Més de 500 persones reclamen a Barcelona justícia pels 43 estudiants desapareguts a Ayotzinapa

Desapareguts des del passat 26 de setembre s'estan duent a terme mobilitzacions a Mèxic i altres parts del món en solidaritat. Aquesta era la Quarta Jornada Global per Ayotzinapa
César Rojo 21/11/2014

A Mèxic, cada 20 de novembre se celebra la Revolució Mexicana de 1910. No obstant això, en aquesta ocasió la celebració va tenir un significat especial. En lloc dels actes oficials, els protagonistes van ser els 43 estudiants desapareguts de Ayotzinapa, Guerrero.

Desapareguts, segons denuncien les activistes mexicanes, a causa de la repressió policíaca i el crim organitzat que predomina a Mèxic en els últims anys. Desapareguts des del passat 26 de setembre, i des de llavors, paradoxalment, la seva presència s'ha reproduït en tot Mèxic i en moltes altres parts del món, on la gent reclama en veu alta: “¡Vivos se los llevaron, vivos los queremos!”.

Barcelona és una de les ciutats on els 43 estudiants de Ayotzinapa han fet presència. Una presència que cobra vida amb les paraules de dolor i indignació dels centenars de persones que han sortit als carrers per exigir justícia, per demandar a l'Estat mexicà –presidit per Enrique Peña Nieto– que resolgui el cas, que no esmenta, i que lliuri amb vida als estudiants.

Aquest 20 de novembre, convocats per la Quarta Jornada Global per Ayotzinapa, més de 500 persones van prendre el carrer a Barcelona per solidaritzar-se, una vegada més, amb els pares, amics i companyes dels 43 estudiants desapareguts. La cita va ser a les Rambles, el centre neuràlgic del turisme barceloní.

A partir de les vuit del vespre va començar la concentració a la part alta de les Rambles. No només hi havia persones d'origen mexicà, sinó també català i d'altres països. Estaven allà per aixecar la seva veu. I ñés que la indignació és tan gran que ha creuat fronteres. La gent present es preguntava: “Com és possible tanta injustícia? Com és possible tant salvatgisme?”.

“Ayotzinapa és la suma de la indignació”

La paraula s'aixeca i camina. S'aixequen també els cartells, s'encenen les veles, i una musiquita comença a sonar: un grup de noies jaraneras han vingut a compartir les seves melodies de son jarocho –música tradicional mexicana. Inicia llavors una marxa que baixa a un costat de les Rambles. I la seva presència cobra vida. Malgrat estar desapareguts, els 43 estudiants de Ayotzinapa estan aquí: “¡Vivos se los llevaron, vivos los queremos!” és la consigna que després del 26 de setembre la gent no es cansa de repetir i cridar.

La marxa avança, tomba a l'alçada del carrer Portaferrissa i arriba finalment a la plaça de la Catedral. Allà les participants nomenen, un per un, als 43 estudiants desapareguts. I acusen: “¡Fue el estado, fue el estado!”. Per elles, l'Estat mexicà és el responsable d'aquesta injustícia, i ve una altra consigna: “¡Que renuncie, que renuncie!”; que renunciï Enrique Peña Nieto, president de Mèxic, que fins ara no ha estat capaç de resoldre el cas ni oferir justícia.

“Ayotzinapa és la suma de la indignació” diu un dels participants a través d'un altaveu



“Ayotzinapa és la suma de la indignació” diu un dels participants a través d'un altaveu. Els fets recents li donen la raó. En els últims anys, no només han estat assassinats i desapareguts els estudiants de Ayotzinapa, hi ha centenars de persones que també han estat assassinades i desaparegudes per les forces policials i militars. I Ayotzinapa, en efecte, és la suma d'aquesta indignació.

Llavors es va fer el silenci. Es va demanar un minut de silenci en solidaritat amb els 43 estudiants de Ayotzinapa. Mentre no hi hagi proves fefaents que estan morts, la consigna és que apareguin amb vida. És el que exigeixen els seus familiars i és la demanda que es defensa.

Aquest 20 de novembre ha estat especial. Fins i tot, en el zocalo de Ciutat de Mèxic, el govern va decidir clausurar els festejos oficials de la Revolució Mexicana. En el seu lloc, els protagonistes van ser els 43 estudiants desapareguts de Ayotzinapa. Ells també, com els zapatistes de la Revolució, han lluitat per la democràcia i la justícia. Ahir, la Revolució Mexicana no va ser relegada, sinó reivindicada.

Mostra'l en portada

Notícies relacionades