Economia

Vaga de Totes es reactiva per dignificar les condicions de les treballadores de la llar

La contractació de treballadores domèstiques és una solució habitual per a moltes famílies. És una pràctica que reprodueix la desigualtat de gènere i on els abusos sobre treballadores migrades són tan habituals com impunes
Jornada 'Destapem l'esclavisme del segle XXI: Treballadores domèstiques' celebrada el dissabte 27 de febrer a Barcelona
Damià Mascaró
29/02/2016

Tamy Silva no s'esperava que la feina, per a la qual havia estat seleccionada a través de l'agència de col·locació Coccinelle, li exigiria plena disponibilitat horària, no li permetria saber amb claredat la remuneració de les hores extres i normalitzaria l'acomiadament pel fet de reclamar el respecte dels seus drets laborals.

Durant els gairebé dos anys que va estar contractada com a treballadora domèstica per una família de Sant Adrià de Besòs, Chloé, el bebè de qui tenia cura, va aprendre a caminar, a parlar i a cantar, recorda Tamy amb dolor. "D'acord que hi va haver un conflicte laboral perquè vaig demanar explicacions i vaig exigir els meus drets, però, en paral·lel, hi havia la feina que havia fet amb la peque... Jo era la primera a qui veia quan es despertava i l'última abans d'anar-se'n a dormir", explica. "Els pares van valorar molt que jo fos mestra i estaven súper contents amb la meva feina, fins que van veure que tenia una part una mica guerrillera. I d'un dia per l'altre, et diuen que marxis... Et veuen com una esclava sense sentiments", lamenta.

Com que quan va començar a treballar desconeixia les implicacions del tipus de contracte que li havien fet –dins el règim especial de treballadores de la llar– i l'agència intermediària li responia les consultes amb evasives, Tamy Silva va començar a moure's per resoldre-les i va arribar a la Coordinadora Obrera Sindical (COS). "A l'agència, només em deien que el contracte era indefinit i que havia de passar alguna cosa molt grossa perquè la família m'acomiadés", recorda.

Estar contractada sota el règim especial de treballadores de la llar implica discriminacions respecte a la resta d'assalariades, com quedar exclosa del dret a la prestació d'atur i d'un fons de garantia salarial

El cert és, però, que estar contractada sota el règim especial de treballadores de la llar implica discriminacions respecte a la resta d'assalariades, com quedar exclosa del dret a la prestació d'atur i d'un fons de garantia salarial. També, implica no comptar amb una taula salarial que reguli la remuneració d'acord amb les funcions desenvolupades en el lloc de treball, que poden englobar des de tasques de neteja i manteniment de la llar a funcions pròpies de la infermeria, l'assistència geriàtrica o l'educació.

La inexistència de categories laborals i de diferenciació salarial segons les tasques exercides és un element característic del treball domèstic que entorpeix la professionalització del sector i manté la sobrefuncionalitat de les treballadores, en molts casos, a càrrec indistintament de treball de manteniment de la llar i de treball de provisió de cures. En tot cas, són funcions per a les quals no es reconeix la necessitat de competències professionals específiques, sinó que, en una societat que atribueix a les dones la responsabilitat del treball reproductiu, es pressuposa que les treballadores de la llar saben fer la feina de manera pràcticament innata, pel fet de ser dones. La vinculació al món tradicionalment atribuït a la feminitat explica que sigui la feina socialment menys valorada i més precaritzada.


La precarietat extrema és ser dona, migrada i treballar aïllada

El sector del treball de la llar i les cures és el més feminitzat de l'economia, amb més d'un 90% de dones. A l'Estat, dóna feina al 5,6% de les dones ocupades al mercat de treball, segons dades de l'EPA (en l'ocupació masculina, suposa un 0,1%). A més del profund biaix de gènere, el sector queda travessat per les desigualtats de classe i ètnia. Bona part de les treballadores domèstiques, sobretot en el cas de les internes, són migrades. "La majoria de dones que emigren pel circuit lligat a la cadena transnacional de les cures arriben a cuidar gent gran, a treballar a residències geriàtriques, a netejar... els treballs més mal pagats, més precaris i menys valorats", denuncia Bea Cantero, membre de Mujeres Pa'lante.
 

Les organitzacions participants a la jornada s'han proposat preparar un escarni contra una agència de col·locació amb pràctiques abusives / Damià Mascaró


Les dones migrades ocupades com a treballadores domèstiques han esdevingut una figura central per l'organització del treball de cures en moltes famílies que tenen prou recursos −que no vol dir elevats− per externalitzar-lo. Sectors de classe mitjana han accedit a contractar mà d'obra per al treball de la llar i les cures i el fenomen més recent és que sectors amb recursos econòmics reduïts –en bona part, persones grans que requereixen ser cuidades– han passat a ser ocupadores de les treballadores que les atenen.

"No és que les persones ocupadores estiguin boges i diguin 'la tindré esclavitzada'. És que, si no la tenen esclavitzada, no tenen solució per la seva necessitat de cures", denuncia Isabel Otxoa, assessora de l'Associació de Treballadores de la Llar de Biscaia (ATH-ELE). De les dades recollides per aquesta organització, se n'extreu que, en més del 90% dels casos, les treballadores de la llar internes s'encarreguen de la cura de persones en situació de dependència (un 98%, gent gran). En tots els casos, les cuidadores també s'encarreguen de les tasques domèstiques. Vuit de cada deu són l'única persona que viu al domicili de la persona atesa.

"Hi ha casos de persones que han hagut de treure les persones grans de la residència o que no podien accedir-hi, per a les quals el treball d'una migrada a la llar és una opció més assequible", planteja Cantero, que apunta el perquè de l'extrema precarització de les treballadores: "El problema és que no hi ha suport públic per respondre al treball de cures que necessiten les persones i les que anem amortint els cops, de manera precària o gratuïta, som les dones".

Segons dades de l'Associació de Treballadores de la Llar de Biscaia, en més del 90% dels casos, les treballadores de la llar internes s'encarreguen de la cura de persones en situació de dependència (un 98%, gent gran)

Dignificar les condicions laborals de les treballadores de la llar i reivindicar el treball reproductiu com a motor de la societat són dos objectius que van de la mà i que centren la reactivació del col·lectiu Vaga de Totes. Amb la jornada Destapem l'esclavisme del segle XXI: Treballadores domèstiques, celebrada el dissabte 27 de febrer a Barcelona, el col·lectiu ha fet un primer pas per "posar sobre la taula, com a problema públic, per què el treball domèstic és tan, tan, tan precari", explica Cristina, integrant de Vaga de Totes. Aquesta primera trobada, en la qual van participar diverses organitzacions properes a les treballadores de la llar i les cures, com Sindillar, Mujeres pa'lante i Las Kellys, no té intenció de ser la darrera, sinó que les seves promotores han expressat la voluntat d'encetar accions en comú.

En aquest camí que s'inicia, un referent és el treball del moviment feminista i les treballadores domèstiques organitzades al País Basc. La bel·ligerància al carrer i el treball propositiu que ha fet ATH-ELE durant 30 anys han aconseguit que l'organització es faci un lloc en la relació amb les institucions basques, que han adquirit una sensibilitat destacada davant la problemàtica del sector si ho comparem amb la resta de territoris de l'Estat.

L'èxit innegable de la incidència política d'ATH-ELE ha estat aconseguir el tancament d'agències de col·locació que duien a terme pràctiques il·legals, com ara cobrar un percentatge del sou a les treballadores o una comissió per tenir-hi el currículum. Otxoa ha assegurat que les agències intermediàries "vampiresses", ara com ara, ja no són un problema al territori.

Mantenir la figura de l'acomiadament per desistiment reforça la concepció que la relació entre ocupadores treballadores no és plenament laboral / Damià Mascaró


Les organitzacions que han participat a la jornada han entomat el repte i una primera proposta d'acció ha quedat anotada: preparar un escarni contra una agència de col·locació amb pràctiques abusives.


L''especialitat' laboral, pou de discriminacions

Si bé la Llei 27/2011 sobre actualització, adequació i modernització del sistema de Seguretat Social va rebaixar la condició especial de les treballadores de la llar, en introduir millores de les condicions laborals (com l'establiment de períodes de descans i vacances, l'obligació de retribuir les prestacions per incapacitat temporal, baixa mèdica, accident laboral i maternitat i el salari en metàl·lic mínim equivalent al salari mínim interprofessional), la reforma ha mantingut la relació entre ocupadora i treballadora tacada de caràcter familiar.

Mantenir la figura de l'acomiadament per desistiment (tenir dret a acomiadar la treballadora al·legant, sense causes objectives, que s'hi ha perdut la confiança) reforça la concepció que la relació establerta entre ocupadores i treballadores no és una relació plenament laboral, sinó sustentada per elements propis d'una relació privada.

"El teu pitjor error ha estat haver-te afiliat al sindicat. Amb aquesta intervenció has perdut la confiança de la família, i també la nostra", van respondre a la Tamy al trucar a l'agència per explicar que, al dia següent de ser-li comunicat l'acomiadament −segons la família ocupadora, per motius econòmics− ja no havia pogut entrar a treballar.

"El teu pitjor error ha estat haver-te afiliat al sindicat. Amb aquesta intervenció, has perdut la confiança de la família i també la nostra", van respondre a Tamy

Era octubre i feia dos mesos que la família contractant de Tamy s'havia traslladat a una casa que va comprar a Corbera de Llobregat. El canvi de situació del lloc de treball va dur-la a recórrer de nou a l'assessorament sindical. "L'autobús que em duia a Corbera em feia arribar tard i em van començar a pressionar. Cada dia em deien que em busqués la vida per arribar a l'hora, que hi havia taxis per agafar, que hi anés en moto... i jo no condueixo. No sabia si el que buscaven és que deixés la feina". A través de la COS −sindicat on és l'única afiliada del sector del treball domèstic−, va aconseguir que la família contractant endarrerís l'hora d'entrada i tramités "de mala gana" la modificació de l'adreça del contracte de treball.

L'ambient havia quedat ressentit després de la intervenció sindical. "Em van dir que havien decidit que no continuarien comptant amb mi a partir del 10 de novembre". L'endemà de dir-li-ho, però, ja no van ni obrir-li la porta. Un altre cop –en aquest cas, material– ha estat no haver cobrat el darrer mes de feina ni la liquidació, per la qual cosa està previst un judici el desembre vinent.

"Les que treballen d'internes, sobretot les que estan en una situació administrativa irregular, tenen jornades inacabables", es denuncia des del sindicat Sindillar / Damià Mascaró


Els abusos laborals sobre les treballadores domèstiques no només són comuns, sinó que resten invisibles i impunes en la majoria dels casos. "Les condicions laborals són zero. La llei està escrita en un paper, però no es compleix", denuncia Karina Fulladosa, membre del sindicat de treballadores de la llar i les cures Sindillar. "Les que treballen d'internes, sobretot les que estan en una situació administrativa irregular, tenen jornades inacabables, viuen una alienació total de la pròpia vida pel fet de fer una feina que ni tan sols està considerada digna", condemna.

ATH-ELE hi posa xifres, a partir dels centenars de casos atesos al llarg de l'any passat. Prop del 75% de les internes tenien contracte per escrit, però no reflectia les condicions laborals reals, sobretot, quant a la jornada de treball. Gairebé el 79% de les treballadores internes que han arribat a l'associació han treballat més de les 60 hores setmanals que permet la llei. Més d'un terç no ha tingut descans diari i són més d'un 73% les que no gaudeixen de les hores mínimes de descans a la setmana. Les treballadores que no tenen cap descans setmanal superen el 22%.

El gran pes de l'economia submergida és un dels trets definitoris del sector del treball domèstic, ja sigui per les hores efectives que fan les treballadores, més enllà del que diu el contracte, o directament, pel fet de no tenir contracte. "Es fan moltes més hores de les que es cotitzen", corrobora Sonia Parella, doctora en Sociologia, investigadora de les trajectòries laborals de les migrades, i aporta una dada orientativa: "Abans de la crisi, es calculava que només un 20% de la feina real del sector del treball domèstic era formal".

"Abans de la crisi, es calculava que només un 20% de la feina real del sector del treball domèstic era formal", apunta Sonia Parella, sociòloga i investigadora del treball de les migrades

Quan treballava tenint cura de Chloé, Tamy estava contractada per treballar fins a les vuit del vespre. La mare de la nena era cirurgiana i hi havia molts dies que la feina se li allargava, de manera que demanava a Tamy que es quedés més hores. A vegades, es feia de matinada. "Els primers cops, sempre deia que d'acord quan em demanava que em quedés. Però hi havia vegades que tenia compromisos i no podia allargar la jornada. Ella es molestava i em deia que necessitava algú que estigués al 100x100", recorda. "Va arribar un punt que vaig dir-li que jo també tenia una vida. Però és com si fossis de la seva propietat i, quan comences a exercir els teus drets, es crea mal ambient", lamenta.

L'aïllament que caracteritza els llocs de treball en el servei domèstic es concreta en relacions laborals individualitzades, amb escàs (si no nul) poder de negociació de les treballadores. Trencar amb els abusos exigeix canviar la manera de contractar les treballadores de la llar, assegura Otxoa: "És pervers que sigui un cara a cara amb qui t'ocupa, que es converteix en el teu amo. No pot ser que en la relació laboral no hi hagi un triangle per negociar". "Quan hi ha una organització al darrere, la pressió i l'estrès de les treballadores es redueix moltíssim", destaca.


Ulls clucs davant els abusos al sector

Seguint l'Enquesta de Discapacitats, Autonomia Personal i Situacions de Dependència, més d'un 88% de les persones que tenen cura d'una persona dependent al conjunt de l'Estat són familiars (en un 29% dels casos és una filla −només en el 7% és un fill−; en un 27,6% és la parella, i en un 10,38% és la mare −només en l'1,12% dels casos és el pare−) i la contractació de treballadores de la llar com a cuidadores ha esdevingut el principal recurs de les famílies que externalitzen la provisió de cures.

L'aïllament que caracteritza els llocs de treball en el servei domèstic es concreta en relacions laborals individualitzades / Damià Noguerol


Una persona contractada és la cuidadora principal en prop del 8,2% dels casos de persones dependents a l'Estat. La provisió de cures en serveis socials representa poc més d'una quarta part d'aquest treball contractat (un 2,37%, que inclou serveis públics i del tercer sector). En el cas de persones més grans de 80 anys, les persones contractades per atendre-les arriben a cobrir més d'un 12% de les persones dependents, davant del 3,29% de persones que cobreixen els serveis socials. L'Estat espanyol està al cap dels estats europeus en personal domèstic assalariat i a la cua en despesa social.

"No aconseguim que la Inspecció de Treball controli el sector, perquè hi ha una voluntat interessada de no saber què hi passa per part de l'administració pública", denuncia Isabel Otxoa, assessora d'ATH-ELE

"La característica principal de la legalitat del treball domèstic és l'incompliment i no aconseguim que la Inspecció de Treball controli el sector, perquè hi ha una voluntat molt interessada de no saber què hi passa per part de l'administració pública", denuncia Otxoa. "La principal solució davant la necessitat de cures són les dones que ho fan gratis pels seus familiars, però la segona solució són les treballadores de la llar, cosa que implica un estalvi importantíssim en serveis socials", remarca.

Parella coincideix a apuntar la responsabilitat de l'administració en la precarietat del sector domèstic: "El problema és el nínxol que té el sector privat, tant agències com parròquies, per lucrar-se gràcies a famílies amb pocs diners, una demanda alta dels serveis de cures i la dificultat de trobar una persona per satisfer la necessitat", apunta la sociòloga. El finançament públic dels serveis per garantir el dret a les cures se situa com la peça imprescindible per revertir la situació i generar llocs de treball de qualitat al voltant d'aquesta necessitat.

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: