La petjada dels mòbils, un pas més enllà de Snowden

Els cossos policials poden accedir a les nostres trucades telefòniques i els nostres serveis de missatgeria, però també a la geolocalització dels nostres aparells. Els nostres passos deixen empremta digital
17/05/2016

Al programa de televisió El objetivo, l’extècnic de la CIA Edward Snowden va fer una denúncia: a l’Estat espanyol, “cada vegada que algú envia un missatge de text, fa una trucada o visita un web, es genera un registre”. Són milers de milions de registres generats automàticament i que les companyies telefòniques tenen a disposició del govern de torn. Quan, qui i a qui es fa la trucada, què diuen els nostres missatges de text, quines pàgines web visitem... Però el més preocupant de tot, quin recorregut fem cada dia des que ens aixequem fins que anem a dormir. Tot això queda registrat als ordinadors centrals de Telefónica, Orange, Vodafone i Yoigo (Xfera), les quatre companyies amb xarxa pròpia que operen a l’Estat. Si portes un telèfon mòbil al damunt, els teus moviments són captats i arxivats. Les dades es posen a disposició del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) i de quatre cossos policials autoritzats: la Guàrdia Civil, el Cos Nacional de Policia espanyola (CNP), els Mossos d’Esquadra i l’Ertzaintza.

Amb l’ús dels telèfons mòbils, es generen automàticament milers de milions de registres que s’emmagatzemen i es posen a disposició dels governs
Amb l’ús dels telèfons mòbils, es generen automàticament milers de milions de registres que s’emmagatzemen i es posen a disposició dels governs

 

La Directiva 2006/24/CE del Parlament Europeu va possibilitar que els països membres de la Unió Europea despleguessin una legislació permissiva amb aquestes pràctiques. L’any 2007, l’Estat espanyol va aprovar una llei de conservació de dades relatives a les comunicacions electròniques i a les xarxes públiques de comunicacions. Al llarg d’aquesta dècada, hem fet un salt vertiginós en relació amb les comunicacions sense fils (al món, actualment, hi ha 28.000 milions de línies de telefonia mòbil en funcionament, una mitjana de quatre per persona). El que en un principi era l’emmagatzematge d’SMS i tarificacions de trucades entrants i sortints, avui dia, ha esdevingut una allau contínua de dades de connexió i transmissió. Cada vegada que apareix un double-check de confirmació de missatge entrant o sortint a les aplicacions Whatsapp o Telegram, es genera un arxiu amb informació sobre la nostra ubicació física.

El recorregut que fem cada dia queda registrat als ordinadors centrals de Telefónica, Orange, Vodafone i Yoigo (Xfera), les quatre companyies amb xarxa pròpia que operen a l’Estat

El mecanisme és aparentment senzill. El nostre telèfon mòbil té la capacitat de cercar cobertura constantment i intenta localitzar el repetidor més proper. Quan s’estableix connexió entre l’aparell i l’antena, totes les tasques pendents s’executen: missatges entrants, missatges sortints, avís de trucades perdudes, etcètera. Els serveis de missatgeria, els jocs en línia, els plànols d’ubicació i el conjunt d’aplicacions instal·lades als terminals d’última generació han fet que aquesta relació entre mòbil i antena sigui permanent. Cada deu segons, cada cinc segons, es pot produir un contacte. De retruc, es genera un arxiu amb dades referents a l’emissora, la receptora, la durada de la transmissió i la ubicació física de l’aparell. Quan ens movem pels carrers d’una ciutat, automàticament, ens connectem a les antenes: en pocs segons de diferència, podem interactuar amb dos, tres o més repetidors. Amb els arxius que generen tres d’aquests repetidors, es pot determinar la nostra posició amb un grau de precisió elevat. És el que es coneix com a triangulació.

/PAU FABREGAT
/PAU FABREGAT

 

La densitat de repetidors d’un municipi determinarà el marge d’error en metres de la nostra posició física sobre el terreny. En una ciutat com Barcelona, podem estar parlant de marges d’error inferiors als cinc metres. El grau de control més elevat es dóna a Ciutat Vella (Barcelona), on, segons dades de la Secretaria d’Estat de Telecomunicacions i per a la Societat de la Informació, hi ha 173 repetidors en funcionament. A la vila de Gràcia, són 64; al barri de Sants, 21. La ciutat de Sabadell en té 58, a Vic n’hi ha 29, a Manresa són 21 i a Ripoll sumen 9. Municipis com Bétera i Manacor –amb una superfície semblant a la del districte de Ciutat Vella de Barcelona– compten amb 13 i 15 repetidors, respectivament. La menor densitat d’antenes incrementa el marge d’error de la geolocalització.

Dos anys sense dret a la intimitat

Una excursió a Montserrat, un sopar amb amigues a la Barceloneta, una ruta en bicicleta pel delta de l’Ebre, l’assistència a una mesquita, un gimnàs o una assemblea veïnal a Benimaclet. Qualsevol desplaçament amb un telèfon mòbil a la butxaca queda enregistrat i arxivat. Per a les policies, és interessant saber què fem individualment, però encara ho és més saber què fem col·lectivament. El creuament de dades de diferents usuàries de telefonia mòbil suposa una informació valuosa. Desenes de punts sobre un plànol poden indicar la celebració d’una assemblea, una concentració, una reunió de l’executiva d’una formació política, etcètera. El moviment dels punts –en confluència o en dispersió– també afegeix informació extra sobre un acte, sobre si comença o finalitza, per exemple.

Qualsevol desplaçament amb un telèfon mòbil a la butxaca queda arxivat. Per a les policies, és interessant saber què fem individualment i col·lectivament

Les companyies de telefonia poden consultar les dades en temps real, però també reconstruir el nostre passat. La normativa europea ordena l’emmagatzematge dels arxius generats durant dos anys. Si no són reclamats per cap cos policial, podran ser destruïts. Si les dades són transvasades als arxius policials, en canvi, no es contempla una forquilla temporal obligatòria per a la seva eliminació. Jazztel o Pepephone, companyies sense xarxa de repetidors pròpia, no estan exemptes d’aquest espionatge perquè subarrenden els repetidors a les grans operadores. Una part dels arxius amb la nostra geolocalització també és emmagatzemada per les companyies propietàries de les aplicacions que tenim instal·lades al telèfon mòbil.

 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: