Política

"No existeix cap possibilitat d'aconseguir la independència sense sortir de la legalitat constitucional espanyola"

Des de la presó de Logronyo, Arnaldo Otegi ha contestat una extensa entrevista per a la 'Directa'. Avui, amb motiu de les eleccions catalanes, n'avancem una part.
Gari Garaialde (Bostok Photo)
27/09/2015

L’actual secretari general de Sortu i líder històric de l'esquerra abertzale Arnaldo Otegi està entre reixes a la presó de Logronyo des de l'octubre de 2009. Tanmateix, malgrat les dificultats de comunicació, ha contestat una extensa entrevista en exclusiva a la Directa. El qüestionari va sortir cap al centre penitenciari el 12 d'agost i ha arribat quan faltaven dos dies per les eleccions catalanes. Amb motiu d'aquests comicis, publiquem un avançament únicament de les respostes relacionades amb la situació política catalana. El proper número imprès de la Directa, el 393, inclourà una versió ampliada de l'entrevista i, posteriorment, la publicarem íntegrament al web.


 

L'Estat espanyol assegura que no celebrarà cap referèndum a Catalunya. És possible la independència sense desobediència?

No existeix (ni existirà previsiblement) cap possibilitat d'aconseguir la independència sense sortir de la legalitat constitucional espanyola. Tinc la impressió que els catalans ja esteu caminant en la bona direcció de sortida d'aquest hipotètic carreró. No serà fàcil (quan ho ha estat?), però ens esteu donant un grandíssim exemple de maduresa i solidesa democràtica a tots i totes. L'actual president del PNV ha dit que no té cap enveja respecte al que succeeix a Catalunya. Us confesso que jo sí... una enveja molt sana...potser és que ell no és independentista i jo sí.

El Regne Unit va permetre la celebració d'un referèndum a Escòcia el 2014. Què ens diferencia?

Jo apuntaria dues raons substancials: en primer lloc, la solidesa històrica de la identitat anglesa o de la mateixa nació anglesa. La independència d'Escòcia (que es produirà abans del que pensem) no posaria en dubte ni l'una ni l'altra. Però, en el cas de l'Estat espanyol, què seria Espanya? Quina seria la seva identitat sense Catalunya, el País Basc, Galícia, les Canàries... o, simplement, reconeixent el caràcter plurinacional de l'Estat? Com seria la nació espanyola? Com a segona raó, apuntaria la capacitat de seducció del Regne Unit, que és immensament superior a la de l'Estat espanyol (encara que també utilitzés la por en el referèndum escocès). Però la seva posició combina seducció i por. Espanya només utilitzarà la por. No sap jugar als escacs, només coneix la boxa.

"No existeix objectiu popular més antioligàrquic que els nostres projectes independentistes"

Des de la teva perspectiva, com veus el debat sobre si el procés està en mans de CDC o del poble català i aquesta dialèctica creuada on uns (CDC) i altres (Estat) corporifiquen el procés polític català en Artur Mas?

Sense conèixer al detall la situació, el que he observat ha estat un protagonisme permanent, actiu, conscient i madur de les organitzacions civils i populars en el procés independentista català. Jo no m'equivocaria en el debat: la construcció de l'Estat propi ha concitat un consens interclassista dins la societat catalana i això no només em sembla normal, sinó fonamental. Tan bon punt es construeixi l'Estat, els valors que aconsegueixin l'hegemonia en la majoria popular seran els que inclinaran la balança cap a governs que defensin les elits econòmiques o les grans majories socials.

L'esquerra estatista també manté alguna d'aquestes tesis i equipara els nacionalismes perifèrics als interessos elitistes de les respectives burgesies. Què els respondries?

Fem un exercici simple: posem els que defensem la independència al País Basc o Catalunya en una llista i, a l'altra, els que s'hi oposen: de quin costat estan les grans oligarquies catalana i basca? Les empreses de l'IBEX? Les entitats financeres? La CEOE, Foment, Confebask, CEBEK? La Conferència Episcopal, la monarquia, les oligarquies financeres, terratinents i industrials d'Andalusia, Castella, Catalunya o el País Basc sempre han apostat per la infrangible unitat d'Espanya. No existeix objectiu popular més antioligàrquic que els nostres projectes independentistes.

De moment, per a les eleccions del proper 27 de setembre, es presenta una llista, Junts pel Sí, que permetria investir Mas. Com segueixes el procés català?

Us asseguro que seguim el vostre procés amb autèntica admiració i respecte. La vostra batalla també és la nostra i tinc la impressió que no ho hem entès i que, com a poble, en no haver obert un segon front antioligàrquic al País Basc, no hem estat a l'alçada en aquest moment històric.

"Tinc la impressió que, com a poble, no hem estat a l'alçada en aquest moment històric"

Declaració unilateral d'independència amb una majoria independentista al Parlament o referèndum? O ambdues?

Resulta curiós observar que qui es va negar a un acord sobre la celebració del referèndum ara vulgui comptar vots. Parlem clar: cada dia es comporten més com el que realment són, uns autèntics tafurs del Mississipí que canvien les regles de joc a conveniència. Les dues fórmules em semblen adequades... ja sou sobirans per decidir quina o quines són les que reflecteixen d'una manera més fidel la voluntat del poble català.

Fa quinze anys, semblava que el País Basc estava més a prop de poder decidir que Catalunya. Què ha succeït a Catalunya o què no ha succeït al País Basc?

Són molts els factors que expliquen la situació, però jo en destacaria un per damunt de tots: una gran majoria popular i, probablement, com a conseqüència, una majoria de la petita burgesia i una part de la burgesia nacional han arribat a la conclusió que no existeix cap possibilitat de reforma de l'Estat espanyol en termes de reconeixement de la seva plurinacionalitat i el dret a decidir. Al nostre país, nosaltres encara no hem arribat a aquest estadi de reflexió.

 

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: