Habitants de dos blocs amenaçats pel pla especial de la Colònia Castells, tallen el carrer Entença

Una setantena de veïnes de les Corts (Barcelona) exigeixen que s'aturi la segona fase del PERI, que preveu l'enderroc dels dos edificis en què viuen
El veïnat demana a la nova alcaldessa Ada Colau que solucioni el problema heretat dels dos mandats anteriors
Joan Aleix Mata
Joan Aleix Mata 15/06/2015

Unes setanta veïnes del barri de les Corts de Barelona van tallar divendres 12 de juny el carrer Entença per exigir que s’aturi la segona fase del PERI de la Colònia Castells. Aquesta fase preveu l’enderroc de dos edificis d’aquest carrer, als números 239 i 241, i les veïnes de les finques afectades hi estan majoritàriament en contra.

L’operació forma part del Pla Especial de Reforma Interior (PERI) de la Colònia Castells, aprovat fa quinze anys durant el mandat de Joan Clos. El PERI preveia l’enderroc de la Colònia i altres edificis de l’illa, per a construir-hi una zona verda. Aquesta nova ordenació va rebre el suport de la majoria de grups municipals i de bona part dels habitants de l’antiga Colònia, ja que suposava una millora de les seves condicions de vida i canviar la situació precària en què es trobaven per anar a viure en pisos de protecció oficial.

Tot i així, aquesta postura no la compartien els veïns dels 56 pisos que comprenen les dues finques afectades, habitats majoritàriament per gent gran. Les veïnes d’Entença 239 i 241 no volen marxar, ja que asseguren que amb el canvi “perden qualitat de vida”. “Ens volen reallotjar a pisos de 60 metres quadrats, quan actualment vivim en pisos de 100 metres quadrats, i pagant el mateix lloguer”, afirma Emilio Tovar, un veí afectat. A més a més, critiquen que des de l’Ajuntament “ni tan sols se’ns hagi consultat”. Tampoc entenen i denuncien que el Consistori vulgui enderrocar ara uns edificis que just fa dos anys van ser remodelats gràcies a una llicència d’obra major que l’Ajuntament va donar a la propietària dels edificis, Barnola SL. “Per què es dóna permís per reformar una construcció quan se sap que haurà d’anar a terra? A més, segons la normativa no es poden donar llicències d’obra a edificis afectats per plans urbanístics”, afegeix Tovar. Barnola va destinar més de 300.000€ a reparar els danys estructurals de l’immoble i ara, el cost d’expropiació que haurà d’assumir l’Ajuntament és major.

Els habitants dels edificis afectats són majoritàriament gent gran que fa temps que hi viu / Joan Aleix Mata



Moltes veïnes creuen que aquesta operació obeeix a una finalitat especulativa. Un dels motius pels quals el Consistori considerava necessari l’enderroc de les finques d’Entença 239-241 era que la façana de l’edifici envaïa gran part de la vorera i aquest fet era incompatible amb la voluntat de l’Administració de transformar el carrer en una gran avinguda entre Travessera de Les Corts i l’Avinguda Josep Tarradellas. Tot i així, des del veïnat s'afirma que aquesta distància entre façana i calçada “no es respecta uns metres més amunt”, a l’Església Pare Manyanet. A més, Tovar apunta que aquesta “no només no l’enderroquen, sinó que li van donar permís per construir fora d’alineació”. L’edifici d’Entença afectat s’espera que es converteixi en un bloc de pisos de luxe com els que ja s’han construït a la finca del costat, –i que també ha edificat en un terreny que el PERI considera zona verda. L’Ajuntament preveia que aquests edificis de luxe permetrien costejar el cost del pla especial.

*Article publicat a Barcelona Districte 11

Mostra'l en portada

Notícies relacionades