Internacional

"L'escenari ideal per a l'Estat era enxampar ETA movent les armes d'un lloc a un altre"

Martxelo Otamendi va ser detingut el 2003 per dirigir el diari 'Egunkaria', símbol de la persecució de la llibertat de premsa. Parlem amb l'actual director de 'Berria' del desarmament d'ETA, de la tortura i del futur de Catalunya
Otamendi ha visitat Catalunya a propòsit d'una trobada sobre la situació que viu el País Basc a l'Ateneu Cooperatiu La Baula
Irantzu Pastor
04/04/2017

Martxelo Otamendi (Tolosa, 1957) era el director del diari Euskaldunon Egunkaria quan el jutge instructor de l'Audiència Nacional espanyola Juan del Olmo el va tancar el febrer de 2003 i va ordenar l'embargament preventiu de béns. Des d'aleshores, el cas ha estat símbol de la persecució de la llibertat de premsa. Egunkaria, que s'editava íntegrament en euskera, no va ser l'únic mitjà de comunicació basc clausurat, acusat d'actuar sota les ordres d'ETA. Otamendi ha visitat Catalunya a propòsit d'una trobada sobre la situació que viu el País Basc a l'Ateneu Cooperatiu La Baula, amb la col·laboració de la Directa.


Vas debutar el 1986 al diari 'Egin' sota el pseudònim de Franki Tai. Per què?

Havia treballat durant molts anys com a professor d'euskera. Amb les col·laboracions a Egin treia un plus econòmic per viatjar a Londres i Amsterdam. Allà tenia un amic de Singapur, nascut a la Xina, que quan li vaig parlar d'aquella nova etapa no s'ho creia. Per tant, li vaig prometre que signaria amb el seu nom. Una anècdota que va determinar el meu debut al periodisme.
 

Més endavant vas treballar a diversos programes d'ETB, fins que el 1993 reps la proposta de dirigir l'Euskaldunon Egunkaria. Com recordes aquell moment?

El naixement d'Egunkaria va ser dur perquè hi havia hagut un boicot important per part d'algunes institucions públiques, com ara del Govern basc. Però quan vaig arribar, el problema econòmic s'havia estabilitzat. Després de tres anys, l'administració pública va veure que el projecte tirava endavant, era l'únic diari en euskera, i havien de donar-hi suport. Vaig viure l'etapa final de les dificultats econòmiques i, a poc a poc, vam anar creixent. Però ara tornem a estar en una crisi brutal. Sempre dic que nosaltres ens hi hem adaptat sense problemes, perquè sempre hem anat justos.


Egunkaria va ser fruit de la il·lusió de molta gent. Fins que el 2003, per ordre judicial de Luis del Olmo, el van tancar.

Aquell dia feia una xerrada a l'associació de jubilats d'Azpeitia. Quan va acabar l'acte, els organitzadors em van dir que hi havia gent estranya voltant per allà. Vam prendre alguna cosa i quan vaig agafar el cotxe per tornar a casa, vaig veure que tenia un vehicle davant i un altre darrere. Jo no m'esperava la detenció. Vaig arribar a casa i, cap a l'una de la matinada, van venir a detenir-me. Em van tancar durant cinc dies a la presó. Va ser molt intens, però recordo especialment la força que em va transmetre veure la reacció de la nostra gent. El mateix dia ja tenien un nou diari al carrer...


T'ho esperaves?

"Van tancar Egunkaria perquè volien criminalitzar l'euskalgintza [la defensa del basc] i enviar un missatge de por a la nostra societat"

De cap manera. Mai havia pensat que serien capaços de tancar Egunkaria. Havia entrevistat dos o tres cops ETA, i quan vaig veure que em seguien vaig pensar que era només un avís. És un exercici macabre, però, si nosaltres haguéssim demanat que els analistes polítics d'aquella època fessin un llistat dels projectes que podia tombar el Govern espanyol, n'hi hauria molts que caurien abans que nosaltres. Ningú s'ho esperava. Van optar per l'opció que més mal feia. Van tancar Egunkaria perquè volien criminalitzar l'euskalgintza [la defensa del basc] i enviar un missatge de por a la nostra societat. Érem el caramel de la societat basca; juntament amb el naixement de les Ikastoles i d'EITB, l'Euskaldunon Egunkaria havia estat una de les claus de l'enfortiment de la cultura basca. Per tant, van llançar el missatge més potent que podien. Amb la mala sort que, lluny d'espantar la societat basca, el tancament d'Egunkaria la va enfortir molt més.


Fa poc més d'una setmana es va conèixer que el 8 d'abril ETA entregarà les armes. Com vas rebre la notícia?

Feia dies que hi havia un rum-rum. D'alguna manera l'esperàvem. Hi havia la voluntat d'avançar en aquest sentit, ara que les eleccions franceses s'apropaven. El dia que sortia la notícia nosaltres esperàvem que la BBC publiqués alguna cosa al migdia, i estàvem mirant cap allà, però no hi sortia res. A la tarda vaig rebre una trucada d'un dels seus periodistes, que volia recollir informació sobre el que havia dit Le Monde, i jo els vaig respondre que ells sabrien el que estava passant. Va ser curiós perquè tothom esperava la seva publicació i ells no en sabien res.

"Em van tancar durant cinc dies a la presó. Va ser molt intens, però recordo especialment la força que em va donar veure la reacció de la nostra gent. El mateix dia ja tenien un nou diari al carrer..." / Irantzu Pastor


L'immobilisme de l'Estat espanyol ha estat clau perquè aquest pas hagi trigat a arribar. Quin serà el procediment?

Al món hi ha diversos estàndards de desarmament, com ara, els del Nord d'Irlanda i Colòmbia, per exemple. A Irlanda el que s'ha fet ha estat un procés de desarmament on no ha participat ni la policia ni els jutges. D'aquesta manera, les institucions armades han deixat les armes, inhabilitades, als seus arsenals. ETA volia fer una cosa semblant, però el temps ha passat i ni el Govern espanyol ni el francès estaven amb predisposició de posar-se d'acord. Per tant, la societat civil es va posar a treballar mitjançant un procés liderat per gent amb prestigi i credibilitat d'Iparralde. Quan es va conèixer aquesta iniciativa, van començar les detencions, però finalment no pot haver-hi acusació perquè és gent civil.


Sembla que aquest cop serà el definitiu. Creus que no hi haurà boicot per part de les institucions?

"Sens dubte, l'estratègia de desarmament és la part més intel·ligent d'aquesta jugada, i seria una imprudència que el govern francès no la respectés"

Crec que el Govern espanyol ho deixarà fer. Una altra cosa és el que farà la Guàrdia Civil, que ja sabem que aquest és un Estat dins de l'Estat, amb els seus propis procediments. França ho té difícil per boicotejar. Pensa que si hi ha un incendi i truquem als bombers per donar l'avís, els bombers no poden decidir si apagar-lo o no en funció de qui l'ha provocat. La seva feina és apagar-lo. Doncs amb el desarmament passa el mateix: si ETA diu al Govern francès on són les armes, França haurà de recollir-les. Sens dubte, l'estratègia de desarmament és la part més intel·ligent d'aquesta jugada, i seria una imprudència que el govern francès no la respectés. Tot apunta al fet que no es ficaran pals a les rodes.


Quin paper tindrà l'Estat espanyol?

El desarmament no es produirà a Espanya, per tant Espanya no té res a fer. Rajoy l'altre dia ens va donar una pista quan va dir: "que ho facin, però que no esperin contrapartides". Amb aquest missatge demostra que ell està preocupat amb no avançar cap a l'apropament dels presos, però no es planteja aturar el desarmament.


Arnaldo Otegi ha dit en diverses ocasions que a l'Estat espanyol no l'interessa el desarmament d'ETA. Ho comparteixes?

A la política és normal que es facin lectures d'aquest tipus. Ara bé, com a periodista jo no puc compartir aquesta visió. És veritat que el Govern espanyol, i sobretot, les forces de seguretat espanyoles haguessin preferit un escenari on ETA estigués derrotada. L'escenari ideal per a ells era enxampar els membres d'ETA movent les armes d'un lloc a un altre. D'aquesta manera, s'haurien sentit responsables del desarmament. Però això no serà així, i per tant, l'Estat Espanyol no està del tot content. Mai han volgut donar-li aquest rang als membres d'ETA...

"Estrasburg no va condemnar les tortures que vaig patir. Estrasburg va condemnar Espanya, per no investigar correctament la meva denúncia" / Irantzu Pastor


Sovint has reivindicat que la realitat del País Basc s'ha explicat de manera parcial. Ho continues pensant?

"Si el poble basc agafa un altre camí, en un futur els joves que ara estan fent la carrera de Dret estaran preparats per fer justícia"

La història d'ETA s'ha explicat molt, concretament el 80% dels atemptats s'han investigat, interrogat, en molts casos s'ha torturat, i en conseqüència, alguns han estat exiliats i altres empresonats. De la violència de l'Estat, en canvi, només s'ha explicat el 5%. Mai és tard, una altra qüestió és que hi hagi voluntat per fer-ho. A l'Argentina han hagut de passar molts anys per fer justícia, però avui en dia es coneixen més de cent responsables dels actes de la dictadura. A Xile, Uruguai, Paraguai, Brasil i Mèxic també s'han obert investigacions. A Espanya no han passat tants anys, per tant, encara som a temps. Hem de recordar que al País Basc, per no conèixer, no es coneix ni tan sols un responsable de les múltiples tortures que s'han practicat.


Això tenint en compte que al País Basc hi ha Intxaurrondo, el centre més gran de tortura a Europa...

Els jutges espanyols no ho faran, i els del País Basc diuen que aquest conflicte l'ha de resoldre Madrid. Si el poble basc agafa un altre camí, en un futur, els joves que ara estan fent la carrera de Dret estaran preparats per fer justícia. M'agrada molt un concepte, que no és meu, que diu que els delictes poden prescriure des d'un punt de vista penitenciari, però ni el dolor ni la veritat prescriuran. I nosaltres tenim el dret de conèixer la veritat. Després veurem quines conseqüències legals tenen aquestes investigacions...


Al País Basc pocs casos de tortura s'han investigat i, dels investigats, pocs han arribat als tribunals. De cara al futur, ets més optimista?

I tant. A l'Argentina va passar el mateix. Inicialment, tampoc ho van aconseguir, però la persistència sempre acaba fent justícia. Segurament alguns polítics espanyols relacionats amb el franquisme, avui estan més preocupats que fa uns anys. I això dóna esperança. Si les investigacions de la guerra civil s'obren, també es poden obrir les dels casos de tortura. I per què no li preguntarem a Felipe González què sap d'Intxaurrondo? Ell n'era el responsable. És tard, però el futur està a les nostres mans.


Tu vas patir tortures i ho vas denunciar. Si no m'equivoco, va ser una de les poques sentències on Estrasburg va condemnar els fets.

Estrasburg no va condemnar les tortures que vaig patir. Estrasburg va condemnar Espanya per no investigar correctament la meva denúncia. Mai em van cridar a declarar i, encara que hagués recollit perfectament els fets a la denúncia, això no és correcte, el jutge sempre ha de cridar a declarar. Hi ha una diferència important entre el que s'ha dit i el que va ser.


Un altre dels debats oberts és el de la dispersió. Quina lectura en fas?

"El País Basc no pateix la dispersió sinó l'allunyament i el càstig. La dispersió es podria haver dut a terme a les presons del País Basc"

El País Basc no pateix la dispersió sinó l'allunyament i el càstig. La dispersió es podria haver dut a terme a les presons del País Basc. L'objectiu suposadament era trencar els grups de presos d'ETA per tal d'evitar pressions internes a la presó. Això es podria haver fet a través d'un disseny d'horari de patis, per exemple, però van optar per allunyar-los com a venjança. Aquestes polítiques a més d'inhumanes són il·legals i no tenen sentit ni ara ni abans.


Abans d'acabar, com estàs vivint el procés independentista de Catalunya?

El visc el més a prop que puc, i des de l'absoluta estima. La societat basca als darrers cent anys ha après molt de Catalunya. En època de guerra, molta gent va anar del País Basc a Catalunya, com va passar també els primers anys d'ETA. Òbviament, hem tingut molt present Catalunya en polítiques lingüístiques, d'educació i cultura, on sempre han anat per davant de nosaltres. Personalment, a més a més, em sento molt a prop de la societat catalana per tot el suport que vam rebre amb el tancament d'Egunkaria. El d'ara em sembla un moment apassionant, una oportunitat per donar el nostre suport, i també, per veure si el seu camí serveix també per a nosaltres. Viatjo sovint a Catalunya i no m'he perdut cap de les trobades històriques que hi ha hagut els darrers anys.

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: