La nova llei del ‘copyright’ i la persecució dels ‘links’

Amb el pretext de protegir els drets d’autoria, el Parlament Europeu prepara una llei de 'copyright' que exigeix que els serveis web facin un seguiment sistemàtic dels continguts de la xarxa, que obre la porta a la censura corporativa i estatal

La llei de drets d’autor de la Unió Europea està desfasada de manera dolorosa i evident. Data de l’any 2001 –d’abans de l’aparició de Youtube, els smartphones o l’explosió de les xarxes socials– i, per tant, era d’esperar que arribés una reforma. Calia posar-se al dia tenint en compte les noves maneres d’informar-nos i generar continguts en l’era digital, en què la línia que separa consumidors i creadors es desdibuixa i prosperen nous models de negoci basats en la descentralització i la llibertat d’accés a la informació, enfront dels models desfasats basats en el control i la restricció. Lluny de modernitzar-se i adaptar-se a l’ecosistema d’Internet, la normativa es limita a concedir els desitjos dels grans mitjans i les grans empreses audiovisuals, que, incapaces d’aprofitar les possibilitats de les noves tecnologies, volen lleis fetes a mida per perpetuar els seus imperis, en detriment dels drets i les llibertats dels usuaris de la xarxa i en detriment del seu potencial innovador i econòmic.

/ Anduluplandu


La proposta de llei pretén obligar molts serveis d’Internet a fer un seguiment sistemàtic i massiu dels continguts pujats pels usuaris que incloguin algun tema “identificat per titulars” de drets d’autor. Una màquina de censura que faria que la majoria de memes, gifs, videocrítiques, paròdies, covers, tutorials, gameplays... desapareguessin d’Internet Aquest tipus de programari no seria capaç d’avaluar les excepcions i acabaria d’una bufada amb els nostres drets de cita, de paròdia, d’emprar continguts amb fins educatius o de recerca, entre altres; drets que permeten fer un ús lliure i legal de continguts amb drets d’autor.


El filtratge i la censura de continguts

A més, la mesura tindria conseqüències nefastes per l’economia i la competitivitat de les petites i mitjanes empreses a Internet. Gegants com Google o Twitter poden assumir els costos econòmics del desenvolupament i la implementació d’aquest programari, però els serveis i els llocs web petits que permeten la pujada de continguts als seus usuaris i no puguin assumir les despeses de desenvolupament o llicència hauran de tancar o exposar-se a responsabilitats legals.

Lluny d’adaptar-se a l’ecosistema d’Internet, la normativa es limita a concedir els desitjos dels grans mitjans de comunicació i les grans empreses audiovisuals

Encara resulta més perillós el fet que, un cop desenvolupades aquestes tecnologies, no hi ha res que impedeixi que els governs decideixin emprar-les, també, per filtrar altres tipus de continguts. Per exemple, per suprimir continguts LGBTI als països on es persegueix l’homosexualitat o per eliminar discursos contraris al règim polític establert i suprimir sàtires de personatges públics o polítics. Sense memes, no hi ha democràcia.

La proposta de llei també responsabilitza legalment els serveis d’Internet i les companyies d’allotjament web (hosting) que no hagin pres les mesures necessàries per implementar el filtratge si les pujades dels seus usuaris inclouen continguts sota drets d’autor. Per prevenir les responsabilitats legals, les companyies es veurien forçades al monitoratge agressiu i a l’eliminació preventiva de continguts, fet que convertiria la Unió Europea en la zona amb la xarxa d’Internet més restrictiva del món. Un atac sense precedents a la llibertat d’expressió i d’informació.


Amenaça a la llibertat d’enllaçar

Una versió paneuropea del nostre Cànon AEDE amenaça la llibertat d’enllaçar, l’essència de la xarxa, a la Unió Europea. La proposta, també coneguda com a Ancillary Copyright o LinkTax, crea un nou dret d’autor de vint anys de durada per als editors de premsa, que obligaria els serveis en línia a pagar-los una taxa per compartir enllaços als seus continguts acompanyats d’un fragment informatiu del contingut enllaçat. D’aquesta manera, la Comissió Europea, sensible a la pressió dels imperis comunicatius en declivi, cedeix als seus desitjos amb una llei feta a mida que fa els ulls grossos als lamentables resultats de la implantació de mesures com aquesta a Alemanya i a l’Estat espanyol. Una llei injustificada, desproporcionada, destinada al fracàs i absurda.

L’argument dels grans mitjans tradicionals és que hi ha serveis o llocs web –que van des de models com el de Menéame fins a Google News– que fan un recull d’enllaços a notícies de diferents fonts amb petits fragments dels seus continguts que atrauen usuaris que altrament visitarien directament les seves pàgines de premsa digital i, per tant, fan que perdin visites i ingressos de publicitat.

Gegants com Google o Twitter poden assumir els costos econòmics de la implementació d’aquest programari, però alguns serveis i llocs web petits es veuran obligats a tancar

A l’Estat espanyol, la realitat –segons un estudi [1] encarregat per l’Associació Espanyola d’Editorials de Publicacions Periòdiques sobre els resultats del Cànon AEDE– és que, a la pràctica, aquest efecte substitutiu es veu sobradament compensat pel nombre de visites que els agregadors de notícies dirigeixen cap als mitjans de premsa.

El Cànon AEDE ha estat responsable del tancament de Google News i de molts altres serveis i pàgines web de notícies. Mesures com aquesta perjudiquen la diversitat de premsa i, sobretot, afecten els nous mitjans digitals menys coneguts, que, amb aquests serveis i agregadors de notícies, tenen la possibilitat de competir amb els grans mitjans de tu a tu.

La proposta de la Unió Europea va molt més enllà, ja que no es limita als agregadors de notícies. Tot i que la creixent impopularitat de la LinkTax ha empès alguns grans mitjans a declarar que la mesura no va dirigida a les xarxes socials, la realitat és que la definició vaga i àmplia de la proposta fa que la taxa a l’enllaç pugui afectar la majoria de pàgines, xarxes socials i aplicacions de missatgeria que, quan comparteixen un enllaç, generen automàticament un petit resum del contingut. Aquesta indeterminació crea un marc d’inseguretat jurídica molt perjudicial per a la innovació, l’economia i les llibertats dels usuaris. Les demandes dels grans mitjans resulten encara més absurdes si tenim en compte que, tècnicament, ells mateixos podrien evitar –de manera molt senzilla– la indexació dels seus continguts a pàgines i serveis de notícies.

El cànon a l’enllaç i el filtre de continguts fragmenten més el mercat europeu, el perjudiquen i, sobretot, violen els drets fonamentals d’accés a la informació

Cal donar suport als models de negoci i finançament que permetin un periodisme de qualitat i sostenible en l’era digital, però la solució d’aquests reptes no pot passar per la creació de nous privilegis desproporcionats que soscavin la llibertat i la diversitat d’informació i expressió i la mateixa estructura d’Internet. Gràcies a la feina que hem fet organitzacions de defensa dels drets i les llibertats a Internet i al suport de la ciutadania, aquest any 2016 hem aconseguit mantenir la neutralitat de la xarxa a Europa [2] i impedir que proveïdors d’Internet facin negoci discriminant la teva connexió a Internet.


Un repte per a l’any vinent

L’any 2017 comença la lluita per aconseguir una reforma justa i equilibrada del copyright a la Unió Europea que tingui en compte i avaluï totes les parts interessades, incloent la ciutadania, els usuaris, els autors i creadors, els consumidors i prosumidors, les empreses innovadores... i no només les entitats de gestió, les empreses audiovisuals, els grans mitjans i els mateixos actors de sempre.

La Comissió Europea intenta solucionar els problemes de disminució de beneficis d’unes elits empresarials desfasades a cop de copyright, ignorant la realitat de l’economia global canviant i les pràctiques i les demandes d’usuaris i consumidors. La reforma proposada falla en l’objectiu inicial d’acostar la Unió Europea a un mercat únic digital. El cànon a l’enllaç i el filtre de continguts fragmenten més el mercat europeu, el perjudiquen i, sobretot, violen els drets fonamentals d’accés a la informació, la comunicació i la privacitat.

El 2017 comença la lluita per aconseguir una reforma justa i equilibrada del 'copyright' a la Unió Europea que tingui en compte i avaluï totes les parts interessades

El Parlament Europeu haurà de votar la proposta de la Comissió durant la pròxima primavera probablement. Diverses organitzacions ja estem preparant esmenes per aturar l’aberració que suposa la màquina de censura i la taxa a l’enllaç i demanar una reforma del copyright en positiu [3], que harmonitzi a l’alça les llibertats d’emprar obres subjectes a copyright quan no es perjudica el seu autor (les “excepcions i limitacions del copyright”), presents a tota la Unió Europea.

La pressió ciutadana sobre els nostres representants electes és la clau –com ho va ser per salvar la neutralitat de la xarxa– perquè el 2017 pugui ser recordat com l’any que el copyright no va poder mutilar Internet.

(1) Impacte del Nou Article 32.2 de la Llei de Propietat Intel·lectual - Informe per a l’Associació Espanyola d’Editorials de Publicacions Periòdiques
(2) Internet wins: La neutralitat de la xarxa guanya a Europa (per Xnet)
(3) Agenda Positiva: Reforma de la llei de drets d’autor pel desenvolupament sostenible de la cultura en el segle XXI (per Xnet)

 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: