Drets

Espais autogestionats que no faran marxa enrere

Actualment, quatre centres socials okupats afronten l'amenaça de desallotjament
Roda de premsa del Casal Popular Tres Lliris a la plaça de la Vila de Gràcia
Victor Serri

Diversos espais autogestionats es troben en perill de desallotjament. Malgrat que els projectes són diferents, les motivacions que els empenyen són similars. Coincideixen a identificar les amenaces als seus centres okupats com un perill que cal afrontar en col·lectiu i des de la solidaritat. El CSA La Rampa, el Casal Popular Tres Lliris, el CSO Transformadors o l'Espai pels Somnis són quatre espais amenaçats que ja han començat a teixir xarxes de solidaritat entre ells.

Concerts, bicicletes i molt de punk: CSA La Rampa

El CSA La Rampa, un espai okupat, autogestionat i assembleari situat al barri de Verdum, acull concerts i desenvolupa activitats de tota mena, sempre en solidaritat amb causes socials, antirepressives o benèfiques per a espais afins, com ateneus o llibreries. També acullen el col·lectiu Biciosxs, un taller d’autoreparació de bicicletes que fa gairebé deu anys que rutlla a Nou Barris, funcionant a través de l’intercanvi de coneixements, temps i material. Aquest projecte ha aconseguit guanyar-se l’estima i el suport del veïnat i de diverses entitats de la zona.

Un membre d’aquesta assemblea ens explica:La nostra proposta al barri és demostrar que és possible mantenir un espai veritablement autogestionat, al marge de subvencions i partits polítics, on poder construir entre totes allò que vulguem i necessitem, amb plena sobirania individual i col·lectiva”. Els seus valors bàsics són el respecte, el suport mutu, l’antisexisme, l’antiracisme i l’antiespecisme. Per tot plegat, les activitats són feministes, antipatriarcals, de sensibilitat vegana i amb voluntat antifeixista.

Imatge del taller Biciosxs al CSA La Rampa / Anna Celma

 

Aquest CSA de Nou Barris ha rebut una citació judicial dirigida a “los ocupantes” i a l’empresa propietària, en situació de fallida, on se’ls comunicava que l’espai sortiria a subhasta el pròxim 6 de novembre, per sentència judicial. “La nostra resposta passa per fer tot el soroll possible per enviar un missatge clar a les autoritats i els potencials compradors: La Rampa i Biciosxs es queden. Els barris populars patim la mal anomenada crisi amb especial intensitat. Estem tipes d’especulació, desnonaments i edificis buits”, afirmen. A banda de continuar amb el calendari d’activitats previst, estan recollint tot el suport possible d’altres col·lectius, com ara les mostres de solidaritat rebudes per la llarga llista de grups musicals que han passat pel seu escenari autoconstruït.

El CSA La Rampa ha rebut una citació judicial en què es comunica que l'espai sortirà a subhasta el 6 de novembre

Per l’assemblea de la Rampa, tots els espais okupats i autogestionats “es troben en perill, no només per qüestionar la propietat privada i combatre l’especulació, sinó també per plantejar alternatives d’organització col·lectives, que sempre són molestes pel poder”. “Veiem aquests processos com a part d'una mateixa lluita i intentarem fer tot el possible per teixir més xarxes i complicitats”, afirmen.

Transformadors, pocs mesos però molta ambició

Aquest espai de la dreta de l’Eixample és el més novell de la llista. El CSO Transformadors diu que sorgeix d’una necessitat barcelonina: És molt difícil trobar espais i infraestructures on poder desenvolupar projectes individuals i col·lectius que vagin més enllà del consum passiu i, en aquest sentit, l’okupació sempre ha estat una eina vital”. “Transformadors s’ha obert amb la finalitat d’acollir tot tipus de propostes, de caràcter lúdic, polític, cultural, formatiu o creatiu, sota un prisma autònom, anticapitalista, feminista i lliure d’actituds racistes o homòfobes”, ens explica una jove del centre.

Fins ara, el CSO ha acollit activitats setmanals com tallers de teatre, cafetes mexicanes veganes, un taller d’expressió oral i escrita, reunions de l’Assemblea de Solidaritat amb Migrants i Refugiades de Barcelona, etc. També destaca el projecte d’arrencar una cooperativa de consum agroecològic. Malgrat la seva voluntat d’incidir al barri i acollir propostes veïnals, han topat amb el rebuig d’algunes entitats. “Determinats col·lectius o associacions, com la Plataforma per una Eixample Sostenible, insisteixen a parlar per boca de tots per afirmar que el barri no ens vol”, ens expliquen.

 

La façana de l'edifici Transformadors, situat a la dreta de l'Eixample / Victor Serri

 

Aquesta plataforma veïnal pressiona pel seu desnonament, sota “un discurs propi dels sectors acomodats: culte a la propietat privada, incapacitat d’entendre la desobediència com a eina d'empoderament col·lectiu i por de l'estranger i el desconegut”, diuen. De fet, el maig de l’any 2007, aquesta mateixa plataforma, en el marc de la seva campanya contra el comerç xinès al barri, va convocar una concentració que va haver de ser suspesa per denúncies d'incitació a la xenofòbia.

"Creiem que l'Ajuntament hauria d'anul·lar el desnonament i no intervenir de cap altra manera"

Pel que fa a les accions per evitar el desallotjament, la jove afirma: S’han denegat les al·legacions que vam fer contra el procediment administratiu de desnonament que va obrir el departament de Serveis Jurídics del Districte de l'Eixample poc després que l'edifici fos okupat i estem esperant la notificació de la data en què s'efectuarà. Tot i que no hi ha res massa clar, és possible que aquest desallotjament, que tècnicament és un desnonament, sigui imminent. Al marge de les qüestions legals, creiem que l'Ajuntament hauria d'anul·lar el desnonament i no intervenir de cap altra manera”, ens explica. Consideren molt important que els desallotjaments no s’entenguin com casos aïllats i que se’ls faci front de manera col·lectiva.

Tres Lliris: un punt de trobada per al jovent o un espai per especular?

Un altre espai en perill de desallotjament és el Casal Popular Tres Lliris, ubicat en una antiga oficina de Catalunya Caixa al número 227 de la Travessera de Gràcia. El Casal és “un espai construït des de i per al jovent, que neix de la necessitat de trobar-se i crear estructures comunes lluny de les imposicions del capital i el patriarcat” i que, des que va ser okupat, a principis de 2014, s'ha convertit “en un punt de trobada i d'oci alternatiu, a més d'una eina d'arrelament i difusió per als moviments socials de la vila”, expliquen les seves impulsores. L'ombra del desallotjament ha planat sobre el Casal Tres Lliris des del primer moment, però un canvi en la propietat de l'espai l'havia deixat en suspens. Fa un mes, al Casal va tornar a rebre la carta que ordena el desallotjament cautelar, ja amb el nom de la nova propietat. El local ha estat adquirit per la immobiliària MIVOR NORTON SL, propietat de Christian Vázquez Corbacho.

El Casal Popular Tres Lliris es troba en una antiga oficina de Catalunya Caixa situada al número 227 de la Travessera de Gràcia

“El divendres 16, ens va arribar una filtració que assegurava que la irrupció de la Brimo era imminent”, comenta un membre del Tres Lliris. “Llavors, ens vam assabentar que el districte estava negociant amb els Mossos perquè, en aquell moment, no li convenia que es desallotgés. Quan el districte va saber que nosaltres ho sabíem, van demanar reunir-se amb nosaltres. Vam reunir-nos a plaça de la Vila amb el conseller tècnic, Robert Soro, que ens va dir que tenien poc marge administratiu i legal per fer res, però que el districte s'oferia com a mediador. Aquesta mediació va consistir a demanar-nos que marxéssim pel nostre propi peu i dir-nos que podíem trucar els Mossos per dir-los-ho”, explica el jove del Casal. “Ens hi vam negar. El dilluns següent, els Mossos van trucar el nostre advocat i li van dir que, si no volíem marxar, 'ens agafarien per sorpresa'”. Dimarts passat, va córrer una falsa alarma de desallotjament arran de la presència de furgonetes de la Brimo al barri. “Soro va tornar i ens va insistir en això de l'autodesallotjament”.

Fa un mes, el Casal va tornar a rebre una carta que ordena el desallotjament cautelar

La gent del Casal no té cap intenció de marxar i ha continuat fent les seves activitats habituals. Les darreres setmanes, entre altres, s'ha projectat el documental A tu què et sembla?, s'ha presentat el llibre Veus Davant la Repressió i es continuen fent els tallers de guitarra i de construcció de mobles, així com les nits de Trivial. L'assemblea laboral del Casal, La Precària, ha posat en marxa la iniciativa Informer de la Precarietat a Gràcia, una pàgina de Facebook en què el veïnat pot denunciar els abusos laborals que es produeixen als negocis de la vila. Dijous passat, l'Observatori d'Antropologia del Conflicte Urbà va fer una xerrada d'urbanisme neoliberal i divendres se celebrarà la Castanyada. En cas que arribi el desallotjament, el Casal convoca una concentració el mateix dia a les vuit del vespre a la plaça Joanic. Podeu seguir l'actualitat a través de l'etiqueta #SomCasal.


Igualada no renuncia a l’Espai pels Somnis

Ja fa més de dos anys que Igualada té l'Espai pels Somnis com a lloc de referència. L'espai autogestionat es torna a mobilitzar amb motiu de l'execució del desallotjament prevista pel 27 de novembre. Per veure com afronten aquesta amenaça, faran una assemblea oberta el 5 de novembre.

Compareixença davant dels mitjans de l'Espai pels Somnis d'Igualada / Pol Vila

 

L'amenaça de desallotjament prové del judici del 12 de maig passat: el Bisbat de Vic, entitat propietària de l'immoble, instava les acusades a pagar 3.000 euros per poder personar-se a la causa. L'espai ocupat no s'hi va presentar i no va poder exercir el seu dret a la defensa. Per aquesta raó, les seves integrants temen que l'ens religiós utilitzi el casal per a finalitats especulatives. Aquest perill de desallotjament, però, no és nou. Als inicis de l’ocupació ja van viure un procés com aquest, que es va acabar arxivant als jutjats penals el febrer de l’any 2014. Per aquest motiu, el Bisbat ha decidit recórrer i emprar la via civil.

L'execució del desallotjament de l'Espai pels Somnis està prevista pel 27 de novembre

L'Espai pels Somnis es va ocupar el 13 de juliol de l’any 2013. Eren “unes instal·lacions buides i sense vida”, segons declaraven membres del projecte, on s'ha dut a terme un procés de dinamització cultural i política i s'han materialitzat activitats diverses. Tallers de photoshop, ioga i percussió, xerrades, una coral, exposicions, passis de cinema gestionats per ParanoiAccions, una botiga gratuïta i una ludoteca de la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca. Tot plegat mostra el caràcter múltiple i variat de la gent que participa del projecte. També s'hi apleguen col·lectius com Arran i UCFR, la CUP, el SEPC, la COS, Podem, Procés Constituent i la PAH.

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: