Deu esportistes d’elit que han 'fugit' dels Països Catalans per pagar menys impostos

Marc Márquez és l’últim exemple d’una pràctica habitual entre pilots de motos, tennistes o ciclistes. Andorra, Mònaco o Suïssa són destins comuns de joves multimilionaris que busquen maximitzar els seus beneficis en detriment del bé comú
Marc Font 10/12/2014

La decisió de Marc Márquez de sol·licitar la residència a Andorra amb l'objectiu de pagar menys impostos ha tornat a posar de manifest les escletxes que l'actual sistema econòmic obre a l'1% per maximitzar els seus beneficis, en detriment de la majoria de la població. Entre l'allau de reaccions que ha generat la notícia, destaca la carta oberta que els directors de Cristianisme i Justícia, Xavi Casanovas, i d'Oxfam Intermón a Catalunya, Francesc Mateu, han adreçat al pilot de Cervera, doble campió del món de Moto GP. El text exposa que la decisió de Márquez “no és res il·legal”, si bé s'acull a una “legislació egoista i injusta” i recorda que “els impostos són l'única manera que tenim, en l'actual sistema econòmic, de garantir la redistribució de la riquesa”.

La carta explica que el contracte del pilot és de deu milions d'euros anuals –xifra que situa el cerverí entre el “0,04% més ric de la nostra societat”– i l’anima a fer-se enrere en la seva decisió per una qüestió de “justícia social” i per fer entendre a molta gent que “pagar impostos és necessari”. La reacció de la premsa del petit principat ha estat diametralment oposada, com demostra l'editorial del Diari d'Andorra, el mitjà que va publicar l'exclusiva. “Es tracta d'una operació win-win. Tant el pilot com Andorra hi surten guanyant i el bicampió del món és un dels millors reclams publicitaris que podien arribar”, assegura, obviant el greuge per a les arques públiques espanyoles i catalanes que suposa.

La realitat és que Marc Márquez no és, ni de bon tros, la primera persona del món de l'esport d'elit o multimilionària que decideix fixar la seva residència –real o fictícia– lluny de la seva llar per reduir al màxim el pagament d'impostos. Per a la gent que opta per aquesta via, Andorra és un destí habitual, però tampoc és estrany que prefereixin Mònaco o Suïssa.

El juliol de 2012, el país dels Pirineus va aprovar el reglament de les autoritzacions d'immigració de residència sense treball, que, entre altres qüestions, pretén incrementar l'atractiu d'Andorra com a destí de persones estrangeres que tinguin “un reconegut prestigi en els àmbits cultural, científic o esportiu”. Actualment, almenys un centenar d'esportistes d'elit han fixat la seva residència a Andorra, evidentment atretes per una fiscalitat molt baixa. La xifra la va donar, fa uns mesos, Douglas Pate, un anglès que resideix el país des de 2008 i ara és ambaixador de la Confederació Empresarial Andorrana. Entre les seves tasques, precisament, hi ha la captació d'esportistes d'elit com a residents passives d'Andorra, és a dir, que hi viuen però no hi treballen ni hi exerceixen el dret a vot.

'Purito' Rodríguez és un dels esportistes amb residència a l'estranger / Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

 

En el cas de Márquez, l'establiment al Principat d'Andorra li suposarà pagar 30.000 euros d'IRPF fins al 2018 i, a partir d'aleshores, haurà d'abonar el 10% dels seus contractes, unes xifres molt més baixes del que li pertocaria si residís a Cervera. Repassem els casos d'una desena d'esportistes dels Països Catalans que han precedit el pilot de Moto GP a l'hora d'establir-se en un paradís fiscal per pagar menys impostos. Tots tenen –o tenien– uns ingressos milionaris.

Aleix i Pol Espargaró. Els dos germans de Granollers tenen força punts en comú amb Marc Márquez. Són pilots, competeixen a Moto GP i, a més, resideixen a Andorra. En el seu cas, ho fan des de principi d'any. Aleix, de 25 anys, ha acabat setè al darrer mundial de Moto GP, mentre que Pol, de 23, l'ha precedit i ha estat sisè. El petit dels germans va guanyar el campionat de Moto 2 l'any passat.

Jorge Lorenzo. El pilot mallorquí, campió de Moto GP els anys 2010 i 2012, va establir-se a Andorra el 2006, però, des de l'any passat, la seva residència fiscal és a Suïssa.

Dani Pedrosa. El pilot de Moto GP de Castellar del Vallès, company d'equip de Marc Márquez a Honda, viu a Londres, atret també per una fiscalitat beneficiosa per a les grans fortunes.

Joaquim Rodríguez. El ciclista de Parets del Vallès i líder de l'equip Katiusha resideix a Andorra des de fa uns quants anys. El Purito ha fet podi a les tres grans voltes per etapes –Tour, Giro i Vuelta– i ha encapçalat el rànquing mundial de la Unió Ciclista Internacional (UCI) el 2010, 2012 i 2013.

Pedro Martínez de la Rosa. El pilot de Fórmula 1, actualment integrat a l'escuderia Ferrari com a provador, té la residència a Suïssa. Ha competit en grans premis de la competició els anys 1999-2002, 2005-2006 i 2010-2012.

Sete Gibernau. L'expilot barceloní, que va arribar a ser subcampió de Moto GP el 2003 i el 2004, va ser jutjat l'any passat per presumpta evasió fiscal, ja que la fiscalia el va acusar d'evadir 2,8 milions d'euros en impostos corresponents als anys 2005 i 2006. Encara no hi ha sentència per un procés que es va obrir perquè, mentre Gibernau assegurava que residia a Suïssa, la fiscalia l'acusava de viure realment a Esplugues de Llobregat, de manera que havia de pagar els tributs a l'Estat espanyol. Fa uns mesos, el pilot va ser notícia perquè havia construït una pista il·legal de kàrting a la seva propietat de Forallac, al Baix Empordà, tal com va explicar la Directa.

Carles Moyà. L'extennista mallorquí, que va arribar a ser número 1 del món el 1999, també va optar per establir-se a Suïssa. Només en premis, durant la seva carrera, es va embutxacar més de 10 milions de dòlars. El 1998, va guanyar el torneig de Roland Garros, el seu títol més important.

Sergi Brugera. El barceloní també es va imposar a la terra batuda parisenca de Roland Garros, en el seu cas, en dues ocasions: el 1993 i el 1994. Brugera, com Moyà, va optar per fixar la seva residència lluny dels Països Catalans i va decidir establir-se a Mònaco. L'objectiu? Maximitzar uns ingressos milionaris.

Arantxa Sánchez Vicario. La tennista, número 1 del món el 1995 i guanyadora de Roland Garros el 1989, el 1994 i el 1998, havia fixat la seva residència a Andorra, però la realitat és que no hi vivia i això li va comportar una condemna de 3,5 milions d'euros en concepte d'impostos no abonats.

Àlex Crivillé. El pilot osonenc, que va guanyar el campionat del món de 500 cc –el precedent de l'actual Moto GP– el 1999, va establir-se a Mònaco.

Mostra'l en portada

Notícies relacionades