Trencant fronteres territorials i sexuals

Organitzacions com SICAR o l’Instituto para las Mujeres en la Migración denuncien i combaten l’impacte de fronteres i murs en la sexualització de dones migrades de Mèxic i Catalunya
09/01/2018

Quan fem d’allò desconegut una amenaça cap als nostres valors, a més de quelcom exòtic, és molt més fàcil exercir-hi la força. Aquesta podria ser una de les causes que provoquen que el 60% de les dones migrants pateixin violència quan travessen la frontera entre Mèxic i els Estats Units, segons les últimes dades d’Amnistia Internacional, publicades l’any 2014. Segons Anna Casaglia, investigadora experta en l’anàlisi de fronteres i conflicte, “la migració no és un acte de violència, sinó el resultat de l’existència de les fronteres. La violència és la frontera en si mateixa”. Respecte a aquesta doble violència, afegeix que, “si et vols moure però l’única manera que tens és a partir d’un sistema il·legal, probablement et converteixes en una víctima”, remarca l’experta.

Il·lustració per a la investigació de CEAR-Euskadi: ‘Refugiadas: la trata con fines de explotación sexual en el contexto de cierre y militarización de fronteras’ / SEÑORA MILTON

 

Tot i que és molt difícil encertar la xifra, l’Organització Internacional del Treball (OIT) estima que 21 milions de persones són víctimes d’explotació laboral i tràfic arreu del món. La meitat són dones i nenes. Segons l’OIT, l’afer genera prop de 136.000 milions d’euros a l’any en beneficis il·legals, i ja és el segon negoci més lucratiu del món.

Rosa Cendón, coordinadora a Catalunya del Programa d’atenció integral a dones víctimes de tràfic de persones (SICAR) afirma que, “a diferència dels homes –que són captats per convertir-se en delinqüents i perpetrar el contraban de persones, un fet que dificulta l’extinció del fenomen– a les dones i les nenes els afecta de forma diferent la violència que puguen enfrontar en travessar una frontera, ja que són més vulnerables a l’explotació sexual”.


No només separen territoris

Als estudis elaborats sobre separacions territorials a finals dels anys 90, just després de la caiguda del mur de Berlín (9 de novembre de 1989), hi havia la creença d’apostar per un món globalitzat sense fronteres. Aquesta hipòtesi va quedar en una il·lusió ràpidament, ja que els anys següents es van construir nombrosos murs de separació i tanques frontereres com la de Mèxic i els Estats Units (1993), la tanca de Ceuta i Melilla (1996) o la muralla israeliana de Cisjordània (2002).

Amb la intenció de reconceptualitzar les fronteres i deixar de parlar-ne com si fossin línies a la sorra, es va començar a considerar com aquests murs afectaven el dia a dia de les persones. “La seguretat i el control eren crucials, però també altres assumptes que són molt importants en la construcció dels imaginaris relacionats de la nostra identitat en vers la de l’altra”, remarca Casaglia. I afegeix que “la frontera és a tot arreu, no és només allò que intentes creuar”. Per això, “algunes representacions de la frontera poden incidir encara més en aquest discurs del ‘nosaltres contra ells’, així com en el poder exercit a la frontera mateixa”, conclou la investigadora.


Pornografia a la frontera entre Mèxic i els Estats Units

La sexualització de les dones migrants ha arribat fins al punt que hi ha pornografia sobre dones llatines que són violades per la patrulla de la frontera dels EUA mentre intenten creuar el mur que separa Mèxic del veí del nord. La trama principal, revela Casaglia, comença amb els agents nord-americans, sempre homes, vigilant la frontera en el desert i atrapant migrants que estan creuant-la il·legalment. “Tots els vídeos representen el mateix tipus de negociació, amb la idea clara d’una frontera amb un paisatge sabàtic, un lloc on no només creues un mur, sinó que creues els teus propis límits”, afirma. Puntualitza que aquestes peces audiovisuals, difoses principalment per la productora Mofos, tendeixen a l’orientalisme de l’altre, concepte definit per l’activista palestí-nord-americà Edward Said, que consisteix en una sèrie de falsos prejudicis de les actituds occidentals respecte a l’orient.

Existeix pornografia sobre dones llatines que són violades per la patrulla de frontera dels EUA

“La hipersexualització de les dones llatines en aquestes pel·lícules és quelcom habitual i també típic en l’orientalització de l’altre, ja que se l’entén com a ‘una cosa salvatge’”, apunta Casaglia. “Sempre estan contentes de tenir sexe al final perquè, al cap i a la fi, són mexicanes i –segons la lògica dels vídeos– estan sobresexualitzades”, opina. El paper de la relació de gènere i origen en aquesta pornografia és bastant evident per a la investigadora. “Són homes blancs dominant dones llatines. Amb la primera lectura ja és bastant fàcil veure el patró de representació dels EUA en la relació geopolítica amb el seu veí del sud i els seus habitants”, conclou.


L’enèsima guerra de Mèxic

Mèxic va deixar de ser un país de trànsit per convertir-se en un país d’acollida per a nouvingudes, ja que va passar de rebre 3.424 sol·licitants de refugi l’any 2015 a 8.781 l’any 2016. Aquest fet va provocar un augment d’un 154,6 % de les peticions de refugi, segons la Comissió Mexicana d’Ajuda als Refugiats. Amb l’arribada de Donald Trump a la Casa Blanca, les detencions dins dels EUA han augmentat un 40 %, una política que afecta les persones que hi viuen de forma irregular des de fa anys.

L’estat centreamericà és, tanmateix, el segon país més violent del món, després de Síria, amb un total de 23.000 morts reportades l’any 2016, segons l’informe de l’Institut Internacional d’Estudis Estratègics (IISS), que analitza cada any les dimensions dels principals conflictes armats i hi comptabilitza les morts.

El Salvador és el país amb més feminicidis de l’Amèrica Llatina, 524 assassinades l’any 2016

A El Salvador, un dels països que milers de migrants creuen per arribar als Estats Units o Mèxic, van assassinar 524 dones l’any 2016, fet que implica una de cada 5.000 i el converteix en el país amb més feminicidis d’Amèrica Llatina. Tant a Centreamèrica com a Mèxic la violència està molt normalitzada, i tot que hi ha un fort moviment social en contra de la violència masclista, hi ha molta impunitat.


Lluita de l’Instituto para las Mujeres en la Migración

Davant d’aquesta tendència, l’Instituto para las Mujeres en la Migración (IMUMI) ajuda les dones migrants a resoldre problemes que els governs no afronten.

Famílies retingudes per la policia de frontera de Mèxic

 

La fundadora d’IMUMI, Gretchen Kuhner, ens explica que “les dones amb les quals hem pogut parlar no denuncien les seves vulneracions per por a ser deportades”. Kuhner lamenta que les dones senten que l’Estat no les protegeix: “Hi ha una percepció d’impunitat total; els agents migratoris, la policia municipal, els coyotes –traficants de persones– i el crim organitzat senten que poden exercir violència contra elles i que no els passarà res”. Tot i que des de 2011 només la policia migratòria té autoritat per detenir les persones migrants, aquestes encara pateixen discriminacions per part de les autoritats, ja que accedeixen als autobusos que travessen la frontera i busquen persones que semblen migrants per detenir-les aleatòriament.

L'Instituto ha desenvolupat la visa humanitària, un document per a víctimes de la violència

Avui dia, l’Instituto ha desenvolupat mesures que intenten pal·liar aquestes violències i vulneracions. En destaca la visa humanitària, un document que poden demanar les persones que pateixin violència, que la seva vida o integritat es trobi en perill, fet que permet una via més segura per a les persones que volen migrar cap al nord. A més, facilita informació a advocades i ONG entre ambdós països per evitar que els expedients de les persones deportades “caiguin en un abisme”. Aquest institut també informa sobre els seus drets a les migrants i dona pautes i recomanacions als mitjans de comunicació sobre com parlar d’aquesta problemàtica per evitar la revictimització del col·lectiu. Tasca que també du a terme l’organització Taula per Mèxic, formada per persones i entitats que treballen des de Catalunya per la pau i els drets humans al país fronterer amb els EUA.


L’Aeroport del Prat, via d’entrada

Tot i que l’Estat espanyol sembla estar lluny de les bales, la violència no entén de fronteres. La coordinadora de SICAR, Rosa Cendón, assenyala que l’Aeroport de Barcelona és una finestra d’oportunitats per a la màfia del trànsit de persones.

L’Aeroport del Prat és la principal via d’arribada de migrants / POP9000

 

“S’ha de trencar amb la imatge que les víctimes de tràfic de persones només arriben per via irregular. Un dels punts d’entrada pot ser l’Aeroport del Prat, el de Girona o el de Reus, on hi ha trànsit a escala internacional”. La tendència dels darrers anys, afegeix, és que l’Estat espanyol s’ha convertit en un país de trànsit, ja que els fluxos acostumen a seguir cap a l’Estat francès o Alemanya. A Catalunya les màfies més importants són les regides pels traficants de la Xina, Romania, Albània i Nigèria, tot i que SICAR atén víctimes de més de 30 nacionalitats diferents. Tot i que Cendón insisteix que el tràfic de persones també afecta els homes, com a Bolívia, on els obliguen a treballar forçosament a les mines, “el tràfic sexual afecta sobretot dones i nenes”.


Coordinació, una arma per posar fi al contraban

Després de molta insistència, les treballadores de SICAR van poder tenir accés a l’Aeroport del Prat, novetat que permet coordinar-se millor amb la Comissaria General d’Estrangeria i Fronteres, unitat del Cos Nacional de Policia espanyola, per tal de detectar possibles víctimes de tràfic de persones. A partir de les entrevistes d’identificació, on són presents membres de SICAR i de la policia, s’envien diferents informes a l’Oficina d’Asil i Refugi, qui ha de determinar si la persona entrevistada és víctima d’explotació o tràfic o no. L’any 2016, de les 131 dones que van contactar amb SICAR, només 30 van superar els criteris requerits.

SICAR assenyala que l’Aeroport del Prat és una finestra d’oportunitats per a les màfies

Cendón exposa alguna de les causes. “És una situació incòmoda per a algunes dones, perquè moltes han tingut males experiències amb policies. A més, l’entrevista que es du a terme és molt difícil, ja que els agents pregunten dades molt exactes, com ara adreces o números de telèfon”, assevera. Això provoca que moltes es quedin en situació administrativa irregular i que siguin possibles víctimes de tràfic o que, fins i tot, puguin arribar a ser revictimitzades. Per sort, celebra Cendón, la col·laboració entre els diferents serveis públics (policia, hospitals, etc.), alguns consumidors de sexe “que no volen consumir esclavitud” i que denuncien quan veuen que una treballadora sexual podria ser víctima de trata, i la difusió a través de la pàgina web ajuda que cada dia més dones estiguin protegides de les xarxes d’explotació i tràfic de persones.

 

 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: