La pau no arriba a Altsasu

Cinc anys després de la fi de l’activitat armada d’ETA, el desplegament de la Guàrdia Civil a la vall de Sakana (Navarra) es manté inamovible, malgrat el rebuig de la població als controls i les identificacions

Altsasu és la capital de Sakana, una vall situada al nord-oest de Navarra, encaixada entre les serralades d’Aralar i Urbasa, tocant Guipúscoa i Àlaba. Zona tradicionalment rural, però alhora un dels focus industrials de Navarra, té una dilatada història de lluites tant en el camp nacional com en el laboral. Herri Batasuna, la històrica marca de l’esquerra abertzale, va néixer a Altsasu un 24 d’octubre de 1977. A més de molta història, la localitat té dues casernes, una de la Guàrdia Civil i una altra de la Policia Foral. No està malament per un poble de 7.500 habitants.

Una patrulla de la Guàrdia Civil creua la manifestació contra l’ocupació policial a Altsasu


El 16 d’octubre passat, dos veïns van ser detinguts sota l’acusació d’haver agredit dos guàrdies civils durant la matinada. Aleshores, va començar la cursa per condemnar els fets: la delegació del govern espanyol va parlar de linxament per part d’una cinquantena de persones, el mateix institut armat va denunciar una emboscada, Mariano Rajoy va assegurar que el crim no quedaria impune, associacions de víctimes d’ETA van sortir a denunciar l’atac terrorista i els noticiaris van parlar un dia sí l’altre també de l’odi ancestral de la gent d’Altsasu a la Guàrdia Civil.

L’esperpent va arribar a punts com dir –falsament– que un dels agredits havia rescatat un exmembre d’ETA d’una tempesta de neu l’hivern passat; o a límits com la concentració convocada a Pamplona per una plataforma veïnal de Berriozar per protestar pels fets ocorreguts... a Altsasu. Una concentració, per cert, durant la qual es van poder sentir lemes com ¿Dónde están las feministas?, en referència a la suposada agressió que van patir les parelles dels guàrdies civils. Cal destacar que l’última vegada que un guàrdia civil va saltar als titulars navarresos va ser a les festes dels sanfermines, quan un agent i quatre amics seus (un d’ells militar) van violar brutalment una noia. Els cinc són a la presó.


Versions contradictòries

La versió oficial d’una turba d’energúmens que ataca i colpeja dos guàrdies civils indefensos, però, va topar amb la realitat. La suposada pallissa va acabar amb un magre comunicat de lesions: un turmell trencat. A poc a poc, es van conèixer més detalls: la declaració de la parella del tinent agredit davant la Policia Foral parla d’una baralla entre prop de sis persones a la sortida d’un bar. Res a veure amb la versió difosa inicialment. El tinent també havia d’anar a declarar davant la policia autonòmica, però va demanar posposar-ho per poder atendre la visita del director general de la Guàrdia Civil, Arsenio Fernández de Mesa. Acabada la visita, va decidir que millor que no, que declararia davant el seu propi cos policial.

Tot i així, l’informe que la Guàrdia Civil va enviar al jutjat d’instrucció numero 3 d’Iruñea tampoc no parlava de l’agressió massiva denunciada públicament ni denunciava els detinguts per delictes de terrorisme (sí que ho va fer per delictes d’odi). La fiscalia, sempre un pas més enllà, va ignorar l’informe de la mateixa Guàrdia Civil i va demanar a l’Audiència Nacional espanyola que investigués el cas perquè hi continuava veient delictes de terrorisme. La jutgessa d’Iruñea ha demanat la competència per instruir el cas, però l’última paraula la té el tribunal madrileny.


Una vall ‘sota control’

L’intent d’elevar a categoria política el que cada vegada s’assembla més a una simple baralla de bar ha tingut com a contrapart la mobilització del veïnat d’Altsasu, que el cap de setmana següent va sortir als carrers per denunciar el que considera “un muntatge policial més” i denunciar el constant “setge” al qual la Guàrdia Civil té sotmesa la localitat. Fa anys que el rebuig davant la presència desmesurada de forces de seguretat a la vall s’articula a través de plataformes com Ospa Mugimendua (Moviment Fora d’aquí), que elabora estadístiques, per exemple, de la quantitat de controls policials que pateix la població. Tan sols durant el primer trimestre de 2016, es van efectuar més de cent dispositius, amb policies fortament armats, escorcolls i identificacions. Més d’un operatiu per dia.

Amb el calendari a la mà, tot pren un nou sentit. Exactament cinc anys abans que la baralla d’Altsasu es convertís en notícia, la comunitat internacional escrivia el guió per la pau al País Basc amb la Declaració d’Aiete. Tres dies després, ETA aportava el seu tros de pau anunciant el cessament definitiu de l’activitat armada. Cinc anys més tard, però, la pau continua sent incompleta per incompareixença de l’altra part. O més aviat el contrari: el desplegament policial gegantí al País Basc justificat amb el conflicte es manté igual i converteix el país en el territori amb la ràtio de policies per habitant més alta de tot Europa. Quasi set policies per cada mil habitants, tot i que la recomanació europea és que en siguin dos. 

 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: