Llibertats

L'Audiència de Barcelona recrimina l'actuació dels Mossos i absol tres encausades per l'efecte Can Vies

La secció setena considera “irraonable” el testimoni de cinc agents i desmunta la tesi que va portar a una pena de tres anys i mig de presó dictada pel jutjat penal 27
Els agents de la Unitat Central d'Informació van assegurar que havien pogut veure detalls fisonòmics dels agressors mitjançant la funció lupa d'un telèfon mòbil
22/07/2015

El jutge Guillermo Benlloch i cinc agents de la Unitat Central d'Informació dels Mossos d'Esquadra han rebut un dur correctiu de l'Audiència de Barcelona. La sentència absolutòria de la secció setena, amb data de 20 de juliol, tomba la tesi relatada pels agents i avalada pel jutge d'instrucció. Els tres magistrats que la signen –Ana Ingelmo, Luis Fernando Martínez i Ana Rodríguez– conclouen que “cap dels agents va poder apreciar els trets fisonòmics rellevants i distintius, ningú va veure el rostre de les persones que es trobaven al terrat, i això es desprèn, no només de les mateixes declaracions dels agents, sinó també de les condicions d'observació abans analitzades”.

Els tres magistrats conclouen que “cap dels agents va poder apreciar els trets fisonòmics rellevants i distintius"


És per això que absolen Manuel, Gonzalo i Laura –tres joves d'entre 22 i 24 anys– que van ser condemnats a tres anys i mig de presó pels presumptes delictes d'atemptat contra l'autoritat amb utilització d'instrument perillós i desordres públics. Els policies van detenir les tres persones en el portal del número 28 del carrer de Sants, la nit del 28 de maig de 2014, en el marc de les protestes contra el desallotjament de Can Vies. Segons la tesi policial, ara desmuntada, els acusats havien llançat ampolles de vidre contra furgons de la Brigada Mòbil des del terrat de l'immoble. L'Audiència considera que la distància entre el terrat i la calçada –més de vuit pisos–, la poca lluminositat –nit tancada i fanals il·luminant cap al carrer– i el fet que cap dels agents veiés la cara dels actuants, no permet que la paraula dels policies sigui un element probatori suficient per condemnar els joves.

A més, però, recrimina diversos aspectes de l'actuació policial. Els agents de la Unitat Central d'Informació van assegurar que havien pogut veure detalls fisonòmics dels agressors mitjançant la funció lupa d'un telèfon mòbil, però cap dels policies ho va gravar i tampoc van aportar les característiques tècniques de l'aparell. Un altre aspecte controvertit és que la detenció no va ser documentada amb fotografies, i això impedeix saber si la vestimenta dels acusats coincideix amb la que suposadament van veure els agents a través de la pantalla del telèfon mòbil.

“Cap dels testimonis de càrrec va afirmar que els acusats portessin la motxilla amb pretesa munició –ampolles de vidre– al seu poder, sinó que es trobava a prop d'on van ser detinguts”, destaca la sentència. Més endavant acusa els policies d'emprar indicis poc racionals: “El pretès indici no té, racionalment, cap valor corroboratiu, en tant, com és notori, que les begudes citades es troben a la venda i es consumeixen a Espanya i el fet d'una determinada nacionalitat o origen no permet pressuposar que es prefereixi consumir begudes que puguin tenir l'origen en el lloc o país de naixement”. Aquest paràgraf fa referència al fet que els Mossos relacionaven un dels acusats amb la motxilla amb ampolles de vidre confiscada al portal, amb l'argument que el noi és d'origen mexicà i que algunes de les ampolles eren de Tequila.

L'Audiència, per últim, tomba una de les tesis principals del jutge Benlloch per a rubricar la condemna en primera instància. “La reacció mostrada pels acusats en el moment de la seva detenció, assumint aquesta amb tranquil·litat, sense objectar ni protestar, no permet realitzar inferència de culpabilitat. Afirmar el contrari és irraonable, en tant que sembla pressuposar que qualsevol ciutadà hauria de mostrar resistència, ni que sigui verbal, a la seva detenció o a una actuació policial”, rebla amb contundència el text.

La sentència condemnatòria inicial incorporava l'obertura d'un procés penal contra dos dels testimonis veïnals que van declarar en defensa dels joves

Cal recordar que la sentència condemnatòria inicial incorporava l'obertura d'un procés penal contra dos dels testimonis veïnals que van declarar en defensa dels joves. El jutge Benlloch volia imputar un veí i una veïna per un delicte de fals testimoni. Aquelles pretensions ara queden en no res, i els testimonis queden exonerats de qualsevol acusació.

Andrés García, advocat que ha dut la defensa de dos dels tres joves, es mostra “molt satisfet”, i considera que la sentència “és bona no només per aquest procediment, sinó per la resta de procediments d'aquest tipus, s'ha de respectar el dret a la presumpció d'innocència”. En aquest sentit destaca que l'Audiència li està dient als Mossos que “han de tenir proves clares abans d'acusar a una persona d'uns fets que poden suposar penes privatives de llibertat”. En relació a això García considera important la “crítica directa” que la sentència fa a l'actuació de la Unitat Central d'Informació dels Mossos d'Esquadra i entén que això “ha de servir perquè hi hagi canvis en l'actuació de la policia i dels jutges penals”.

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: