha estat confirmada, primer, pel seu advocat, Jaume Alonso-Cuevillas a Twitter, des d'on ha afirmat que "es dirigia a Bèlgica per posar-se, com sempre, a la disposició de la justícia belga". El vehicle en què viatjava el president de la Generalitat, un Renault Espace amb matricula belga, ha estat aturat a les 11.19 hores "a prop" de l'autopista A-7 en direcció Hamburg, en una àrea de servei. Diverses fonts apunten que els serveis secrets espanyols feien un seguiment del seu periple. Puigdemont ha estat retingut en el municipi de Schuby, al land de Schleswig-Holstein i hores més tard traslladat a una presó a la localitat de Neumünster, a 30 km al sud de Kiel, a l'espera que un jutjat es pronunciï sobre la petició d'extradició cursada pel Tribunal Suprem espanyol. 

Els antiavalots dels mossos han barrat el pas als quatre carrers que donen accés a la delegació del Govern espanyol a Barcelona, com ja va passar divendres passat

A Barcelona, diversos Comitès de Defensa a la República, havien fet ja des d'ahir una crida a concentrar-se davant de la font de Canaletes a partir de les 4 de la tarda, en una manifestació que tenia com a leit motiv fer una crida a la vaga general en resposta al context de repressió política i judicial contra l'independentisme, en el que des dels CDR s'ha batejat com Primavera Catalana. Moltes de les persones que s'hi han aplegat han optat per creuar la plaça de Catalunya i enfilar passeig de Gràcia amunt per sumar-se a la concentració que, a partir de les 5 de la tarda, han convocat avui mateix l'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural davant de l'oficina de la Comissió Europea a Barcelona (a passeig de Gràcia amb Mallorca). En aquest lloc s'hi han aplegat diversos milers de persones, darrere una gran pancarta que reclamava la llibertat de les preses polítiques. La concentració s'ha dirigit després fins a la seu del Consulat d'Alemanya a Barcelona (a la part baixa del carrer de la Marina), per reclamar que no s'extradigui Puigdemont a la justícia espanyola. En aquest punt, representants de diverses formacions polítiques independentistes han fet parlaments, així com la nova presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzié. També s'ha llegit un missatge en alemany i l'acte ha acabat amb dos minuts de silenci, mentre moltes assistents il·luminaven cap amunt amb els seus mòbils.

El balanç és de nou persones detingudes a Barcelona i un centenar de ferides lleus a Catalunya segons el Sistema d'Emergències Mèdiques de la Generalitat

En paral·lel, des de l'entorn dels CDR s'ha fet una crida a través de les xarxes socials a dirigir-se a la seu de la delegació del Govern espanyol a Catalunya (a Pau Claris amb Mallorca), les quatre cruïlles de la qual han estat bloquejades per antiavalots dels mossos d'esquadra, com ja va passar divendres passat. En aquests punts s'hi ha començat a concentrar gent i passades les 6 de la tarda, els mossos han fet servir les porres contra algunes concentrades que intentaven avançar amb les mans alçades i obertes, i han disparat algunes salves a l'aire. Simultàniament, algunes manifestants han expulsat un grup d'una vintena d'espanyolistes, entre les quals algun conegut neonazi, amb alguna bandera de Tabàrnia, que s'hi havien apropat amb actitud provocadora. Una filera d'antiavalots que protegia la delegació ha estat ruixada amb l'escuma d'un extintor. Al capvespre, la policia autonòmica ha carregat diverses vegades, cada vegada de forma més contundent, contra les manifestants, que en alguns casos havien aixecat barricades, amb contenidors cremats. El balanç és de nou persones detingudes a Barcelona i un centenar de ferides lleus segons el Sistema d'Emergències Mèdiques de la Generalitat (92 a Barcelona -23 d’elles Mossos d’Esquadra- 7 a Lleida i una a Tarragona, totes amb caràcter lleu), però caldria afegir-hi moltes persones contusionades que s'han dirigit als centres mèdics pel seu propi peu. Passades les 9 de la nit, una contundent càrrega amb furgonetes de la Brimo dels Mossos ha desallotjat bona part de les persones que continuaven al voltant de la dependència estatal, algunes de les quals havien encès contenidors a mode de barricades. Moltes s'han replegat a la cruïlla entre la Diagonal i el passeig de Gràcia, que també ha estat tallada al trànsit. Totes les detingudes han anat quedant en llibertat amb càrrecs al llarg del dilluns dia 26.

A Girona la subdelegació del Govern espanyol està envoltada de gent des de les 11 del matí i s'hi ha retirat la bandera espanyola / Ariet


No és l'única delegació del Govern que ha viscut de prop la indignació independentista avui. La de Girona es troba envoltada per més d'un centenar de persones des de les 11 del matí. seguint la crida del CDR de Girona i Salt. Algunes de les manifestants han retirat la bandera espanyola que onejava en un dels màstils que hi ha a tocar de l'edifici, i més endavant també la de la Unió Europea, que han estat substituïdes per una estelada i una bandera negra amb l'escut de Santa Eulàlia. A partir de les 7 de la tarda s'han iniciat concentracions davant les subdelegacions del Govern de Lleida i Tarragona; especialment tensa ha estat la protesta a la capital del Segrià, ja que el contingent d'ARRO dels mossos que protegia la dependència estatal ha estat del tot insuficient per contenir la massa de gent que ha arribat a ocupar el pati de l'edifici i penjar pancartes a la façana; els agents han disparat nombroses salves a l'aire quan s'han vist acorralats a la porta de la subdelegació.

També al voltant d'aquesta hora s'han inciat marxes lentes en diversos punts de la xarxa viaria, que estan provocant importants embotellaments, segons la Direcció General de Trànsit de la Generalitat. Entre altres, s'han produit talls a la C-16 a l'alçada de Sallent (en una marxa lenta que ha sortit de Manresa), a la C-14 a Ponts, a l'A-2 a Alcarràs, a la N-340 a l'Ampolla i Camarles, mentre que una marxa lenta ha sortit des de Girona per l'AP-7 en direcció a la frontera amb l'Estat francès, . Més endavant també s'ha bloquejat l'autopista AP-7 a l'alçada de Tarragona que, de fet, també es va tallar al trànsit durant unes hores ahir al vespre. El tall de l'AP-7 a Girona s'ha allargat fins ben entrada la nit.

També aquest matí, a Das (la Cerdanya) ha aparegut un grafiti pintat a l'asfalt just davant del xalet que hi té el jutge instructor del procediment judicial del referèndum, Pablo Llarena. La pintada, reivindicada per l'organització Arran, el titlla de "feixista".

Hi ha hagut diverses càrregues dels mossos en els quatre encreuaments de carrers al voltant de la seu de la Delegació del Govern espanyol a Barcelona / Miguel López Mallach


També s'han produit concentracions al llarg del dia en diverses ciutats europees, demanant la no extradició de Puigdemont i la llibertat dels "presos polítics" catalans, majoritàriament convocades per les respectives delegacions de l'ANC: entre altres, n'hi ha hagut a París, Brusel·les o Berlin. Igualment, aquesta tarda, a la capital de l'Estat alemany de Schleswig-Holstein, Kiel, el moviment antifeixista local ha convocat una concentració davant l'estació central de trens demanant la llibertat de Puigdemont i de les preses polítiques "que lluiten per la llibertat de la Catalunya del postfranquisme". La manifestació s'ha traslladat davant la presó de Neumünster on més d'un centenar de persones s'hi han aplegat.
 

El trenca-closques de l'extradició

Segons explica l'advocat de Dortmund Johannes Rehborn, "l'euroordre de detenció per Puigdemont no era vinculant". Les ordres d'arrest dins de la UE només són vinculants en 32 delictes que figuren en l'Apartat 2 de l'article 2 de la Decisió Marc del Consell de la UE, de 13 de juny de 2002, relativa a l'ordre de detenció europea i als procediments de lliurament entre estats membres.

A més de rebel·lió i violència, Puigdemont és acusat també de malversació de diners públics i és aquí on la judicatura espanyola posa l'èmfasi per l'extradició

En cas contrari, la garantia de la UE només s'aplicarà si la presumpta infracció és també punible en l'estat on es produeix la detenció, en aquest cas a Alemanya. "El secessionisme no és punible a Alemanya", explica Rehborn. A Alemanya, la "rebel·lió" i la "sedició", no figuren al codi penal des de 1970. Hi ha un delicte similiar que és "alta traïció", que no és el mateix, i comporta que hagin d'anar acompanyats de violència. L'execució d'un referèndum tampoc no és delicte penal. Així, segons Rehborn, per tant, "l'ordre de detenció i, per extensió, d'extradició, no hauria de ser aplicada". Ara està per veure si el jutge de Neumünster, interpreta "alta traició" com "rebel·lió" com ha fet Llanera.

A més de rebel·lió i violència, Puigdemont és acusat també de malversació de diners públics i és aquí on la judicatura espanyola posa l'èmfasi per la seva extradició. Els càrrecs de malversació són ara per ara els de més raons de pes per a la fiscalia de Schleswig-Holstein per haver detingut a Puigdemont. Tanmateix, la policia alemanya no disposa de la documentació espanyola d'una presumpta malversació del govern català pel 1-O. El magistrat Pablo Llarena va plantejar també aquesta via a Bèlgica, però Brussel·les tampoc va trobar indicis i Puigdemont va quedar lliure amb mesures cautelars.

La darrera persona extraditada, un pres basc

La darrera persona extraditada per Berlín a Madrid va ser el navarrès Íñigo Gulina. Gulina va ser extraditat a l'Estat espanyol el 24 de desembre de 2017 per la justícia alemanya i va ingressar a la presó de Soto del Real. El delicte al·legat és "terrorisme", un fet també punible a Alemanya, fet que dóna llum verda al procés. Gulina va ser detingut dos mesos abans, el 27 d'octubre a Berlín, juntament amb Mikel Barrios, ambdós vinculats pel Ministeri de l'Interior espanyol amb ETA, una ETA desmobilitzada. Els dos detinguts en l'operació Éxodus -desenvolupada de forma conjunta per la Guàrdia Civil, la policia federal criminal alemanya (BKA) i la Policia de l'Estat berlinès, van passar a disposició judicial abans d'atendre a l'ordre d'extradició tramitada per les autoritats espanyoles i franceses. Barrios va ser traslladat des d'Alemanya a la presó francesa d'Osny i Gulina va ser traslladat al centre penitenciari madrileny.
 

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades