Territori

Rajoy ofereix barra lliure a les promotores per danyar el medi ambient

Una llei impulsa la creació dels bancs de conservació, un instrument que mercantilitza la conservació de la natura
Robert Bonet
08/10/2014

La conservació del medi ambient no és una de les prioritats del govern espanyol. L'executiu presidit per Mariano Rajoy ja ho va evidenciar amb l'aprovació, el mes d'abril, de la llei de costes –que, entre altres aspectes, rebaixa la franja protegida del litoral– i ara ho torna a posar de manifest amb la creació dels bancs de conservació, un instrument molt controvertit que legitima els impactes ambientals comesos per un projecte, com pot ser la construcció d'una carretera o un edifici. Amb el nou sistema, les promotores podran compensar el dany comès al medi en un altre lloc. Els bancs de conservació, que existeixen als Estats Units des dels anys 80 i gairebé no tenen precedents a Europa, són una de les novetats que incorpora la llei d'avaluació ambiental aprovada fa unes setmanes per l'executiu estatal i també validada pel Congrés. A la normativa, només li falta superar el tràmit del Senat –on el PP compta amb majoria absoluta– per convertir-se en realitat, cosa que –amb tota seguretat– arribarà abans d'acabar l'any.

El funcionament dels bancs serà el següent. Per una banda, hi ha empreses o particulars que es dediquen a fer treballs ambientals –com ara reforestar un bosc després d'un incendi o recuperar una espècie en perill– que suposen la millora o la creació d'actius naturals. La millora s'inscriu en un registre controlat pel Ministeri de Medi Ambient i es monetaritza en forma de crèdits ambientals. Els títols seran oferts al mercat lliure, on les promotores de projectes que tenen impacte sobre el medi els podran adquirir per compensar el dany que hagin comès a la natura. L'administració serà qui establirà el nombre de crèdits que hauran de comprar les promotores per legitimar els seus projectes, però el mercat serà qui en fixarà preu.

L'administració serà qui establirà el nombre de crèdits que hauran de comprar les promotores, però el mercat serà qui en fixarà el preu

Es tracta d'un mecanisme molt similar al mercat internacional d'emissions de diòxid de carboni, segons el qual les empreses que contaminen per sobre del seu límit han de comprar crèdits d'emissió a aquelles que no arriben al topall assignat. El preu d'aquests crèdits s'ha desplomat els darrers anys i, si el 2008 una tona de diòxid de carboni costava 30 euros, ara només en val 3. Així doncs, a moltes companyies, els resulta més barat mantenir uns nivells alts de contaminació i pagar per superar el màxim que tenen establert que no pas aplicar mesures que contribueixin a reduir les emissions. I, òbviament, amb els bancs de conservació, es corre el mateix risc, fins al punt que les principals organitzacions ecologistes de l'Estat espanyol consideren que només és un instrument per aplanar el camí al desenvolupament de projectes de gran impacte ambiental.

 

Mercantilització del medi

El Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, encapçalat per Miguel Arias Cañete, defensa els bancs de conservació amb l'argument que permetran donar ús a una “bossa de diners molt important”, que contribuirà a la creació d'ocupació i a fixar població al món rural. L'executiu afegeix que també faran possible “reparar” els impactes de nombrosos projectes que, fins ara, difícilment eren compensats. De fet, un treball del Centre d'Estudis i Experimentació d'Obres Públiques (Cedex) especifica que, a l'Estat, entre 1990 i 2011, no es van aplicar o es van dissenyar i posar en marxa incorrectament les mesures compensatòries. La defensa del projecte que fa el govern de Rajoy contrasta amb la crítica total de les entitats i les formacions ecologistes.

Laia Ortiz, diputada d'ICV al Congrés, en una entrevista telefònica amb la Directa, subratlla que aquests bancs suposen la “mercantilització completa de les polítiques de conservació de la biodiversitat i dels hàbitats” i sentencia que es passa del principi “qui contamina, paga” a “qui pot pagar, tindrà dret a contaminar”. ICV, a través del grup Esquerra Plural de la cambra baixa, va presentar una esmena a la totalitat a la llei d'avaluació ambiental, com també van fer el PSOE, CiU i el BNG. La majoria absoluta del PP, però, les va tombar.

Els bancs de conservació existeixen als Estats Units des dels anys 80 i gairebé no tenen precedents a Europa

En unes declaracions a aquesta revista, Mario Rodríguez, director executiu de Greenpeace Espanya, afegeix que, per a la promotora, “és com una butlla perquè pot pagar i cometre qualsevol barbaritat ambiental. A més, hi pot guanyar a nivell d'imatge perquè pot vendre que contribueix a la restauració d'un espai natural”. En aquest sentit, diverses de les fonts consultades alerten que les més interessades que es duguin a terme projectes agressius amb el medi seran les empreses o particulars que hagin fet treballs de millora d'un territori. Jaume Grau, responsable de l'àrea de natura d'Ecologistes en Acció de Catalunya, opina que la mercantilització del medi ambient associada als bancs de conservació és “escandalosa” i denuncia que es “posa preu a la vida”. “Quan entri en funcionament, carregar-te el niu d'una àguila imperial o un ecosistema per a l'ós bru valdrà X diners”, lamenta.

 

Compensació difícil

La versió governamental diu que els bancs de conservació garantiran el “manteniment net” del valor natural, atès que els efectes negatius que s'ocasionin seran equilibrats per les accions positives que es duguin a terme en una àrea diferent. Però Mario Rodríguez i Jaume Grau no ho veuen factible. El dirigent de Greenpeace considera que el “balanç net pot ser neutre en termes monetaris, però en cap cas ambientals. Com es comptabilitza el dany al medi? Si faig malbé una zona boscosa per construir una carretera i recupero una espai forestal en un altre lloc, el dany provocat ja és irreversible”.

El responsable d'Ecologistes en Acció, per la seva part, exposa que és “gairebé impossible avaluar tots els ítems d'un ecosistema, perquè no només s'han de tenir en compte les espècies, sinó també les relacions amb el seu entorn físic”. Grau il·lustra les dificultats que la compensació sigui equiparable amb un exemple prou gràfic: “Si es carreguen una zona humida del delta del Llobregat i la compensen fent-ne una al costat de Vilafranca, qui ens garanteix que el nou espai es conservarà a llarg termini, igual que l'ecosistema que s'ha destrossat i portava milers d'anys al territori?”.

 

Facilitats a les promotores

Més enllà dels bancs de conservació, la llei d'avaluació ambiental que s'aprovarà definitivament al Senat les properes setmanes té altres aspectes que provoquen alarma entre els sectors ecologistes. La diputada Laia Ortiz afirma que permetrà cometre “barrabassades mediambientals” perquè agilitza els tràmits de les avaluacions d'impacte ambiental sense aportar més garanties i restringeix la informació i la participació de la ciutadania. “El que fa és donar més facilitats als promotors”, conclou. Com a alternativa, la dirigent ecosocialista destaca que la “responsabilitat” de les administracions és “vetllar per protegir el medi ambient” i que la conservació no pot estar sotmesa a un “lliure mercat”.

Mario Rodríguez considera que hi ha certs impactes al medi que han d'estar “prohibits”, mentre que d'altres han de suposar un “cost econòmic” tan elevat per a les promotores que dissuadeixi de tirar endavant determinats projectes. El director executiu de Greenpeace també defensa la implicació de la societat en la conservació a través de la custòdia del territori, és a dir, amb l'adquisició d'un determinat espai per garantir-ne la protecció, com es va fer a Mallorca durant els anys vuitanta amb la finca de la Trapa, a Andratx, que gestiona el GOB. Jaume Grau conclou que “està demostradíssim que és més econòmic i rendible mantenir un ecosistema ben conservat que no pas patir les conseqüències de la destrucció del medi ambient en un futur”. Però, enèsim aprofundiment del model neoliberal, el PP ha decidit col·locar el cartell en venda als espais naturals i obrir la porta a nous nínxols de negoci per al gran capital. De moment, ja hi ha grans consultories –com Deloitte– que aboquen molts recursos a empreses amb experiència en la restauració ambiental.

 

Una forta implantació als EUA

A tot el planeta, hi ha prop de 540 bancs de conservació. La immensa majoria –més de 400– es localitzen als Estats Units i Austràlia és el segon país que n'acumula més. Entre els països europeus, Alemanya els va incorporar el 2002 i França i el Regne Unit compten únicament amb experiències pilot. Als EUA, els bancs de conservació existeixen a 37 dels 56 estats i, segons dades de l'ONG Forest Trends, han protegit 182.108 hectàrees de territori i generen un mercat anual de més de 1.600 milions d'euros. El valor dels crèdits generats per aquests bancs ha oscil·lat entre els 2.215 i els 443.000 euros. Les seves defensores al·leguen que, en comptes de penalitzar qui comet un dany al medi ambient, ofereixen un incentiu econòmic per a la seva conservació, un argument que, als Estats Units, no comparteixen els grups ecologistes més crítics.

 

[Article publicat a la DIRECTA número 338. T'hi pots subscriure o aconseguir-la als punts de venda].

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: