Internacional

El banquer més detestat d’Islàndia indigna Xile amb una campanya sexista

Thor Björgólfsson, l'home més ric d'Islàndia (un banquer que ho va perdre tot i que ara n'ha recuperat una bona part) impulsa actualment una companyia de telefonia a Xile
Campanya sexista de WOM
28/12/2015

Una noia jove llepa el ventre de la seva amiga. Dues mans s’apropen de forma juganera a uns pits femenins per grapejar-los. Dues noies vestides de col·legiales es toquen de forma provocativa mentre tres executius d’edat avançada els fan fotografies amb el mòbil. Un noi parla de la seva nova xicota estrangera, que és molt més oberta que la seva ex xilena, mentre la imatge del vídeo mostra roba interior femenina escampada per terra i una clavilla elèctrica connectant-se a un endoll en al·lusió a l’acte sexual. Aquestes són algunes de les escenes que explota la campanya publicitària de WOM, una nova empresa de telefonia mòbil que va començar a operar a Xile el juliol de 2015 amb la voluntat de revolucionar el sector de les comunicacions amb grans ofertes per tal de debilitar la competència.

WOM és una empresa que opera a Xile de telefonia mòbil del polèmic banquer islandès Thor Björgólfsson

Rere el projecte empresarial de WOM s’hi troba Thor Björgólfsson, el banquer més ric d’Islàndia abans del col·lapse financer que va patir l’illa l’any 2008 i, actualment, l’islandès més ric de món. Björgólfsson va comprar a principis de 2015 el 92% dels actius de Nextel, una empresa de telecomunicacions xilena en hores baixes, a través del seu fons d’inversions internacionals, Novator Partners LLP. Amb la seva arribada al mercat xilè es va iniciar una de les més grans polèmiques que recorda el sector publicitari nacional. L’aposta de WOM per cosificar sense límits les dones sota la bandera d’una suposada revolució transgressora del llenguatge publicitari ha posat en peu de guerra la societat xilena i, en especial, els grups feministes i de lluita contra la violència masclista.

Campanya sexista de WOM

 

La campanya publicitària, que es va posar en marxa el passat mes de juliol, és doblement polèmica, ja que el públic objectiu de WOM es principalment el jovent, incloent-hi nois i noies adolescents. Les reaccions no es van fer esperar a les xarxes socials i en alguns mitjans de comunicació xilens però, de moment, res ha fet canviar el rumb de la imatge que vol projectar la nova empresa de Björgólfsson. “Mai superaré el meu odi cap a la publicitat sexista de WOM” o “una vergonya la campanya sexista de WOM. Intolerable masclisme a la publicitat” són alguns dels centenars de missatges que s’han compartit a Twitter i Facebook mentre WOM, paral·lelament, incrementa el seu nombre d’abonats.

L’aposta de WOM per cosificar sense límits les dones sota la bandera d’una suposada revolució transgressora del llenguatge publicitari ha sacsejat la societat xilena

De fet, arran de la resposta dels grups feministes, WOM ha impulsat recentment una mena de seqüela de la primera campanya en la qual es veu un grup de dones amb cartells de protesta en els quals es pot llegir “WOM” i “sexistes” al costat d’un eslògan que diu “diguin el que vulguin. 100 gigues sense cost addicional. Ningú et dóna més”. Les xarxes socials a Xile també s’han fet ressò d’una fotografia en la qual s’hi observa una treballadora de WOM vestida de color lila, amb unes plomes al cap i uns shorts més que ajustats i retallats com a mètode per atraure l’atenció dels clients d’una botiga de telefonia.

Campanya sexista de WOM

 

“El missatge implícit que envia aquesta empresa està carregat de connotacions sexuals sustentades en una cosificació de la dona, quant a ‘cosa desitjable i atractiva’ amb l’únic objectiu d’atraure clients, qüestió que no té cap relació amb els serveis de WOM”, va denunciar el Frente de Género de Revolución Democrática al Consejo de Autorregulación y Ética Publicitaria de Xile a mitjan juliol. Tanmateix, la campanya segueix vigent i les seves imatges sexistes es troben tant a la premsa, com als panells de publicitat de la via pública o a internet i a la televisió sense que hi hagi hagut cap tipus de reacció per part del govern ni del Servicio Nacional de la Mujer.

Però els banquers islandesos no eren tots a la presó?

La història de Thor Björgólfsson a Xile serveix, a més, per trencar novament el mite que diu que els banquers islandesos són tots a la presó. Abans del col·lapse del sistema financer islandès, Björgólfsson era una de les 250 persones més riques del món segons Forbes. A Islàndia era tractat com un heroi nacional i les seves festes de luxe a Reykjavík, a vegades obertes a tothom que desitgés passar-s’hi per menjar, beure i ballar, eren tot un símbol de la disbauxa pròpia del boom financer de la Islàndia dels primers anys del segle XXI. Amb la caiguda dels bancs, Björgólfsson ho va perdre tot i va veure com a part dels seus compatriotes el senyalaven com un dels principals culpables del que acabava de succeir. De fet, l’assetjament d’alguns manifestants a la seva pròpia residència a la capital islandesa va fer que el fins aleshores multimilionari se n’anés del país i s’instal·lés a Londres, on ja hi tenia un dels seus quarters generals.

Thor Björgólfsson, al centre de la imatge / Ane C. Blichfeldt

 

Actualment, Björgólfsson torna a ser un dels homes més rics del planeta i explica les seves aventures com a home de negocis al llibre Billions to Bust - and Back (Profile Books, 2014), una mena de biografia en la qual narra orgullós i amb aires de grandesa com era la seva vida al cim de l’èxit econòmic, com ho va perdre tot l’any 2008 i com n’ha recuperat una bona part. El seu retorn a l’arena de les grans inversions internacionals és un exemple més de com els banquers islandesos estan refent les seves fortunes mentre el món pensa que la justícia de l’illa els ha empresonat i els ha inhabilitat perpètuament en el món dels negocis. Segons les dades aportades per l’economista acadèmic islandès Thorvaldur Gylfasson a l’article Icelands seven meagre years a voxeu.org, avui en dia el Tribunal Suprem del país ha sentenciat 16 banquers a poc més de 40 anys de presó (entre tots), mentre s’està a l’espera que aquest mateix tribunal ratifiqui o no les sentències emeses per tribunals regionals a uns altres 17 banquers que sumen un total de 37 anys de presó.

Amb la caiguda dels bancs, Björgólfsson ho va perdre tot i va ser assenyalat com un dels principals culpables de la crisi. Ara, la banca refà la seva fortuna

Si bé és veritat que el sistema judicial islandès ha perseguit de forma organitzada i sistemàtica a una generació de banquers locals, també és cert que si han passat comptes davant dels tribunals és per haver impulsat i participat de pràctiques il·legals dins del sistema financer més que no pas pel seu paper directe en la creació de la bombolla financera que va duu el país a la bancarrota*. “No em veig invertint una altra vegada en la banca. Ja em vaig cremar les mans de forma terrible”, confessa Björgólfsson al seu llibre. Ara, per a ell, el negoci està, entre altres indrets, a Xile i si mostrar les dones com un simple objecte sexual és sinònim de més vendes, res s’interposarà en el camí del banquer cap a un nou èxit en la seva carrera empresarial. De moment, malgrat la indignació del moviment feminista, la seva publicitat sexista li està donant bons resultats.

------------

*Algunes d'aquestes pràctiques il·legals estan detallades a l’informe de la Comissió Especial d’Investigació del Parlament d’Islàndia sobre el col·lapse financer de l’octubre de 2008. Moltes d’elles inclouen la manipulació del mercat a través d’empreses pantalla o de pactes il·lícits entre els propietaris i directius dels tres principals bancs de l’illa abans del col·lapse, Glitnir, Kaupthing i Landsbanki. Aquestes activitats són una de les raons per les quals el sistema financer islandès va caure, però no l’única. És precisament per aquest motiu que no es pot afirmar que la justícia persegueixi els banquers islandesos per haver causat la crisi financera en si mateixa, sinó que els jutja per unes activitats que, en el cas que el sistema s’hagués aguantat dempeus, serien igualment punibles judicialment. La traducció al català del resum del citat informe es pot trobar a l'annex del llibre Islàndia 2014. El preu del miracle econòmic (Èric Lluent, autoedició, 2015).

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: