Economia

Festa major amb ressaca fiscal

La cervesera Damm esdevé patrocinadora principal de la Festa Major de Barcelona, amb una aportació de 650.000 euros, just quan els propietaris de l'empresa acaben de pactar una condemna amb la Fiscalia Anticorrupció per tretze delictes fiscals
Pau Fabregat
23/09/2016

La marca de cerveses Damm ha esdevingut protagonista indirecta de la Festa Major de Barcelona que va començar ahir, més enllà de la batalla de pregoners. El grup cerveser, que ja era un dels patrocinadors de referència de les festes de la Mercè des de l'any 2008 (donant nom a un dels concerts, celebrat davant de l'antiga fàbrica que avui és la seu social de l'empresa), enguany ha incrementat la seva vinculació amb l'esdeveniment festiu, ja que esponsoritza no un, sinó tres actes: el concert de Ramon Miravet, Love of Lesbian i Animal programat per aquest divendres 23 a la nit a la platja del Bogatell, i diverses actuacions del festival BAM (de més petit format) aplegades entre les nits de dissabte i diumenge al recinte corporatiu de Damm al carrer de Rosselló.

De fet, aquest any, Damm (més concretament, Damm Free, la línia de producte sense alcohol, per imperatiu legal) ha esdevingut patrocinadora principal única de les festes de la Mercè, amb una aportació de 650.000 euros, mitjançant un conveni amb l'Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), anunciat pel segon tinent d'alcalde i regidor d'Empresa, Cultura i Innovació de Barcelona, Jaume Collboni (PSC), el 6 de setembre passat durant la presentació pública del programa de la festa gran de la ciutat. Cal dir que, aquest any, a diferència dels dos anteriors, la presentació de la festa barcelonina no es va fer al recinte de l'antiga fàbrica Damm, sinó al Palau de la Virreina.

Una actuació del concert celebrat davant de l'antiga fàbrica Damm a la festa de la Mercè de l'any passat. Enguany, l'aportació de Damm a la festa major és de 650.000 euros.

 

Collboni va tenir la mala sort, però, que just dos dies abans d'aquest anunci, va saltar la notícia que el president executiu de Damm, Demetrio Carceller Arce, i el seu pare, Demetrio Carceller Coll, havien arribat a un acord amb la Fiscalia Anticorrupció, mitjançant el qual es reconeixien culpables de tretze delictes contra la hisenda pública per elusió continuada de pagaments d'impostos, a canvi del retorn de les quantitats defraudades (al voltant de 24 milions d'euros), una multa de 93 milions, més una pena de set anys de reclusió per al pare i de tretze mesos per al fill (penes que, amb tota seguretat, els permetran evitar ingressar-hi i, en el cas de Carceller Arce, li permet mantenir els nombrosos càrrecs com a administrador d'empreses). Amb aquest acord judicial, en principi, es posa fi al llarguíssim procediment penal que investigava l'activitat fiscal fraudulenta de la nissaga que ha controlat la cervesera Damm des del final de la Guerra Civil.

La coincidència ha provocat certa tempesta política al consistori barceloní. Maria Rovira, regidora de la CUP - Capgirem Barcelona, va criticar el patrocini de Damm immediatament i va demanar-ne més detalls, que l'Ajuntament no ha fet públics. Val a dir que l'esponsorització no es produeix de manera directa, sinó a través d'un conveni marc entre l'Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) i la Fundació Barcelona Cultura, lobby patrocinat per setze empreses i dedicat a forjar la col·laboració pública-privada en l'organització d'esdeveniments culturals i d'esbarjo a la ciutat.

Un decret d'alcaldia aprovat el més de maig passat compromet l'Ajuntament a no establir relacions contractuals amb companyies privades condemnades per l'elusió dels seus compromisos fiscals

Des del grup municipal cupaire, també s'ha recordat que la col·laboració amb Damm es contradiu amb el decret d'alcaldia aprovat el mes de maig passat, mitjançant el qual l'Ajuntament i el conjunt d'empreses municipals es comprometien a no establir relacions contractuals amb companyies privades condemnades per l'elusió dels seus compromisos fiscals o per tributar a través de paradisos fiscals. Aquesta mesura, feta pública coincidint amb la filtració dels anomenats papers de Panamà, anava més enllà i permetia "fins i tot la rescissió dels contractes en el cas que es demostri que les empreses falsegen dades" sobre la seva activitat tributària o la de les seves filials, tal com va anunciar el primer tinent d'alcalde, Gerardo Pissarello.


L'argument de Collboni

Per tot plegat, la CUP va forçar la compareixença de Jaume Collboni a la comissió municipal de Drets Socials, Cultura i Esports, que va tenir lloc el dia 20 de setembre. Allà, l'ara segon tinent d'alcalde es va defensar argumentant que el decret d'alcaldia es referia a compromisos amb empreses, però no amb persones individuals, i que, en aquest cas, a l'Ajuntament no li consta que Damm, com a empresa, tingui cap litigi per incompliment de les seves obligacions tributàries, sinó que, en tot cas, és un administrador d'aquesta empresa qui n'ha tingut. També va recordar que la implicació del grup cerveser amb l'organització d'esdeveniments per a la ciutat no és nova, sinó que ve d'una llarga tradició. Collboni també va assegurar que havia parlat telefònicament amb "responsables de l'empresa" per conèixer-ne de primera mà la situació fiscal –arran de la condemna dels Carceller– i que, passades les festes, s'hi reuniria: "Perquè ens donin totes les explicacions que calguin".

Demetrio Carceller Arce, juntament amb el seu pare, ha acordat amb la Fiscalia Anticorrupció el pagament d'una multa de 93 milions per tretze delictes fiscals / Arxiu 

 

L'argument només li van comprar els grups municipals del PP i Ciutadans: Juanjo Puigcorbé, d'ERC, va reclamar que s'exclogui dels patrocinis "les empreses que no mantinguin un comportament ètic exemplar", mentre que Jaume Ciurana, de CiU, va acusar l'equip de govern de fer "gestos que, a la primera de canvi, no passen la prova del cotó". Maria Rovira, de la CUP, va criticar que el decret d'alcaldia faci aquesta distinció entre empreses i administradors, perquè "els diners, a la família Carceller, no li cauen del cel". També va apuntar que el fet que "Damm es pugui publicitar a la Mercè suposa una neteja d'imatge" per l'empresa i que aquesta mena d'acords de patrocini representen "una mercantilització de l'espai públic que reprodueix el model marca Barcelona d'anteriors governs municipals".

L'any 2014, la Comissió Nacional del Mercat de Valors va detectar que el tercer accionista de referència del grup, Seegrund, també estava controlat per la família Carceller a través d'una societat radicada a Xipre

Demetrio Carceller Arce és, en efecte, un dels administradors del grup Damm, però no un administrador qualsevol, sinó el president executiu tant del consell d'administració de Damm SA com del comitè de direcció de tot el grup. A més, dues germanes seves, Maria i José Carceller, també formen part del consell en representació de Seegrund, B.V i Disa Financiación, SAU, dos dels grups que participen en l'accionariat. De fet, malgrat que l'estructura accionarial no permeti intuir-ho, Damm continua sent un negoci familiar controlat per la nissaga Carceller a través de diverses societats, mitjançant les quals acapara el 42% del capital social.

L'any 2014, la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) va detectar que el tercer accionista de referència del grup, Seegrund, també estava controlat per la família, a través d'una societat anomenada Japan Investments, radicada a Xipre, de la qual era titular l'antic home fort del grup, Demetrio Carceller Coll, i la seva dona, Carmen Arce. Aquesta situació de control contravenia les normes de la CNMV per a companyies que cotitzen. Damm, que ho feia només a la Borsa de Barcelona, ho va solucionar sortint del mercat borsari a finals d'aquell mateix any, mitjançant una OPA d'exclusió.



 

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: