Drets

La família Casanova Royo, al darrere de l'enderrocament del centre social la Figa Tendra de Godella

La demolició dels edificis es va realitzar el passat divendres, sense una ordre judicial ni un avís de desallotjament previ per part de l’empresa propietària dels terrenys. Des de l’assemblea de l’espai pretenen mantindre el projecte en el mateix lloc
Des del col·lectiu assenyalen a l’alcaldessa de Godella, Eva Sanchís (Compromís), perquè l’ordre d’enderrocament ha estat concedida "amb el vistiplau" de l'ajuntament
06/04/2017

El passat divendres 31 de març, l’empresa constructora Construcciones Careco, SA va decidir enderrocar els dos edificis que formaven part de l’espai comunitari la Figa Tendra, sense previ avís i “sense ordre de desallotjament, sols amb l’ordre d’enderroc signada per l’ajuntament de Godella”, segons explica Sílvia, membre de l’assemblea de l’espai afectat. L’acció es va realitzar de matinada, “quan sabien que no hi érem”.

Des de l’assemblea de la Figa Tendra denuncien en un manifest que el novembre passat, l’empresa constructora ja les va intentar fer fora de manera il·legal, “primer tapiant les portes per després enderrocar, però no ho permetérem”. Ara, “han destruït un espai que pertanyia al poble, als veïns, on es feien tot tipus d’activitats culturals com cinema, art, circ, artesania, filosofia o música, anys de treball destruïts per interessos egoistes”, exposen.

Des de l’assemblea de la Figa Tendra denuncien que el novembre, l’empresa constructora ja els va intentar fer fora de manera il·legal, “primer tapiant les portes per després enderrocar, però no ho permetérem”

En la recerca de responsabilitats, l'assemblea assenyala a l’alcaldessa de Godella, Eva Sanchís (Compromís), perquè l’ordre d’enderrocament ha estat concedida “amb el vistiplau d’un govern que afirma estar amb la joventut, i aquest és el recolzament que tenim la joventut de Godella”. Sílvia comenta que l’alcaldessa els va prometre que les cridaria quan haguera signat l’ordre, perquè era una gestió seua, però no les va avisar. Dilluns passat, les membres de l’espai es concentraren davant l’Ajuntament de Godella per protestar i exigir explicacions a l’alcaldessa, que va baixar a parlar amb les manifestants “i ens va dir que era responsabilitat nostra anar a informar-nos de com anava el procés, desempallegant-se així de tot el compromís que s’havia assignat en un principi”, matisa enfadada Sílvia.

“Han destruït un espai que pertanyia al poble, als veïns, on es feien tot tipus d’activitats culturals com cinema, art, circ, artesania, filosofia o música, anys de treball destruïts per interessos egoistes”, exposa el col·lectiu. En la imatge, la Figa Tendra abans dels enderrocs


La membre de la Figa Tendra relata com es van sentir les integrants d’aquest projecte comunitari al veure el resultat de l’acció de Careco, que no va tindre en compte els objectes de valor que residien a l’espai, com ara llibres, obres d’art o material musical, entre d’altres, així com tampoc van tindre cura amb els animals que residien allà, “tenim el vídeo del rescat d’un gat de davall de les escombraries i n'hi ha un altre que segurament encara estiga a sota perquè encara no l’hem trobat; a més, hi ha un ànec amb una ala trencada de quan li caigueren deixalles al damunt mentre demolien les cases”.

D’altra banda, "no contents amb haver tirat les cases, també van tombar un bany sec que havíem construït, totes les tanques que guardaven els horts i han destrossat tots els horts, passant amb les excavadores i deixant marques com que han anat avant i enrere", explica adolorida. També assenyala que la naturalesa del terreny és rural protegit, “pel que l’ús que hauria de tindre per llei és l’agrícola, ús que els propietaris no li donen i, a més, destrossen el que nosaltres havíem llaurat”.

“Ja estem planejant fer unes construccions ecològiques per tornar a crear un espai on poder estar-hi i ja hem aconseguit un altre bidó nou per poder regar els horts, ja que ens els van trencar tots”, desvetlla Sílvia

Malgrat tot, les integrants que conformen l’espai comunitari asseguren que, encara que els hagen tombat les cases, tenen pensat continuar amb el projecte en el mateix lloc. “Ja estem planejant fer unes construccions ecològiques per tornar a crear un espai on poder estar-hi i ja hem aconseguit un altre bidó nou per poder regar els horts, ja que ens els van trencar tots”, desvetlla Sílvia, “el projecte continua viu”. En la mateixa línia, les integrants estan batallant perquè l’ajuntament demane responsabilitats als propietaris i perquè aquest vaja a recollir les escombraries que ha deixat, "ja que són perilloses", apunta Sílvia. A més, “anem a intentar aconseguir una cessió del terreny, perquè som nosaltres les que estem cuidant la terra i és per al que està marcat aquest terreny”, afirma convençuda.
 

Conglomerats d’especulació immobiliària i finances

L’empresa Careco, SA, propietat de Jorge Casanova Royo i de l’empresa Promociones Cagisa, SL –també administrada per ell–, forma part d’un conglomerat de societats més extens, la majoria d’elles dedicades a la promoció i construcció immobiliària i compravenda de sòl que, des de fa moltes dècades, actuen a la ciutat de València i a les comarques de l’Horta. La mateixa empresa compta amb dues seus ben posicionades per la ciutat de València. La seu de Construcciones CARECO es troba al número 9 del carrer Luis García Berlanga Martí, molt a prop de la Ciutat de les Arts i les Ciències, mentre que la seu del Grupo CARECO –tot i ser una marca cancel·lada– està situada al 44 del carrer del Mar, en el cèntric barri de Ciutat Vella. Aquestes dues seus també ho són de la resta d’empreses que administra Casanova Royo junt amb alguns dels seus germans i germanes. Els terrenys del CSO La Figa Tendra estan recollits al registre mercantil amb la qualificació de sòl rústic. Des de l’assemblea de l’espai també assenyalaren, en un comunicat, que aquesta empresa “posseeix gran part dels terrenys de Godella, terrenys protegits com no urbanitzables, com La Figa Tendra, que volen abandonar i desertitzar per construir-hi”.

En l’actualitat, Jorge Casanova Royo també és administrador solidari de cinc empreses dedicades al sector immobiliari i a la compravenda de terrenys per a la construcció. En el passat ha ocupat més de 37 càrrecs a un total d’unes divuit empreses relacionades amb aquest sector, la gran majoria creades per ell o per persones del seu entorn familiar –en especial per Ana Maria Royo Cabrera.

Un dels membres de la nissaga, Luis Casanova Giner va ser també conegut per haver sigut president del València CF durant les primeres dècades de l’etapa franquista, des de l’any 1940 fins al 1959. Entre 1969 i 1994, l'actual estadi de Mestalla va portar el seu nom


El negoci de Jorge Casanova Royo no s’acaba en el món de l’especulació immobiliària, la promoció i la construcció, sinó que també s’ha diversificat en l’aposta per l’assessorament i les operacions financeres a societats d’inversió de capital variable o SICAV. Concretament, Jorge Casanova és conseller d’una SICAV anteriorment conformada per exdirigents i fons de l’extinta Bancaixa, com Juan Zurita Marqués, i ara gestionada per Bankia. De la mateixa manera, totes les congènites i d’altres familiars properes a ell posseeixen inversions o ocupen càrrecs a diverses SICAV.
 

Dues nissagues familiars d’alta gama

Jorge Casanova Royo pertany a dues nissagues familiars amb una trajectòria reconeguda a la ciutat València. Per un costat, la nissaga dels Royo és coneguda a la capital, i sobretot a Picassent (Horta Sud), per dur més de cent anys dedicada al sector tèxtil, a travès de la marca Tejidos Royo. La família ha construït un conglomerat empresarial que gira entorn al món tèxtil, on hi treballen moltes integrants de la nissaga Royo. Al capdavant de la gestió del negoci tèxtil dels Royo es troba el germà de Jorge, José Ignacio, qui tampoc ha abandonat l’administració d’altres societats dedicades al sector immobiliari.

La família Casanova és una nissaga que es va forjar a meitat del segle XIX al barri de Sagunt de València, amb uns inicis comercials dedicats a la compravenda de productes de l’horta

Per altre costat, la família Casanova és una nissaga que es va forjar a meitat del segle XIX al barri de Sagunt de València, amb uns inicis comercials dedicats a la compravenda de productes de l’horta. Després de la primera generació, la família va apostar per la producció industrial d’oli i crearen la societat Industrias Aceiteras Casanova, SA (IACSA). Amb el pas dels anys, Manuel Casanova Llopis seria el que més destacaria dins la família, tant per diversificar els seu patrimoni cap a nous mercats com per la seua clara faceta feixista.

Tal i com exposa Andreu Ginés al seu llibre sobre els protagonistes de la instauració del franquisme al País Valencià, Manuel Casanova era conegut per ser empresari de l’oli, cacic a Aiora (Vall de Cofrents) i per disposar del paquet accionarial més important del Banc de València. De la mateixa manera, Casanova Llopis també mostrava la seua clara vindicació amb la Dreta Regional Valenciana (DRV), partit que va donar suport a l'alçament militar franquista i molts dirigents del qual passarien a ser càrrecs de la Falange Espanyola. L’historiador Ginés també exposa que la família Casanova, a banda de tindre “importants lligams d’amistat i interessos econòmics” amb la DRV, també va fer donacions d’alt valor a l’exèrcit feixista i durant l’ocupació política dels territoris conquerits.

Manuel Casanova Llopis va adquirir la distribuïdora i productora de cinema CIFESA (Compañía Industrial Film Español, SA) perquè la gestionaren els seus fills. Al llibre Cien empresarios valencianos s’esmenta que Manuel es va adherir “sense miraments al franquisme, expressant-ho en acalorats discursos”. Va fer servir CIFESA per patrocinar actes propagandístics de l’exèrcit feixista i del nou règim, encarregant-se així del 20% del total de la producció de propaganda franquista. CIFESA també va col·laborar amb el Gabinet Civil del general Queipo de Llano, amb la Delegació de l’Estat per a Premsa i Propaganda i amb els serveis de propaganda de la FET y de las JONS. Anys després, CIFESA va passar a ser gestionada pels fills de Manuel, entre els quals es troba Luis Casanova Giner –qui va militar de jove dins la DRV i la Falange–. Luis Casanova Giner va ser també conegut per haver sigut president del València CF durant les primeres dècades de l’etapa franquista, des de l’any 1940 fins al 1959. Durant molts anys, l'actual estadi de Mestalla va portar el seu nom.

Els Casanova es dedicaren a comprar terrenys per zones com la Gran Via de València i a adquirir una quantitat ingent de finques agrícoles entre Nàquera, Utiel, Godella, Borriana i Sagunt

Al Cien empresarios valencianos es relaten les transaccions de la família Casanova, que es sustentava principalment gràcies a IACSA, mitjançant les quals van anar adquirint diversos negocis com el balneari Hervideros de Cofrentes a la Vall d’Aiora, una revista a València, una agència de publicitat i van crear la societat Autolocomoción Casanova per a importar vehicles, entre d’altres negocis. Així mateix, els Casanova es dedicaren a comprar terrenys per zones com la Gran Via de València i a adquirir una quantitat ingent de finques agrícoles –algunes de gran extensió– entre Nàquera, Utiel, Godella, Borriana i Sagunt. Finques que després han servit a alguns membres de la nissaga per submergir-se en el negoci de la construcció a uns municipis valencians encara verges de boom immobiliari. En aquest sentit, a la descripció que apareix en la web oficial de Construcciones Careco, s’assegura que els Casanova han estat un referent en el mercat de la construcció de València des de que va començar la seua trajectòria l’any 1947. A la web també s’assenyala que després de la guerra civil començaren a crear barris sencers a la ciutat de València, com ara les promocions de Tendetes a València o el Residencial Godella a l’Horta Nord. I tot això fruit de la seua “preocupació social”, com be destaquen.

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: