El dia més fosc

El Congrés dels Estats Units ha aprovat una llei que suposa la major transferència de riquesa de baix cap a dalt en la història del país

Afinals de desembre, el president Donald Trump va aconseguir la primera fita legislativa de la seva presidència amb l’aprovació per part del Congrés de la Llei d’ocupació i reducció d’impostos. El president va afirmar: “Aquest serà un dels majors regals de Nadal per a les persones de renda mitjana”. Però, en realitat, és la major transferència de riquesa de baix cap a dalt en la història dels Estats Units.

Després de la votació, els congressistes republicans van traslladar-se en autobús des del Congrés fins a la Casa Blanca per reunir-se amb el president i fer una sessió de fotos. Un analista polític va descriure els nombrosos comentaris afalagadors cap a Trump com “gairebé pornogràfics”. La senadora Lisa Murkowski, d’Alaska, va fer una de les declaracions més destacades de la cerimònia, potser involuntàriament. En el moment de felicitar el president, va dir: “Aquest és un dia realment històric, per descomptat. Però també és l’inici del solstici d’hivern…
el dia més curt i fosc de l’any”.

Va ser un dia fosc per als Estats Units. El pressupost anual d’un país se sol considerar com un document moral que defineix els valors de la nació. El sistema impositiu en determina el nivell d’equitat. Qui paga al sistema i qui en recull les recompenses? Clarament, Trump, la seva família i els seus negocis rebran enormes beneficis. Un element essencial d’aquesta nova llei és que les rebaixes fiscals concedides a les empreses i a les persones adinerades són permanents; aquelles atorgades a les classes treballadora i mitjana són temporals.

Bernie Sanders, senador independent de Vermont, va declarar: “El que hem vist avui és un saqueig sense precedents del Tresor Federal. Es tracta d’una gran victòria per als contribuents de campanya adinerats, qui durant anys han donat centenars de milions de dòlars al Partit Republicà. Aquests multimilionaris obtindran una gran retallada impositiva mentre el dèficit del país augmentarà en gairebé 1,5 bilions de dòlars. Espero que tots els estatunidencs parin atenció a les paraules del president de la Cambra de Representants, Paul Ryan, i altres republicans, quan expliquen com compensaran el dèficit. [...] El que diuen és que ho faran amb retallades a la Seguretat Social i als programes Medicare i Medicaid”.

La llei impulsada per Trump atorga rebaixes fiscals permanents a empreses i persones adinerades

Ryan pràcticament havia confirmat el temor de Sanders en una entrevista de ràdio a principis de desembre: “L’any que ve haurem de tornar a parlar d’una reforma del sistema de beneficis socials, que és com s’ha d’abordar el problema del deute i el dèficit”. Reduir, eliminar o privatitzar els serveis de Seguretat Social, Medicare i Medicaid han estat pilars centrals del moviment conservador durant dècades. En retallar els ingressos fiscals federals, els republicans estan aplanant el camí per a un futur dèficit fiscal que alimentarà la seva “gihad” per a retallar aquests programes, vitals per a la població estatunidenca de classe mitjana i de sectors empobrits.

Philip Alston, relator especial de l’ONU per a la pobresa extrema i els drets humans, va emetre un incisiu informe en el qual afirma: “El paquet de reforma tributària és essencialment una aposta per a convertir els EUA en el campió mundial de la desigualtat extrema”. I va afegir: “Els EUA són, per descomptat, un dels països més rics del món. Però els seus índexs el deixen per sota de gairebé tots els altres. No importa quins siguin: mortalitat infantil, longevitat dels adults, nivell d’atenció en la salut... Els Estats Units es troba molt proper al final de la taula en tots els índexs”.

Una persona que tem morir per culpa de les retallades d’impostos és Ady Barkan, que va viatjar a Washington per oposar-se al projecte de llei. En el seu vol de retorn, va veure Jeff Flake, senador republicà d’Arizona, qui s’ha oposat a Trump en diverses qüestions. El vídeo de Barkan interrogant Flake a bord de l’avió es va tornar viral. Barkan va començar descrivint el seu recent diagnòstic d’esclerosi lateral amiotròfica (ELA), coneguda també com a malaltia de Lou Gehrig: “Fa un any estava sa. Sortia a córrer per la platja. Tinc 33 anys, tinc un fill de 18 mesos i, de cop, em van diagnosticar ELA, que té una esperança de vida de tres o quatre anys; no hi ha tractament ni es guareix. És probable que necessiti un respirador per a seguir vivint. Aquest projecte de llei fiscal probablement condueix forçosament a retallades automàtiques de 400.000 milions de dòlars, i Mick Mulvaney, de l’Oficina d’Administració i Pressupost, és el responsable de triar com s’aplicaran aquestes retallades. Ell pensa que les persones amb discapacitats són gandules. Què passarà? Què hauria de dir-li al meu fill, o què haurien de dir-li vostès al meu fill, si s’aprova la llei i es retallen els fons per a les persones discapacitades i no puc aconseguir un respirador?”.

Mentre es desenvolupava la votació, va haver-hi diverses interrupcions per part de manifestants, moltes en cadires de rodes, que corejaven: “Matin aquesta llei! No ens matin a nosaltres!”. Més tard, Barkan va tuitejar: “Anit, després de la votació al Senat, els manifestants van explicar als passadissos del Congrés les seves històries personals sobre com aquest projecte de llei els afectarà a ells i a les seves famílies. Els senadors republicans se’n reien. Això ho explica tot. No veuen la nostra humanitat”.

El destí d’Ady Barkan és incert, però hi ha una cosa que sí que és clara: ell seguirà lluitant per una societat justa i equitativa. Després del solstici d’hivern, el dia més curt i més fosc de l’any, cada dia serà més llarg, més brillant.


Article publicat al número 445 de la 'Directa'.
 

 

 

 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: