Política

Somatemps, la força de xoc de l'espanyolisme a Catalunya

Repàs a la trajectòria ultradretana de Josep Alsina Calvés i Josep Ramon Bosch, impulsors de Somatemps i SCC
Carlos Oliva i Ramón Cuadrado en una concentració
/ Jordi Borràs
16/10/2014

El dia 10 d'octubre es publicava a Nació Digital l'article "L'espanyolisme diví que ve d'on sempre", obra de Bernat Ferrer i Jordi Borràs. El text que teniu a continuació és complementari al text citat i pretén donar més dades sobre Somatemps, una de les organitzacions estudiades.

El think thank unionista

Darrere d'aquest joc de paraules entre “hi som a temps” (d'aturar l'independentisme) i el sometent català (organització paramilitar d'autodefensa civil), s'hi amaga una entitat constituïda a la vila de Santpedor (poble natal del president fundador, Josep Ramon Bosch) a les acaballes de 2013. L'associació es defineixen com “una agrupació de persones d’origen social i ideològic divers, però que comparteixen una mateixa preocupació: la manipulació de la història de Catalunya amb finalitats polítiques”. Entre les seves funcions hi destaca “la vocació d’aportar elements sòlids de pensament i reflexió històrica per redescobrir la catalanitat hispànica, que trenqui el discurs maniqueu del secessionisme”.

Somatemps neix amb intenció d'esdevenir el think thank del nacionalisme espanyol a Catalunya i reuneix entre els seus impulsors i membres destacats, personalitats i acadèmics diversos, entre els quals destaca el president de Societat Civil Catalana (SCC), Josep Ramon Bosch, els professors de la Universitat Abat Oliba-CEU, Javier Barraycoa i Jordi Cabanes (suposat president de l'associació) o el també historiador i biòleg Josep Alsina que n'és el vicepresident i que ha fet les funcions de portaveu de l'entitat en nombroses ocasions. Des de principis de 2014 han realitzat diversos actes entre els quals destaquen la concentració feta davant de TV3 —per denunciar la "deriva secessionista" de la televisió catalana—, la protesta a les portes del simposi "Espanya contra Catalunya", i la concentració feta aquest juliol a les portes de la seu de CiU a Barcelona per denunciar "la casta nacionalista de Catalunya representada per la família Pujol" i també la concentració del 26 de setembre d'enguany a les portes del Parlament durant la compareixença de l'expresident Pujol a la cambra catalana. A més cal ressaltar l'acte fundacional de Somatemps que es va fer el passat abril al monestir de Poblet i el congrés de "Catalanitat Hispànica" realitzat a Ripoll durant el mes de juliol i l'últim acte on se'ls ha pogut veure fa molts pocs dies: la manifestació que va desembocar a l'acte principal del 12 d'octubre d'enguany organitzada per SCC. Subjectant la pancarta de la capçalera d'aquesta manifestació hi havia, per exemple, Robert Hernando (Secretari General de PxC), Victoria Álvarez (ex parella de Jodi Pujol Ferrussola), Santiago Abascal (dirigent de VOX), Francisco Caja (president de Convivencia Cívica Catalana) i Josep Alsina Calvés (vicepresident de Somatemps).

L'acte fundacional de Somatemps que es va fer el passat abril al monestir de Poblet i el congrés de "Catalanitat Hispànica" realitzat a Ripoll durant el mes de juliol 

 

Josep Alsina Calvés: un ultra de la vella guàrdia

El nom de Josep Alsina Calvés va posar els pèls de punta a l'Eudald: "En Pep Alsina era una persona extremadament violenta. Sempre atacava en grup, ell i en Joan Bosch (Joan Josep Bosch Tàpies) n'eren els líders, tots dos anaven armats, a cara descoberta, no tenien por de res perquè gaudien d'una impunitat absoluta. De fet aquell dia tos dos portaven pistola i la resta duien garrots. Jo en aquella època militava al PSUC, com molts dels companys de la facultat. Sempre ens quedàvem al pati de ciències, era el nostre lloc de reunió. O bé estàvem penjant cartells o bé discutíem de política. Aquell dia el recordo com si fos ara, van entrar "repartint" i arrencant cartells. Llavors vaig sentir els crits d'una noia, que des del segon pis l'havien penjat cap per avall agafant-la pels turmells mentre l'amenaçaven de tirar-la dalt a baix. La gent s'escapava com podia, se sentien crits, cops... vaig passar molta por. De fet, el seu grup era habitual a la Universitat de Barcelona, també es passejaven per la rambla a repartir bufetades, anaven amb pistoles, navalles, pals i cadenes, no tenien miraments. Jo els havia vist apallissar companys i requisar-los els documents d'identitat, tenia terroritzada a molta gent. Estava convençut que després de l'episodi del pati de ciències l'havien expulsat de la universitat, de fet no se'l va veure més després d'allò. Però va resultar que l'expulsió sembla que no es va produir mai. Suposo que el fet que el seu pare fos catedràtic de la UB hi va tenir alguna cosa a veure... m'agradaria saber què hi surt al seu expedient universitari."

"Eudald" és el pseudònim d'un antic company d'estudis d'Alsina, que, casualitats de la vida, també va néixer a Ripoll. Tot i que han passat 37 anys d'aquells fets, l'Eudald prefereix romandre a l'anonimat. "Tinc família jo, i aquesta gent estan molt sonats" diu amb la veu mig tremolosa. Quasi quatre dècades després i encara porta la por al cos. Aquest episodi de 1977, narrat des d'un altre punt de vista, el recull Andreu Mayayo al llibre Memòria de la transició a Espanya i a Catalunya. Ensenyament, cultura, justícia. Volum VI-VII, que es pot trobar parcialment publicat a la xarxa. El llibre també descriu Alsina com un militant ultradretà molt actiu i que en aquells temps exercia com a mà dreta de Joan Josep Bosch Tàpies, un dels ultres condemnats per l'atemptat contra la redacció de la revista El Papus, on va morir una persona. Cas, el de la revista El Papus —i la implicació de Bosch Tàpies, acusat de transportar la dinamita que va causar l'explosió—, àmpliament investigat i documentat pel periodista de capçalera Xavier Vinader.

 

Un dels principals neguits de la formació política és la manipulació de la història de Catalunya / Jordi Borràs

 

Les primeres passes polítiques d'Alsina les trobem al Partido Español Nacional Socialista (PENS), una organització neonazi creada a Barcelona l'any 1970 i que tot i moure's en la clandestinitat, va tenir forts vincles amb el Servício Central de Documentación (SECED), fins al punt que aquesta organització dels serveis secrets franquistes va pagar un local i la possibilitat d'imprimir, de franc, grans tiratges de propaganda nacionalsocialista. El PENS, una de les dues organitzacions neonazis del moment, juntament amb el Círculo Español de Amigos de Europa (CEDADE), es diferenciava d'aquesta última per un major activisme, especialment durant la seva última època, fins al punt, d'incloure-hi accions armades: atemptats contra llibreries, sales de cinema i teatre o distribuïdores de llibres i editorials. Va ser rellevant la reestructuració organitzativa feta a partir de les directrius del líder neofeixista italià Stefano della Chiae, cap d'Avanguardia Nazionale (AN), i que van dur a la pràctica els llavors dirigents del PENS Ernesto Milà i Enrique Molina, convertint el PENS en una organització que tot i comptar amb unes poques desenes de militants, gaudia d'una estructura dividida amb sectorials que li va permetre créixer quantitativament i qualitativa. Stefano della Chiae va ser un dels màxims responsables de l'entramat ultradretà a escala mundial durant els anys 70 i 80.

Tal va ser la implicació de Josep Alsina amb el PENS, que va ser una de les dues persones (juntament amb Ernesto Milà) que va relatar la història d'aquesta organització per tal de reconstruir-ne els fets al llibre Ultracatalunya, de Xavier Casals. De fet, gràcies a l'existència d'aquest llibre es té constància que després de la dissolució del PENS, Alsina ingressà, juntament amb Ernesto Milà i altres militants a Fuerza Nueva (FN), l'organització liderada pel notari Blas Piñar. Tamé se'l va relacionar amb els Grupos de Acción Sindicalista (GAS), extrem que ell va negar, com també va negar haver militat al PENS, amb una sèrie de cartes creuades publicades a la revista El Ripollès durant l'any 1981 (El Ripollès, números 117, 118 i 119). No deixa de ser curiós però, que tot i amenaçar de querellar-se contra els que l'acusaven de pertànyer a aquests grups, ell mateix reconeixia, 25 anys després i a les pàgines del llibre Ultracatalunya, la seva militància al PENS.

El currículum polític d'Alsina és llarg i dispers, tant se'l pot trobar al PENS, com al número 15 de la llista electoral de Fuerza Nueva per Barcelona a les eleccions generals de 1982, escrivint articles per la publicació Tribuna de Europa des de mitjans dels anys 90, quan depenia de la formació neonazi Alternativa Europea (AN) fins a l'actualitat, vinculada al MSR i més recentment al partit de nova creació, Soberanía y Libertad (SyL).

Des de principis de la dècada del 2000 fins a l'actualitat, Alsina ha ressaltat per transitar a l'entorn més intel·lectual i avantguardista de l'extrema dreta estatal, que sens dubte, s'ubica a Catalunya. Així doncs, tant se'l pot trobar escrivint articles a la publicació digital Tribuna de Europa o dirigint la revista Nihil Obstat, editada per Ediciones Nueva República. Cal recordar que Ediciones Nueva República és propietat de l'històric dirigent del MSR Juan Antonio Llopart, el qual va ser jutjat i condemnat a dos anys i mig de presó, però finalment absolt, pel cas de la Llibreria Kalki - Círculo de Estudios Indoeuropeos (CEI) - Ediciones Nueva República, on el fiscal acusava a Llopart i als altres tres imputats per un delicte continuat d'idees genocides, associació il·lícita i delicte contra l'exercici dels drets fonamentals per editar, publicar i distribuir milers de llibres d'ideologia nazi.

El nucli dur de Somatemps està format per destacats ultres de les diferents famílies de l'extrema dreta catalana

Alsina també ha realitzat formacions, en diferents ocasions, pel partit ultrdadretà MSR —el referent d'Alba Daurada a l'Estat espanyol— del qual el mateix Juan Antonio Llopart en va ser secretari general fins al trencament d'aquesta organització, que es va conèixer a finals d'agost d'aquest any. Actualment, Juan Antonio Llopart i d'altres exmilitants del MSR, han creat la recent organització SyL, de la qual sen sap ben poca cosa més enllà que els seus objectius immediats són preparar el seu congrés constituent i encetar una campanya antiindependentista de cara a la consulta del 9 de novembre. De fet la seva primera aparició pública va ser a Tarragona durant l'acte que SCC va organitzar el passat 11 de setembre. Curiosament, la crònica d'aquest acte que hi ha penjada a la web de SyL, la rematen manifestant el seu suport incondicional a Somatemps. Cal remarcar que Josep Alsina també ha seguit els passos de Llopart: s'ha desvinculat públicament del MSR i ha manifestat el seu suport a SyL a través d'un article publicat fa pocs dies a Tribuna de Europa titulat "Aportaciones a la línea política de Soberanía y Libertad".

Avui en dia Alsina, catedràtic de biologia i geologia, vicepresident de Somatemps i el mateix individu que entrava armat a l'edifici històric de la Universitat de Barcelona, exerceix de professor de ciències en un institut públic de Nou Barris.

Alsina parlant amb la premsa durant la concentració davant de la seu de CiU. Jordi Borràs
 
 

Somatemps, baluard de l'extrema dreta

Amb aquests antecedents no és d'estranyar doncs, que el nucli dur de Somatemps estigui format per destacats ultres de les diferents famílies de l'extrema dreta catalana. Als pocs actes que ha convocat s'hi ha pogut veure dirigents i militants del MSR, PxC, SyL, VOX, Democracia Nacional (DN), Falange Española de las JONS (FE-JONS), però també de C's, PP i responsables de SCC. De fet, a les seves últimes convocatòries, la concentració d'aquest juliol contra "la casta nacionalista de Catalunya representada per la família Pujol" i la que es va fer a les portes del Parlament el 26 de setembre coïncidint amb la compareixença de l'expresident Pujol, s'hi van aplegar nombrosos militants d'aquestes formacions. A la primera concentració s'hi van aplegar destacats dirigents i militants històrics, com per exemple Alsina que aquell dia i com de costum exercia de portaveu de Somatemps, Robert Hernando (secretari general de PxC), Alberto Sánchez (regidor de PxC a l'Hospitalet i fundador del Casal Tramuntana), Alejandro Fernández (ex militant de l'MSR, PxC i fundador del Casal Tramuntana) que aquell dia lluïa sense complexos el tatuatge amb el logotip d'Alba Daurada, Ariadna Hernández (coordinadora de VOX a la demarcació de Barcelona), Carlos Oliva (ex vicepresident de les Joventuts Identitàries de PxC), Ramón Cuadrado Carvajal (destacat militant de la ja dissolta organització Moviment Patriòtic Català [MPC] i condemnat a 6 anys de presó per col·locar una olla de pressió farcida de cloratita en un carrer adjacent a les Cotxeres de Sants, on se celebrava concert alternatiu l'any 2001), M. Ángel Chiquillo i Joan Garriga (tots dos membres de l'executiva de PxC), Carlos Francisoud (alcaldable de PxC a Badalona i el màxim responsable de l'organització armada ja extinta Milícia Catalana, condemnat a 8 anys i mig de presó per associació il·lícita i atemptat l'any 1997). A l'acte també hi havia militants de base de Falange Española de las JONS, de Ciutadans, Democracia Nacional i el responsable d'assumptes econòmics de SCC, el professor d'economia de la UAB Ferran Brunet. A la segona concentració, la del passat 26 de setembre, a més d'una nodrida part d'alguns ultres que ja van assistir a la convocatòria davant de la seu de CDC, també s'hi va poder veure Javier Barraycoa, nombrosos militants i dirigents de PxC (aquest partir també convocava la concentració) i fins i tot el cabdill de Frente x España (FxE), David Castillo, organització que pocs dies abans havia estat notícia per fer una crida a "armar-se" i anar al Parlament el dia de l'aprovació de la Llei de Consultes.

De l'embrió de l'espanyolisme civil a la força de xoc de l'espanyolisme

El més sorprenent de tot, deixant de banda l'alta densitat d'ultradretans entorn de Somatemps, és que a la seva junta directiva no hi consta, legalment, cap dels dos noms que reivindica com a dirigents de l'entitat (Jordi Cabanes president i Alsina vicepresident ), ja que segons fonts consultades, al registre de la Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques de la Generalitat de Catalunya hi consta com a president de l'associació Josep Ramon Bosch. És a dir, que el president de SCC, Bosch, també presideix l'associació Somatemps tot i que en una entrevista que em va concedir el passat 31 de juliol, va declarar que feia sis mesos que no tenia cap mena de relació ni orgànica ni associativa amb l'associació. També és destacable que una de les altres tres persones que formen part de la junta directiva actual de Somatemps és un actiu militant de C's de la Catalunya central.

Un altre detall a tenir en compte i que va avançar el periodista Xavier Rius Sant, és que de les reunions que Somatemps va fer amb la delegada del Govern espanyol a Catalunya, María de los Llanos de Luna, se'n va desprendre la idea que calia bastir una associació que encapçalés el discurs antiindependentista i que fos prou àmplia per encabir totes les sensibilitats, per la qual cosa era necessari restar protagonisme a la ultradreta. Sembla ser doncs, que la mateixa delegada del Govern és qui va esperonar als representants de Somatemps per crear el que avui en dia és l'entitat més sòlida que aglutina el front espanyolista a Catalunya: SCC. De fet, segons altres fonts, Llanos de Luna, sabedora de la importància del moment polític actual, feia aquesta crida a totes les visites afins que l'anaven a veure per temes similars. Durant l'entrevista realitzada a Bosch, aquest va reconèixer l'existència d'aquestes reunions i també haver-hi assistit. Tanmateix però, va negar rotundament l'extrem que apunta Rius Sant. De fet, segons explica a la mateixa entrevista, SCC neix arrel que diferents persones de l'entorn "nacionalista" i properes a CiU es posen en contacte amb ell i amb Joaquim Coll (militant del PSC), que fins llavors no es coneixien entre ells, i és llavors quan es plantegen la necessitat de crear "un moviment absolutament transversal" i que mesos després acabaria quallant amb el nom de SCC.

Josep Ramon Bosch, president de SCC i de Somatemps.

Tot i negar insistentment i reiterades vegades vincles entre Somatemps i SCC, una entrevista a Radio Intereconomía Cataluña a Alsina contradiu, en part, la versió de Bosch. En aquesta entrevista, Alsina, que parla en nom de Somatemps i com a membre impulsor de SCC, explica què és aquesta nova formació, quan just en aquell moment —un mes abans de la seva presentació— encara s'estava gestant. Alsina defineix aquesta organització com una "federació d'associacions" entre les quals, entre d'altres, Somatemps també en forma part i n'és una de les impulsores. De fet, Bosch també apuntava aquesta confluència d'organitzacions, però va deixar molt clar que Alsina no tenia res a veure amb SCC. Sobta però, que si no tenia res a veure amb SCC, fos ell qui expliqués què era la nova associació a un mitjà de comunicació com Radio Intereconomía Cataluña. També cal remarcar que Javier Barraycoa és un dels altres vincles entre les dues associacions, ja que des de la mateixa Somatemps se l'ha presentat com un dels portaveus de l'associació i des de SCC se l'ha reconegut com un dels seus impulsors i homes forts. Tant és així que just un dia abans de la presentació de SCC, escrivia un extens article a El Mundo explicant les seves bases ideològiques.

Queda palès doncs, que tot i que són dues associacions diferents que neixen amb pocs mesos de diferència, la influència dels homes forts de Somatemps dins de SCC és evident, comparteixen militants, simpatitzants i historiadors de referència. Somatemps és part impulsora i integrant de SCC, i de fet, que no ens passi per alt un detall important: totes dues associacions les presideix un sol home, Josep Ramon Bosch i Codina. Quina és la diferència, doncs?, SCC ha aconseguit tenir una considerable quota mediàtica, així com prou fons econòmics per organitzar actes com el de l'11 de setembre a Tarragona (pressupostat amb 100.000 euros) i el 12 d'octubre a Barcelona, cosa que Somatemps no ha fet tot i també sumar-s'hi. Així mateix, SCC ha difós una idea de transversalitat —incorporant a Joaquim Coll i altres persones de l’entorn del PSC— que Somatemps no ha pogut assolir —tot i els intents— en publicar-se la ideologia ultra d’alguns dels seus membres. El que sembla clar però, després d'evidenciar un notable activisme al carrer d'aquest suposat grup historicista, és que Somatemps ha realitzat aquelles manifestacions més compromeses que per algun motiu SCC no ha convocat, esdevenint així, la força de xoc de l'espanyolisme a Catalunya.

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: