Llibertats

El govern espanyol es queda sol en la defensa del CIE de Barcelona

El judici popular convocat ahir per la plataforma Tancarem el CIE va resoldre unànimement condemnar el Centre d'Internaments d'Immigrants (CIE) de Barcelona “a no tornar a obrir les seves portes i a desaparèixer”
Judici al CIE de la Zona Franca
Sergi Pujolar
30/01/2016

La remota ubicació del CIE –que roman tancat per obres des del mes de novembre passat– no va poder evitar que vora un miler de persones s'aproparen, ahir al matí, al polígon industrial de la Zona Franca de Barcelona per participar en el judici popular organitzat per la plataforma Tancarem el CIE a les portes del recinte. Segons va explicar Alba Cuevas –directora de SOS Racisme i una de les portaveus de la plataforma– abans de començar el judici, l'objectiu d'aquesta iniciativa era “mostrar la veu i el rebuig de la ciutadania a aquest centre que vulnera contínuament els drets humans” i, al mateix temps, “pressionar i fer arribar als partits polítics i les institucions la nostra voluntat que el CIE desaparegui i no torni a obrir les seves portes mai més”. La reobertura del centre estava programada pel començament d'aquest mes de febrer, tot i que les obres de condicionament encara no estan acabades, i la decisió final, ara, està en mans del govern central.


Amb vora 20 graus de temperatura, el judici va començar al migdia amb la intervenció de la dinamitzadora de l'acte, que va explicar el funcionament del procés a les assistents i va presentar les participants: l'acusació particular, el jurat popular –entre les quals hi havia la periodista de la Directa Gemma Garcia– i els testimonis tècnics i en primera persona de ciutadanes que havien estat retingudes en aquest tipus de centres. L'únic acusat era el CIE i, en conseqüència, les institucions que el representen –el govern espanyol i el Ministeri de l'Interior–, que, tot i haver estat citades formalment, no han aparegut.

La reobertura del centre estava programada pel començament de febrer, tot i que les obres no estan acabades, i la decisió final depèn del govern central

Andrés García Berrio –advocat del Centre per a la Defensa dels Drets Humans Iridia, membre de Tanquem els CIE i, a la Zona Franca, representant de l'acusació– va començar recordant al jurat popular “les més de 25 denúncies per tortures i maltractament que s'han presentat en aquests deu anys al CIE”, així com “la mort de tres persones –Mohammed, Idrissa i Alik– a l'interior del centre” i “les resolucions del Parlament de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona demanant que el centre no torni a obrir les seues portes”.

Tot seguit, l'advocat va donar pas a la intervenció dels testimonis, començant per Marga García de la Fundació Migrastudium, que, amb la seua organització, visita quasi diàriament el centre des de 2012 i ha pogut comprovar de primera mà les condicions de vida dels interns. “Amb les nostres visites, hem estat testimonis de la vulneració de molts drets humans fonamentals: el dret a la salut i a l'assistència mèdica, el dret a la comunicació, el dret a l'atenció social o el dret a la intimitat”, va destacar García, que també va denunciar les dificultats amb què es troben les ONG per informar sobre el que està passant dins del CIE i que no existeixen “traductors o intèrprets que puguen explicar a aquestes persones la situació en què es troben ni el seu futur”.

Després d'aquesta primera aportació tècnica, va arribar el moment d'escoltar els testimonis de tres persones que havien estat retingudes en CIE o en centres d'estada temporal d'immigrants (CETI), que van explicar les seues experiències com a interns. “L'únic delicte que he comès és travessar una frontera, ser negre i pobre”, va explicar Amir Sar, un jove senegalès que va passar pel CIE de Barcelona fa uns mesos. Razu i Inder, dos joves hindús que han recorregut un llarg camí per arribar a Europa, també van recordar el sofriment al qual van estar exposats dins els diferents CIE i CETI on han estat retinguts després d'un llarg trajecte ple de misèria i sofriment.
 

El públic observa la representació del judici popular al CIE / Sergi Pujolar


L'últim testimoni va ser Cristina Fernández –de l'Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans (OSPDH)–, que va recordar que “el sol fet de l'internament en aquests centres ja significa una forma de càstig per si mateixa i també és un acte racista que atempta contra els drets fonamentals de les persones migrants, que són retingudes contra la seva voluntat sense haver comès cap delicte”

Un cop escoltats els diferents testimonis, l'advocat de la defensa va considerar “que hi ha motius més que suficients per tancar el CIE” i va recordar que “aquest centre tan sols és la punta de l'iceberg i que el seu tancament no és suficient, sinó que també serà necessari acabar amb les batudes racistes efectuades per la policia i les deportacions massives i exprés”. El lletrat va afegir que, alhora, cal “continuar lluitant per canviar les polítiques d'immigració europees que l'any passat van acabar amb la vida de més de 30.000 persones”.

Després d'escoltar totes les declaracions i testimonis, el jurat popular va decidir per unanimitat “declarar el CIE culpable i condemnat a desaparèixer” per les diferents vulneracions del drets humans que es cometen al seu interior i pel sol fet d'existir. Segons va explicar la dinamitzadora al final de l'acte, la plataforma Tancarem el CIE s'encarregarà de fer arribar aquesta sentència a tots els partits polítics “perquè portin la voluntat ciutadana a les institucions”, tot i que ha recordat que no poden confiar només en això “i, per tant, és molt important que continuem amb la lluita i la pressió social als carrers perquè aquest centre de la vergonya no torni a obrir mai més”.

El primer denunciat per la llei mordassa de Fernández Díaz a Catalunya és l'advocat defensor dels drets humans Andrés García Berrio

La plataforma Tancarem el CIE ha fet una valoració molt positiva de l'acte i la participació ciutadana. Al final del judici, Marc Serra –portaveu de la plataforma– va expressar: “L'acció ha estat un èxit i el veredicte ha sigut clar: aquest CIE no pot obrir mai més perquè atempta contra la dignitat de les persones”. També va dir que no toleraran cap govern central “que vulgui imposar un CIE en contra del poble de Catalunya” i va avisar que, en cas que es torni a obrir, “es valorarà fer accions de desobediència civil”.


Es produeix el primer cas d'aplicació de la llei mordassa a Catalunya

Poc abans de finalitzar l'acte, un fotoperiodista va patir un brot epilèptic i diverses persones presents a l'acte s'hi van apropar per assistir-lo, entre elles l'advocat i mediador Andrés García Berrio –que participava al judici com a acusació. Mentre esperaven que arribés l'ambulància, un membre dels antidisturbis dels Mossos d'Esquadra (ARRO) es va acostar a Berrio per demanar-li que s'allunyés del fotògraf que estava assistint al costat de la porta del CIE. Davant la negativa de l'advocat, que estava allí amb l'única intenció d'ajudar aquesta persona, l'agent li va demanar la identificació i el va amenaçar d'emmanillar-lo. Tot i que, ràpidament, un inspector dels Mossos s'hi va presentar per rebaixar els ànims, els agents van decidir denunciar García Berrio igualment, acusant-lo de desobediència a un agent de l'autoritat. Aquest és el primer cas d'aplicació de la llei mordassa a Catalunya en el marc d'una mobilització social.
 

Un agent dels Mossos denuncia l'advocat García Berrio (a la dreta del tot) en aplicació de la llei mordassa / Jesús Rodríguez


García Berrio ja ha anunciat que presentarà una queixa davant el Departament d'Interior per denunciar aquests fets i que recorrerà la sanció tants cops com siga necessari.


Moltes representants polítiques catalanes han participat en el judici

Entre el públic s'han deixat veure moltes cares conegudes del Parlament de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona, que no han dubtat en mostrar el seu recolzament perquè el centre d'internament no torne a obrir i aprofitar la presència del mitjans per fer declaracions.

Gerardo Pisarello -tinent alcalde de la ciutat- ha expressat a la Directa que «tot i que les competències sobre el CIE depenen del ministeri de l'interior des de l'Ajuntament hem de ser molt més exigents i fer tot el possible per evitar que el centre torni a obrir», i ha proposat algunes mesures concretes com «el DNI de ciutat per totes les veïnes de Barcelona -sense distincions per motius d'origen- o facilitar els processos d'empadronament a totes les persones migrants». Respecte al fet d'acabar amb les batudes racistes contra els manters -per part de membres de la Guàrdia Urbana- ha afirmat que «faran tot el possible per acabar amb elles», tot i que considera que «abans hi ha una feina pedagògica i educativa per davant». Per altra banda Jaume Asens -regidor i responsable de l'àrea de Drets de Ciutadania, Participació i Tansparència de l'Ajuntament de Barcelona– ha descrit el CIE com «una anomalia democràtica i una vergonya per la ciutat», alhora que ha considerat la desobediència civil «com una alternativa viable en cas d'esgotar totes les altres vies i per aconseguir evitar que el centre torni a obrir».

Vols d'avions de paper a les instal·lacions del CIE costudiat pels Mossos d'Esquadra / Sergi Rugrand


Per part de la CUP-Capgirem, María José Lecha ha afirmat que «el CIE tornarà a obrir si la pressió popular no és gran i es baixa la guàrdia» i s'ha compromès «a seguir pressionant des del carrer». També ha demanat coherència a l'Ajuntament «que per una part declara Barcelona ciutat refugi i per l'altra denega els papers a moltes veïnes o es criminalitza a un col·lectiu tan vulnerable com és el de la venda ambulant». Per acabar la regidora ha expressat que «ens hauran de passar per sobre si volen tornar a obrir el CIE».

L'Ajuntament de Barcelona "farà tot el possible" per acabar amb les batudes racistes contra els manters per part de membres de la Guàrdia Urbana

Per altra banda, Ana María Surra –diputada al congrés de Madrid per ERC i responsable de polítiques d'immigració del partit–, s'ha compromès a «presentar una moció amb altres grups polítics per pressionar al govern central a tancar el CIE», tot i que no ha volgut parlar de desobediència civil en cas que el centre tornés a obrir les seues portes durant el pròxim mes. Entre les persones presents, i que es van mostrar favorables al tancament del recinte de reclusió, també hi era Oriol Amorós, recentment nomenat Secretari d'Immigració del Govern de Carles Puigdemont. 

Ara mateix la decisió final de si el CIE torna a obrir està en mans del futur govern espanyol, que haurà de decidir si vol mantenir aquest centre on es vulneren contínuament els drets humans i donar l'esquena a la societat catalana, que ja ha dit majoritàriament -tant a les institucions com als carrers- que aquest centre ha de desaparèixer i no pot tornar a obrir les seues portes mai més.

*Més fotografies de l'acte de Tanquem el CIE del Col·lectiu Krasnyi aquí.

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: