Telecomunicacions basades en els comuns

Guifi.net ofereix una alternativa als serveis d’accés a Internet convencionals: una xarxa de banda ampla lliure, oberta i neutral que es vertebra a través de la interconnexió entre les seves usuàries
21/03/2016

Fa més de deu anys, en algunes zones rurals d’Osona, on les grans operadores de telecomunicacions no oferien cap tipus de cobertura, es va començar a establir una xarxa de comunicacions a base de comuns: cada masia aïllada pagava la seva pròpia antena per anar creant un teixit d’interconnexions.

Les petites comunitats i barris poden organitzar xarxes de telecomunicació pròpies / BRAIS G. ROUCO
 

El resultat, Guifi.net, es considera la xarxa comunitària més gran del món amb diferència i, des de fa temps, és reconegut per la Comissió Europea pel seu model de gestió i inversió. Encara que aquest projecte sigui molt pragmàtic en les seves ambicions, ens recorda que hi ha un model econòmic alternatiu a la gestió privada, tan característica en el sector de les telecomunicacions.

 

Diferències amb les telecomunicacions ‘mainstream’

Avui en dia, es podrien diferenciar tres possibles models de gestió pel que fa a infraestructures de telecomunicacions: estatal, privada i de comuns. En el primer model, l’Estat ho coordina tot, com els antics monopolis estatals dels serveis telefònics. El segon, que va substituir el primer, confia que les companyies privades ofereixen el producte al millor preu quan competeixen en el lliure mercat. Actualment, és el sistema dominant dins el sector, però hi ha molts interrogants pel que fa a l’eficiència de costos d’aquest model: cada companyia té la seva xarxa de fibres òptiques i de telefonia mòbil i això provoca un sobrecost enorme i innecessari. El model també tendeix a la creació d’estructures de gestió opaques, fortament jerarquitzades i menys eficients. A més, genera condicions laborals o mediambientals negatives per a la societat. Un tercer model de gestió és el dels comuns, on s’ha de situar Guifi.net.

Guifi.net, es considera la xarxa comunitària més gran del món amb diferència i, des de fa temps, és reconeguda per la Comissió Europea pel seu model de gestió i inversió

“El sistema de gestió de recursos en comuns existeix des que l’ésser humà es va fer sedentari. En si mateix, no té res de revolucionari”, ens explica Roger Baig, treballador de la Fundació Guifi.net i investigador a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). “En moltes civilitzacions, per construir el sistema de regadiu amb conductes d’aigua, cada agricultor era responsable de la seva part del rec, però, a la vegada, els uns depenien dels altres perquè la infraestructura era utilitzada per tothom, era de profit comú, de comuns. El model de desenvolupament i gestió de les telecomunicacions que fa Guifi.net va en la mateixa línia. Cada usuari és propietari i responsable de la seva part de la xarxa; a la vegada, tothom en depèn”, afirma. És tot un canvi de paradigma en relació amb la lògica de l’economia del lliure mercat. En la lògica de la gestió de comuns, no es crea l’activitat perquè l’amo de la infraestructura rebi uns beneficis: l’activitat està pensada perquè tothom pugui participar a la xarxa de manera lliure, oberta i neutra.

El 2008, el projecte va crear una fundació per regular, facilitar o organitzar la participació de cada persona, de cada organització i de cada empresa a l’estructura

Guifi.net s’ha d’entendre com un projecte col·lectiu i participatiu per a la creació d’una infraestructura bàsica “de la gent, amb la gent i per a la gent”, amb una autèntica visió democràtica de fons. El 2008, el projecte va crear una fundació per regular, facilitar i organitzar la participació de cada persona, organització o empresa a l’estructura comuna, per eixamplar i millorar la xarxa. “De la mateixa manera que el pagès de la comunitat construeix la seva part del rec per on passa l’aigua, amb Guifi.net, el ciutadà construeix un node a la teulada (o podria continuar el cable de fibra òptica) per on passen bits”, exemplifica Baig.

La connexió de cada llar es pot convertir en un node de la xarxa / BRAIS G. ROUCO

“Els avantatges, comparats amb el sistema actual privat, són aclaparadors”, comenta Roger Pueyo, també treballador de la Fundació Guifi.net i investigador a la UPC. “En primer lloc, el sistema és molt més econòmic, per l’eficiència del model de gestió i per l’absència de motius lucratius. No es vol fer negoci en el sentit de l’economia liberal, es vol crear un servei”, afirma. Pueyo destaca un altre avantatge: “El model de gestió distribuïda garanteix molt millor la privacitat de les dades, que es queden en un nivell local. Això dificulta l’enregistrament massiu d’informació. I la possibilitat d’utilitzar software i hardware lliure evita la introducció de portes del darrere perquè algú faci de Gran Germà”.

Com funciona la xarxa?

Oriol Rico es va apuntar a Guifi.net el 2015. Es va comprar una antena, la va posar a la teulada del seu pis del barri de Sants de Barcelona i va instal·lar el firmware. Tot i això, els servei no va funcionar de seguida. “Recordo que ja eren les deu de la nit i vaig comentar el problema per la llista de correus de la meva zona. De seguida, algú em va ajudar explicant-me els passos que havia de fer perquè funcionés. És el més significatiu de la filosofia de Guifi.net: darrere dels trastos de l’electrònica, hi ha persones”, explica.

A una mena de tallers de reparacions, GuifiLab, les persones sense gaires coneixements poden fer consultes a les membres amb més experiència

La gent que forma part de la xarxa es pot trobar cada setmana en una zona diferent de Barcelona o en altres parts del territori per ajudar-se amb els diferents dubtes que sorgeixen o parlar de noves evolucions. En una mena de tallers de reparacions, GuifiLab, les persones sense gaires coneixements poden fer consultes a membres amb més experiència. Rico explica que li encanta orientar les nouvingudes per ajudar-les, però també perquè això beneficia el projecte i, indirectament, el beneficia a ell mateix: “Com més antenes o connexions amb fibra hi hagi, més ràpida i estable serà la xarxa perquè hi haurà més camins per accedir a la sortida d’Internet”.

A Guifi.net, hi conviuen els sistemes de connexió sense fils –més flexibles, assequibles i fàcils d’instal·lar– i el cablejat de fibra òptica. Aquest últim sistema és més estable, però també més difícil de desplegar i, a més, necessita més permisos administratius. En aquest moment, hi ha 30.000 nodes o punts de connexió operatius a Catalunya. També hi ha més de 500 usuàries de fibra òptica en algunes zones rurals.

Actualment, hi ha 30.000 nodes o punts de connexió operatius a Catalunya. També hi ha més de 500 usuàries de fibra òptica en algunes zones rurals

Tota la infraestructura permet molt més que l’accés a Internet. Es poden connectar discs durs (que poden fer de núvol d’una comunitat amb garanties de seguretat de dades), càmeres i sensors de tot tipus, que es poden consultar en qualsevol moment. Comptar amb una infraestructura lliure i oberta amplia el ventall d’opcions, mentre que les xarxes privades generen dinàmiques de dependència i limitacions tècniques.

-----------------------

Moltes petites xarxes locals interconnectades

Estem davant un canvi important del mercat de les telecomunicacions? Es podria organitzar aquesta activitat seguint el model de comuns a una escala més gran? Tècnicament i legalment, és perfectament factible. Un sol cable de fibra té la capacitat de transportar el trànsit de dades de tot Catalunya i molt més; i el cost del cable és d’un euro el metre. El model de negoci que han imposat les companyies de telecomunicacions és una mina d’or basada en una relació desproporcionada entre el cost real del servei i el preu que paguen les usuàries. Una clienta que paga 40 euros cada mes per tenir accés a Internet podria tenir un servei més complet, més sostenible, més segur i més ràpid –entre d’altres consideracions– per molt menys de vint euros mensuals.

Wouter Tebbens, cofundador i director del Freeknowledge Institute, amb seu a Amsterdam, explica que les petites comunitats, poblacions o barris poden organitzar perfectament la seva petita xarxa d’Internet. “N’existeixen a diferents ciutats europees. Un grup de vint persones pot reunir els diners per fer la connexió amb fibra òptica i la inversió es pot amortitzar en un any o dos”. La diferència que té Catalunya amb Guifi.net, segons l’holandès, és que funciona “a més gran escala i també dóna oportunitats de negoci dins d’una estructura de comuns democràtica”. Hi ha empreses amb més de vint treballadores que donen servei a milers de persones de Guifi.net. El model de comuns pot dinamitzar l’economia en general creant serveis sobre la xarxa, però basant-se en valors com la democràcia, la transparència i la sostenibilitat.

 

 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: