Llibertats

El PP vol punxar telèfons, posar micròfons ocults, fer seguiments i infiltrar-se a Twitter i Facebook

El nou avantprojecte de llei per “agilitzar la justícia” també habilita el CNP i la Guàrdia Civil per controlar servidors informàtics de manera remota en el cas que es detectin presumptes delictes contra la Constitució
Jorge Fernández Díaz en un acte a la Universitat de Navarra
Ministeri de l'Interior
07/12/2014

L'avantprojecte de llei orgànica de modificació de la llei d'enjudiciament criminal –o el que el Partit Popular ha venut com el seu projecte d'agilització de la justícia– pretén anar més enllà que mai en la retallada de llibertats a l'Estat espanyol. En resum, és allò de la justícia preventiva: primer actuar i, després, consultar la judicatura.

L'exposició de motius del redactat que es va aprovar al Consell de Ministres presidit per Mariano Rajoy el divendres passat assenyala que totes aquestes mesures milloraran la lluita contra el crim organitzat, però, si posem la lupa a l'especificitat dels articles, veiem que els objectius són molt més ambiciosos i poden trepitjar drets fonamentals. La característica principal de la reforma és que, a partir d'ara, els efectius del Cos Nacional de Policia espanyola, de la Guàrdia Civil o dels Mossos d'Esquadra podran punxar telèfons o interceptar comunicacions electròniques sense cap autorització judicial prèvia i, a posteriori, la persona que exerceix com a jutge de guàrdia “legitimarà” l'actuació de la policia amb una “resolució habilitant”. Serà la jutge qui acordarà el termini de la intervenció, que oscil·larà entre els tres mesos i els dos anys, depenent de la gravetat i la dificultat en la investigació dels suposats fets delictius.

A posteriori, la jutge de guàrdia “legitimarà” l'actuació de la policia amb una “resolució habilitant”

Però la ingerència en les telecomunicacions anirà molt més enllà. En relació amb l'article 282 bis, es preveu una modificació amb el redactat següent: “Els funcionaris de policia podran actuar amb identitat suposada en els canals de comunicació oberts a una pluralitat indeterminada de persones per a la detecció i l'esclariment de delictes (...) quan, a conseqüència de la utilització d'aquesta identitat, el funcionari sigui admès a canals tancats de comunicació, podrà seguir mantenint la identitat suposada”. En resum, que ara la policia es podrà infiltrar legalment a les llistes de correu, els xats, Twitter, Facebook o qualsevol altre tipus de xarxa telemàtica amb una identitat falsa i ho podrà fer durant un termini de dos anys. Això també es podrà fer sense comunicar-ho a la jutge en un primer moment (24 hores), tot i que “en casos de força major” –sense especificar què significa això– l'ocultació de l'actuació a les autoritats judicials es podrà perllongar.

I encara més, l'avantprojecte preveu que es puguin col·locar dispositius electrònics de captació de so i imatge a habitatges, de seguiment i geolocalització a vehicles i persones i que, després, aquestes mesures siguin “legitimades” per la judicatura.


 

Mostres d'ADN de les persones detingudes

Al capítol que fa referència als drets de la persona detinguda, també hi trobem novetats destacables. La policia podrà recollir mostres de substàncies biològiques del cos de la detinguda (tosca dental, cabells, restes de pell, ungles) per creuar-les amb la base de dades policials sobre identificadors obtinguts amb ADN i ho podran fer sense la presència de l'advocada. La modificació més important és la de l'article 527, on es recull que, quan la persona detinguda estigui incomunicada, no es podrà entrevistar amb la seva representant legal, no es comunicarà la detenció a la família i l'advocada no tindrà accés a l'atestat policial del cas. La incomunicació també serà preventiva i serà la jutge qui l'haurà de confirmar o descartar en un termini de 24 hores.

Quan la persona detinguda estigui incomunicada, no es podrà entrevistar amb la seva representant legal, no es comunicarà la detenció a la família i l'advocada no tindrà accés a l'atestat

Totes aquestes intercepcions de comunicacions i limitacions de drets extrajudicials les podran ordenar les persones que encapçalin el Ministeri de l'Interior o la Secretaria d'Estat de Seguretat i la Conselleria d'Interior en el cas de les comunitats autònomes que tinguin transferides les competències policials.
 

Registre d'equips informàtics en cas de delictes contra la Constitució

Al capítol VII, que recull els protocols d'actuació en relació amb el registre remot d'equips informàtics s'acorda que serà legal la instal·lació de software que permeti –de manera remota i telemàtica– l'examen a distància i sense coneixement de la seva titular del contingut d'un ordinador, d'un sistema informàtic o d'un instrument d'emmagatzematge massiu de dades. El més preocupant d'aquest apartat és saber a quins delictes es podrà aplicar aquest procediment: els comesos en el si d'organitzacions criminals, els de terrorisme, contra menors o per delictes contra la Constitució i la traïció o els relatius a la defensa nacional. En aquests presumptes il·lícits penals, s'inclouria la celebració de la consulta o d'altres actuacions vinculades al procés independentista català? Sembla que aquest avantprojecte vol donar cobertura legal a les actuacions contra els servidors de la Generalitat, l'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural que van fer diversos organismes de l'Estat espanyol el 9-N.

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: